# Estatuts de la Universitat de Lleida-DEROGATS- - Àmbit: [Òrgans de govern](https://normativa-udl.agrospai.udl.cat/organs-de-govern.md) - Document original: - Versió web: > Text convertit automàticament del PDF. En cas de discrepància, preval el document original. ## Resum generat amb intel·ligència artificial **Per a què serveix la norma?** Serveix a establir i regul·lar la normativa fonamental que governa l'organització, la missió i les funcions de la Universitat de Lleida, assegurant el seu estat d'institució de dret públic amb personalitat jurídica i patrimoni pròpi. Defineix els principis, objectius i mecanismes de governança, incloent la selecció de l'òrgan rector i la disciplina del personal docent i investigador. Serveix com a base legal que garanteix la conformitat amb la legislació catalana i estatal. **A qui va dirigida la norma?** Va dirigida a tots els actors que integren la Universitat de Lleida: estudiants, professors, personal de recerca i administració, així com a les institucions governamentals (Govern de la Generalitat, Conselleria d'Universitats) que supervisen i finançen l'unitat. També és dirigida a la societat en general, que es veu beneficiada pels serveis públics i la recerca que la Universitat produeix. Finalment, dirigeix-se als responsables internals (Clausure universitari, ordinacions) que han de aplicar i interpretar els Estatuts. **Com s'aplica aquesta norma?** Els Estatuts entren en vigor el mateix dia de la seva publicació al DOGC i s'apliquen de manera uniforme a tota la Universitat, regulant l'organització interna, els drets i deures del personal i l'estudiantat, i la gestió dels recursos. El Decret juga un paper de control legal, derogant l'anterior Decret i establint la vigència d'articles com la suspensió de l'article 46.a). L'aplicació es realitza a través de les ordinacions de govern, que adopten protocols i procediments segons els principis esmentats. ## DECRET 201/2003, de 26 d'agost, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat de Lleida. (publicat al DOGC 3963 de 8.9.2003) **(Inclosa la Modificació dels arts. 10.2, 45.1.h), 72.2, 76.2.b) i 78.2 aprovats per l’ACORD GOV/8/2023, de 17 de gener publicats al DOGC 8836 de 19.1.2023)** Els estatuts de les universitats públiques són elaborats, en virtut de llur autonomia, pel Claustre universitari i s'aproven, previ control de la seva legalitat, pel Govern de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 103.2 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya. La disposició transitòria cinquena de la Llei d'universitats de Catalunya estableix que les universitats públiques han d'adaptar llurs estatuts en el termini fixat a la disposició transitòria segona de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, que és de nou mesos a partir de la constitució del claustre universitari. És per això que, un cop analitzada l'adequació a la legalitat vigent de la proposta d'Estatuts de la Universitat de Lleida, aprovats pel seu Claustre universitari, a proposta del conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, i d'acord amb el Govern, Decreto: ### Article únic S'aproven els Estatuts de la Universitat de Lleida, que figuren com a annex del present Decret. ### Disposició transitòria La denominació de catedràtic i catedràtica referida al personal docent i investigador contractat queda afectada transitòriament per la suspensió de la vigència i aplicació de l'article 46.a) de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya, produïda arran del recurs d'inconstitucionalitat núm. 3280-2003, promogut pel president del Govern contra diversos preceptes de la Llei d'universitats de Catalunya (DOGC núm. 3910, de 23.6.2003). ### Disposició derogatòria Queda derogat el Decret 354/1994, de 23 de desembre, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat de Lleida. ### Disposició final De conformitat amb l'article 6.2 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, els Estatuts de la Universitat de Lleida entren en vigor el mateix dia de la seva publicació en el DOGC. Barcelona, 26 d'agost de 2003 Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya Andreu Mas-Colell Conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació ### Annex Estatuts de la Universitat de Lleida Declaració inicial La Universitat de Lleida ha exhibit, amb motiu de la commemoració del seu 700 Aniversari, l'orgull de saber-se hereva d'una tradició centenària, que és la tradició de les universitats europees, i, més en concret, de les catalanes. El rei Jaume II va crear l'Estudi General de Lleida l'any 1300, primera universitat dels territoris de la Corona d'Aragó, constituïda segons l'esperit de la Universitat de Bolonya. En els seus Estatuts ja s'hi expressava l'anhel d'autonomia universitària i una amplitud d'horitzons pròpia de la universalitat del coneixement que constitueix la raó de ser de la institució universitària. També eren objecte d'una acurada regulació els procediments d'elecció de rector, el funcionament intern i els drets i deures de l'estudiantat, i es manifestava una voluntat d'atracció d'estudiantat forà. La desaparició de les universitats catalanes històriques amb motiu dels dissortats fets derivats de la Guerra de Successió (1702-1714), que especialment va patir d'una manera sagnant la ciutat de Lleida, va trencar la continuïtat de l'esmentada tradició. En l'esperit renovador derivat de la Renaixença, el Primer Congrés Universitari Català (1903) i el Segon (1918) van respondre a la preocupació per l'autonomia, la llibertat de càtedra, la renovació pedagògica i cultural i l'arrelament al país, impuls que va fer possible el projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona durant els anys de la Segona República i de recuperació de la Generalitat, de vida efímera com a conseqüència d'una nova ruptura, també molt dissortada per als territoris de Ponent, representada per la Guerra Civil i el franquisme. El lent procés de reconstrucció cultural a les terres de Lleida va tenir una de les seues expressions en l'anhel de la societat per una recuperació dels estudis superiors. Un primer antecedent del procés que molt temps després s'havia de produir fou l'Escola Normal, creada l'any 1841 i vinculada més tard a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'esmentat ideal va guanyar un impuls destacable a partir de l'any 1968 amb la creació de delegacions dels estudis de Dret i, posteriorment, de Lletres de la Universitat de Barcelona i amb la implantació a Lleida de l'Escola d'Enginyeria Tècnica Agrícola (1971) i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms (1976) de la Universitat Politècnica de Barcelona, avui Universitat Politècnica de Catalunya. La creació de la Universitat de Lleida per Llei del Parlament de Catalunya de 12 de desembre de 1991 representa la culminació dels esforços de la comunitat universitària i la societat lleidatana durant tot un període de més de vint anys de recuperació progressiva dels estudis superiors. Els diversos centres fins aleshores dependents de les universitats de Barcelona van confluir en una voluntat comuna de revalidar l'antiga tradició universitària del set vegades centenari Estudi General i d'emprendre un projecte de futur que respongués als reptes de la societat de finals del segle XX. Aquest esforç va cristal·litzar en els primers Estatuts de la Universitat de Lleida, aprovats pel Claustre constituent en data 27 d'octubre de 1994, que volien satisfer la necessitat d'oferir al país una política universitària adequada que ajudés a la desconcentració i el reequilibri universitari i territorial, i donar resposta a les demandes de l'entorn geogràfic i social que han vist en la Universitat un motor de desenvolupament i una oportunitat de contacte amb el saber universal. L'esperit fundacional segueix viu a l'hora d'escometre la tasca d'elaborar uns nous Estatuts per necessitats d'adaptació a la modificació del marc legislatiu. Aquesta circumstància, no buscada ni volguda per la Universitat de Lleida, es vol que esdevingui una oportunitat per renovar el compromís amb la concepció de la universitat com un servei públic que ha de respondre als interessos generals de tota la comunitat, expressats en primer lloc pels poders públics, però també pels corrents de l'opinió pública i de la mateixa comunitat universitària. Aquest servei ha de contribuir al desenvolupament científic, tecnològic i artístic, a la formació de professionals, a la formació al llarg de la vida i a l'extensió de la cultura en el marc d'un procés secular de democratització. Amb aquests objectius, la Universitat s'ha de dotar d'una organització eficaç i equilibrada, amb unes estratègies creatives i actualitzades de formació docent, investigadora i tecnològica dels seus membres. En aquest marc, creiem que cal vetllar per la qualitat de la docència i la recerca i que cal potenciar, en particular, la relació interdisciplinària entre els departaments, la formació o la presència del professorat i el personal investigador en altres centres o institucions, l'acolliment de professorat forà i la participació de la comunitat universitària en programes europeus d'intercanvi i cooperació internacional per al desenvolupament. La Universitat de Lleida ha d'esdevenir, d'aquesta manera, un espai de comunicació i cruïlla del saber i dels coneixements que es produeixen en qualsevol territori del món, i ha d'ajudar a enriquir les experiències de convivència i diàleg entre els membres de la comunitat universitària. En els primers anys de funcionament la Universitat de Lleida ha tingut ocasió de crear un projecte d'universitat i d'anar definint-lo, a partir de la presa de consciència de la seua missió, que s'ha plasmat en el títol preliminar d'aquests Estatuts. A partir d'aquí, la Universitat vol proporcionar: a) Una formació de qualitat a les persones en les dimensions intel·lectual, professional, cívica i ètica: Intel·lectual, desenvolupant en les persones el pensament crític i l'articulació eficaç d'aquest en forma de judicis i accions independents i madures, i promovent una formació integral que les faci sensibles als valors culturals més amplis, tant científics i tècnics com humans i artístics, per tal d'assolir i transmetre una vida més completa i enriquidora. De competència professional, en cada ensenyament específic, així com amb la capacitat d'afrontar i resoldre els problemes característics de les seues activitats amb aportacions creatives i innovadores. Cívica i ètica, que els permeti esdevenir ciutadans actius, capaços de contribuir a la transformació, el progrés i el desenvolupament sostingut de la societat, reforçant els valors de respecte als drets humans, els principis democràtics, la solidaritat i l'equitat. b) Una recerca que contribueixi a l'avenç del coneixement i el progrés humà i social i que alhora sigui suport d'una docència avançada. c) Una actualització permanent de procediments, actituds i coneixements per respondre a les demandes de la societat. d) El desenvolupament, com a valors fonamentals, de la qualitat en totes les seues activitats, la diferenciació en la docència i la recerca i el millor ús dels recursos disponibles. e) El bé de la comunitat universitària com a garantia del compliment de la missió. El context en què s'elaboren els segons Estatuts de la Universitat des de l'any 1991 invita a assumir els nous reptes -l'adaptació a l'espai europeu d'educació superior, la consolidació de la cultura de la qualitat i l'avaluació, la internacionalització dels ensenyaments universitaris, la incorporació de les noves tecnologies- sense deixar de banda la preocupació per la recuperació de l'esperit humanista de la millor tradició universitària i la necessitat de ser cada cop més exigents amb nosaltres mateixos i de saber tenir la creativitat que ens demana un entorn canviant i ple de nous reptes. Aquests Estatuts constitueixen una eina més en la concreció d'aquests ideals, però representarien ben poca cosa si no anessin acompanyats d'una voluntat del professorat, de l'estudiantat i del personal d'administració i serveis de protagonitzar la construcció d'una universitat del segle XXI, que, un cop més, depèn de les persones que n'han de ser protagonistes més que no pas dels recursos materials. ### TÍTOL PRELIMINAR #### Article 1. Definició La Universitat de Lleida és una institució de dret públic amb personalitat jurídica i patrimoni propis, que actua en règim d'autonomia, d'acord amb aquests Estatuts i en el marc de la legislació vigent. #### Article 2. Missió 2.1 La Universitat de Lleida té per missió prestar el servei públic, que li ha estat encomanat per la societat, de contribuir a la creació, la conservació i la transmissió del coneixement. Aquestes funcions configuren les seues activitats principals: la docència, la recerca i la transferència de coneixement. 2.2 Per acomplir aquesta missió la Universitat de Lleida rep de la societat uns recursos i assumeix la responsabilitat de gestionar-los en benefici d'aquesta. 2.3 La Universitat ha de definir en la seua planificació les metes adequades a la seua missió. #### Article 3. Principis informadors 3.1 En el desenvolupament de les seues activitats, la Universitat de Lleida es regeix pels principis següents: a) La universalitat del saber i del mètode científic com a via per ampliar l'horitzó del coneixement. b) El foment del compromís social i participatiu per a la millora de la societat. c) El foment de la recerca, del desenvolupament tecnològic i de la innovació. d) El foment i l'avaluació de la qualitat en la docència, en la recerca i en la gestió de serveis universitaris, d'acord amb els criteris i les metodologies equiparables internacionalment. e) L'impuls de la millora en la docència i la contribució a l'aprenentatge al llarg de la vida, per millorar la cohesió social, la igualtat d'oportunitats i la qualitat de vida. f) L'afavoriment de la plena integració de la universitat a l'espai europeu d'ensenyament superior i la seua promoció a Europa i al món. g) El respecte a la llibertat de càtedra, de docència i d'estudi. h) La promoció dels drets humans, de la pau i del respecte al medi ambient. i) La promoció de l'educació en valors com a part integral del procés d'aprenentatge i formació i l'estímul de la transmissió de valors de llibertat, justícia, igualtat, responsabilitat, solidaritat, participació i ciutadania plena. 3.2 Per acomplir la seua missió, i d'acord amb els principis esmentats, la Universitat de Lleida assumeix com a finalitats pròpies la difusió de la cultura, l'estímul del desenvolupament científic, la formació dels professionals, la consecució d'una societat més justa i el respecte als drets humans i a la pau. #### Article 4. Llengua 4.1 El català és la llengua pròpia i institucional de la Universitat de Lleida i, per tant, la d'ús normal en les seues activitats, sens perjudici dels drets que es deriven del que estableixen l'Estatut d'autonomia de Catalunya i la legislació vigent. 4.2 La Universitat de Lleida potencia l'ús del català en els diversos àmbits de l'activitat universitària i garanteix l'existència dels mitjans adients per assegurar-ne la comprensió i fomentar-ne l'ús per part de la comunitat universitària. Amb aquesta finalitat, promou la col·laboració amb altres universitats, especialment les de l'àmbit lingüístic català, i fomenta la projecció exterior de la llengua i la cultura catalana. 4.3 La Universitat de Lleida valora la diversitat lingüística com a oportunitat per a l'enriquiment espiritual, el coneixement i el respecte mutu entre els pobles. 4.4 La comunitat universitària i els òrgans de govern han de vetllar per facilitar la integració de les persones que s'incorporen a la Universitat de Lleida procedents de fora de l'àmbit lingüístic català. La Universitat, d'acord amb la normativa vigent, ha de procurar que l'accés i la incorporació de nous membres a la comunitat universitària no alteri els usos lingüístics ni el procés de normalització lingüística. 4.5 La comunitat universitària i els òrgans de govern, d'acord amb la normativa vigent, han de regular la concreció del coneixement suficient de les dues llengües oficials en els processos de selecció, accés, incorporació i avaluació, tant del professorat com de l'estudiantat. 4.6 La Universitat de Lleida fomenta el coneixement de terceres llengües i, en la mesura que sigui possible, llur ús en les activitats acadèmiques. #### Article 5. La comunitat universitària 5.1 Integren la comunitat universitària el personal acadèmic, l'estudiantat i el personal d'administració i serveis. S'ha de garantir i estimular la participació de les persones que la integren a través de les vies previstes en aquests Estatuts. 5.2 La Universitat garanteix el dret de tothom a no ser discriminat per raó de naixement, gènere, orientació sexual, ètnia, opinió, religió o qualsevol altra circumstància personal o social. A aquest efecte s'han d'adoptar mesures per facilitar la integració i la plena participació de les persones amb discapacitats. #### Article 6. Relacions internacionals, institucionals i de cooperació 6.1 La Universitat de Lleida estableix acords amb altres universitats i institucions a fi de contribuir a l'assoliment dels seus objectius i de promoure el desenvolupament científic, artístic, tecnològic i cultural, la integració europea i les relacions internacionals. 6.2 A aquests efectes és membre de la xarxa d'universitats Institut Joan Lluís Vives, de l'Associació d'Universitats Europees, així com d'altres xarxes universitàries, i participa en totes les iniciatives que li permeten assolir els seus objectius. 6.3 La Universitat de Lleida promou la cooperació en els camps de la docència, la recerca, la tecnologia i la cultura amb els pobles i els col·lectius menys desenvolupats amb la finalitat de reduir la diferència entre els pobles i potenciar l'educació allà on més la necessiten, tot fomentant valors de solidaritat basats en l'enriquiment mutu. #### Article 7. Implantació territorial 7.1 La seu de la Universitat de Lleida és la ciutat de Lleida, sens perjudici de l'extensió de les seues activitats a d'altres indrets. 7.2 La Universitat de Lleida està estructurada territorialment en un campus dispers. ### TÍTOL PRIMER. L'estructura: departaments, centres i instituts i centres de recerca #### Article 8. Definicions La Universitat de Lleida, d'acord amb les seues finalitats, s'estructura en: a) Departaments, pel que fa a l'organització i el desenvolupament de la recerca i la docència en les respectives àrees de coneixement. b) Facultats, escoles tècniques o politècniques superiors i escoles universitàries o escoles universitàries politècniques. c) Instituts i centres de recerca que es puguin crear en aplicació d'aquests Estatuts, segons la normativa vigent. #### Capítol 1. Els departaments ##### Article 9. Definició 9.1 Els departaments són unitats bàsiques encarregades d'organitzar i desenvolupar la recerca i la docència pròpia de les respectives àrees de coneixement en un o més centres. Són també un instrument de participació en el govern de la Universitat. 9.2 Els departaments poden estar constituïts per una o diverses àrees de coneixement i apleguen el personal acadèmic de les especialitats que corresponen a les respectives àrees. ##### Article 10. Constitució dels departaments 10.1 El Consell de Govern determina l'agrupació d'àrees de coneixement per a la creació o la modificació dels departaments, d'acord amb la normativa vigent. En tot cas, s'ha d'assegurar la coherència científica, docent, tecnològica o artística dels departaments resultants. 10.2 Per a la constitució d'un departament és necessari un nombre mínim de dotze membres del professorat a temps complet. Per al còmput d'aquest mínim, es considera que dues dedicacions a temps parcial equivalen a una dedicació a temps complet. En tot cas, cada departament ha de tenir, si més no, cinc membres del professorat amb vinculació permanent a la universitat amb dedicació a temps complet. 10.3 Si una àrea de coneixement comprèn un nombre de professors a temps complet superior a vint-i-quatre, es poden crear dos o, si escau, més departaments, segons criteris d'especialització i coherència científica, tecnològica o artística, sempre que es respectin els requisits previstos en l'apartat anterior. 10.4 Es pot autoritzar l'adscripció temporal a un departament d'un membre del professorat que pertanyi a un altre departament, amb l'informe favorable previ dels departaments afectats. El Consell de Govern ha de determinar en cada cas la durada de l'adscripció, que no pot ser superior a dos anys, i, si escau, les renovacions, que requereixen l'informe favorable dels departaments afectats. ##### Article 11. Membres 11.1 Són membres d'un departament el professorat, el personal investigador i el personal acadèmic en formació que hi està adscrit, l'estudiantat de doctorat matriculat en els programes del departament i el personal d'administració i serveis que hi està destinat. 11.2 A més dels membres esmentats en l'apartat anterior, qualsevol persona pot col·laborar temporalment amb un departament en funcions específiques de docència, formació, recerca, assessorament o administració i serveis, però sense tenir-ne la consideració de membre. 11.3 No es pot ser membre de més d'un departament. ##### Article 12. Funcions Són funcions dels departaments: a) Planificar i desenvolupar la recerca en l'àmbit de llurs àrees de coneixement. b) Organitzar i desenvolupar la docència pròpia de les respectives àrees de coneixement en el primer i segon nivell, d'acord amb els plans d'estudis i l'ordenació dels estudis feta en els centres docents. c) Organitzar i desenvolupar els programes de doctorat. d) Organitzar i desenvolupar cursos de formació continuada i altres activitats acadèmiques, adreçades o no a l'obtenció de títols o diplomes. e) Conèixer la docència i la recerca que duen a terme llurs membres i vetllar per llur qualitat , tot col·laborant amb els centres en la millora de la qualitat de la docència. f) Participar en la formació del personal acadèmic i, si escau, del personal d'administració i serveis de la Universitat. g) Participar, d'acord amb la legislació vigent i aquests Estatuts, en el procés de selecció, formació, promoció i, si s'escau, remoció del personal destinat al departament. El departament ha de col·laborar en l'elaboració de la proposta del personal necessari per dur a terme les seues funcions. h) Participar en els òrgans de govern de la Universitat en els termes previstos en aquests Estatuts. i) Col·laborar en les tasques encaminades a la formació permanent de totes les persones graduades. j) Proposar l'establiment, la modificació o la supressió de les matèries dels plans d'estudis relatives a llurs àrees de coneixement. k) Proposar els membres titulars i suplents que han d'integrar les comissions encarregades de resoldre la provisió de les places de professorat, i els membres dels tribunals que han d'avaluar les tesis doctorals. l) Administrar els serveis, els equipaments i els recursos del departament. m) Proposar la planificació pluriennal del personal acadèmic, d'acord amb llurs necessitats docents i de recerca i els criteris bàsics de política de professorat establerts pel Consell de Govern. n) Totes les altres funcions orientades al compliment adequat de llurs finalitats o les que els atribueixen els Estatuts i els reglaments de la Universitat i la legislació vigent, i també les que els han estat encomanades pel Consell de Govern. ##### Article 13. Dret d'audiència Els departaments han de ser escoltats en tots els casos en què llurs funcions es vegin afectades. ##### Article 14. Assignació de tasques docents 14.1 Els departaments han de distribuir entre llurs membres la docència que els pertoqui i n'han de donar compte als òrgans de govern de la Universitat competents. 14.2 En l'assignació de la tasca docent, els departaments, sens perjudici del compliment de la normativa de dedicació del professorat, poden preveure una participació particularment intensiva d'un o més de llurs membres docents en tasques de recerca. ##### Article 15. Activitat 15.1 Els departaments han d'establir anualment llurs objectius en el marc de la planificació general i han de fer anualment un informe d'avaluació i seguiment de llur assoliment. 15.2 Els departaments han d'establir anualment els criteris de distribució dels ingressos provinents de la partida pressupostària que els hagi estat assignada en el pressupost de la Universitat i n'han d'acordar el repartiment. ##### Article 16. Creació, modificació i supressió 16.1 Tenen la iniciativa per a la creació, la modificació, la fusió o la supressió de departaments: a) El Consell de Govern. b) Els departaments directament afectats. c) El personal acadèmic directament interessat. d) El Consell de Direcció. 16.2 Les propostes de creació, modificació o fusió de departaments s'han de sotmetre a l'aprovació del Consell de Govern i han de contenir com a mínim els aspectes següents: a) Justificació de la iniciativa. b) Àrees de coneixement i llur extensió. c) Línies de recerca i oferta docent. d) Mitjans personals. e) Infraestructura. f) Pla de viabilitat econòmica. 16.3 Les propostes de supressió de departaments han d'anar acompanyades d'un informe raonat. 16.4 El Consell de Govern ha d'examinar l'adequació de les propostes a la normativa vigent i llur viabilitat econòmica i ha de sol·licitar que els departaments i el personal acadèmic afectats li elevin un informe sobre la proposta. Si ho creu convenient, pot requerir-los que justifiquin de manera expressa que la docència i la recerca queden assegurades. La proposta ha de ser sotmesa a un període d'informació durant el qual els membres de la Universitat tenen accés a l'expedient i poden fer-hi al·legacions. 16.5 L'inici d'activitats d'un nou departament està condicionat a la inclusió de la partida corresponent en el pressupost. ##### Article 17. Departaments interuniversitaris Mitjançant convenis amb altres universitats interessades es pot acordar la constitució de departaments interuniversitaris. ##### Article 18. Seccions departamentals 18.1 En els casos en què la dispersió física o altres raons de funcionament ho recomanin, els departaments es poden estructurar en seccions, amb l'autorització prèvia del Consell de Govern i d'acord amb el procediment que estableix llur reglament. 18.2 El Consell de Govern ha de fixar el nombre mínim de membres per constituir una secció departamental. ##### Article 19. Reglament de règim intern Els departaments han de tenir un reglament, elaborat pel consell de departament, d'acord amb els Estatuts i la legislació vigent, que ha de ser aprovat pel Consell de Govern. #### Capítol 2. Els centres docents ##### Article 20. Definició Els centres docents són unitats d'organització, ordenació i coordinació dels ensenyaments de primer i segon cicle. Són també un instrument de participació en el govern de la Universitat. ##### Article 21. Funcions Són funcions dels centres docents: a) Organitzar els ensenyaments de primer i segon cicle, d'acord amb els plans d'estudis, encaminats a l'obtenció dels corresponents títols. b) Ordenar els estudis, mitjançant l'elaboració anual del pla docent del centre, la seua avaluació i el seu seguiment, d'acord amb les directrius fixades amb caràcter general pel Consell de Govern. c) Impulsar la planificació dels ensenyaments del centre i fer-ne el seguiment. d) Coordinar i supervisar l'activitat docent, tot vetllant pel compliment de la programació i la qualitat de la docència. e) Estimular i promoure la mobilitat de l'estudiantat. f) Administrar els serveis, els equipaments i els recursos del centre docent, d'acord amb les directrius emanades del Consell de Govern. g) Participar, d'acord amb la legislació vigent i aquests Estatuts, en el procés de selecció, formació, promoció i remoció del personal d'administració i serveis destinat al centre docent. h) Col·laborar en l'elaboració de la proposta dels recursos humans i materials necessaris per dur a terme llurs funcions. i) Promoure i, si escau, coordinar cursos de formació permanent i d'extensió universitària, als quals han d'aportar el suport que sigui necessari. j) Participar en els òrgans de govern de la Universitat en els termes previstos en aquests Estatuts. k) Elaborar propostes de creació, modificació o supressió de plans d'estudis, ensenyaments i titulacions, d'acord amb el que s'estableix en aquests Estatuts. l) La gestió administrativa de l'activitat acadèmica de l'estudiantat del centre docent. m) Totes les funcions orientades al compliment adequat de llurs finalitats o les que els atribueixen els Estatuts i els reglaments de la Universitat i la legislació vigent. ##### Article 22. Pla docent i informe d'avaluació i seguiment 22.1 L'activitat dels centres docents s'até a una planificació de la docència, que es reflecteix en el pla docent anual. El pla docent ha de contenir, si més no, els horaris de les classes teòriques i pràctiques, les dates d'examen, la distribució d'espais de l'activitat docent del professorat, la distribució de tutories i la disponibilitat dels programes de les assignatures. 22.2 Els centres docents han de fixar anualment els criteris per a la distribució i la gestió dels recursos disponibles en el marc de la planificació. 22.3 Els centres han d'elaborar cada any un informe d'avaluació i seguiment en el qual han de donar compte de l'acompliment del pla docent, les activitats acadèmiques, la distribució dels recursos econòmics i les despeses realitzades. ##### Article 23. Membres Integren un centre docent: a) El personal acadèmic assignat pels departaments per assumir les tasques de docència corresponents als plans d'estudis del centre. b) L'estudiantat matriculat en els ensenyaments que s'hi imparteixen. c) El personal d'administració i serveis adscrit al centre docent. ##### Article 24. Creació, modificació i supressió 24.1 Tenen la iniciativa per a la creació, la modificació, o la supressió d'un centre docent: a) El Consell de Govern. b) Els centres docents. c) El Consell de Direcció. d) Els departaments afectats. e) El Consell Social. 24.2 Les propostes de creació o de modificació de centres docents s'han d'adreçar al Consell de Govern i han d'incloure els aspectes següents: a) Justificació de la proposta. b) Departaments que hi desenvolupen la docència. c) Titulacions que s'hi imparteixen o s'hi han d'impartir. d) Programa de docència. e) Mitjans personals necessaris. f) Previsió de despesa i de necessitats d'infraestructura. g) Qualsevol altre aspecte que sigui considerat d'interès. 24.3 Les propostes de supressió de centres han d'anar acompanyades d'un informe raonat. 24.4 El Consell de Govern ha de sol·licitar, mitjançant comunicació escrita, que els centres docents i els departaments afectats li elevin un informe sobre la proposta, que ha de ser sotmesa a un període d'informació durant el qual els membres de la Universitat tenen accés a l'expedient i poden fer-hi al·legacions. Si el Consell de Govern l'aprova, l'ha de trametre al Consell Social, a fi que, al seu torn, l'elevi, si escau, al Govern de la Generalitat. ##### Article 25. Dret d'audiència Els centres docents han de ser escoltats en tots els casos en què llurs funcions es vegin afectades. ##### Article 26. Reglament de règim interior Els centres docents han de tenir un reglament, elaborat per la junta de centre, d'acord amb aquests Estatuts i la legislació vigent, que ha d'aprovar el Consell de Govern. ##### Article 27. Els centres adscrits 27.1 Es poden adscriure a la Universitat de Lleida centres docents d'ensenyament superior de titularitat pública o privada. 27.2 L'adscripció d'un centre requereix l'aprovació prèvia del Consell Social i l'informe favorable del Consell de Govern, que n'ha d'examinar les condicions de caràcter educatiu i econòmic, i ha d'aprovar un conveni de col·laboració entre la Universitat i el centre adscrit, tot vetllant especialment perquè quedi garantida la qualitat de l'oferta docent. 27.3 El conveni ha d'establir un patronat i els mecanismes adequats per a la supervisió de l'activitat docent i els aspectes econòmics de la institució adscrita, que permetin una supervisió efectiva per part del Consell de Govern. #### Capítol 3. Els centres de recerca i els instituts universitaris Secció 1a Disposicions generals ##### Article 28. Definicions 28.1 Els centres de recerca són òrgans dedicats fonamentalment a la investigació en camps específics de la ciència, la tecnologia o les arts. Poden també realitzar activitats docents relacionades amb la formació continuada. 28.2 Els instituts universitaris són centres de recerca dedicats fonamentalment a la investigació en camps específics de la ciència, la tecnologia o les arts. Poden també realitzar activitats docents relacionades amb ensenyaments de doctorat, postgrau i formació continuada. 28.3 L'àmbit d'actuació i les funcions d'un centre de recerca o d'un institut no poden coincidir substancialment amb els d'un departament. ##### Article 29. Tipologia Els centres de recerca poden ser: a) Propis. b) Compartits, amb la participació d'altres universitats o entitats públiques o privades, mitjançant conveni o altres formes de cooperació. c) Vinculats a la Universitat de Lleida, mitjançant conveni, quan la titularitat sigui d'una entitat pública o privada. Els instituts universitaris poden ser: a) Propis. b) Conjunts. ##### Article 30. Creació dels centres de recerca La Universitat de Lleida pot crear centres de recerca en qualsevol forma jurídica admesa en dret que sigui adequada a les seues finalitats. Correspon a la Universitat la promoció, la creació i la vinculació dels centres o la participació en aquests, mitjançant la col·laboració que correspongui. Secció 2a Els instituts propis ##### Article 31. Creació 31.1 Els instituts propis de la Universitat de Lleida es poden crear quan l'estructura universitària existent no sigui suficient per a l'acompliment de les seues finalitats. Han de tenir un pressupost integrat en el pressupost general de la Universitat. 31.2 Els instituts han d'elaborar un reglament ajustat als presents Estatuts i a la normativa vigent, que ha d'aprovar el Consell de Govern. 31.3 Els instituts han d'elaborar i trametre anualment al Consell de Govern una memòria i un programa d'activitats. ##### Article 32. Funcions Són funcions dels instituts: a) Organitzar i desenvolupar la recerca científica i tecnològica o la creació artística en llur àmbit específic. b) Organitzar, desenvolupar i avaluar els ensenyaments que els són assignats. c) Proporcionar assessorament tècnic en l'àmbit de llurs competències. d) Cooperar amb altres centres docents, departaments, organismes públics i privats, en la realització de programes d'investigació o docents. e) Participar, d'acord amb el que estableix la legislació vigent, en el procés de selecció, formació, promoció i, si escau, remoció del personal d'administració i serveis que tenen assignat i del personal investigador i el professorat adscrit o assignat. f) Participar en els òrgans de govern de la Universitat en els termes previstos en aquests Estatuts. g) Administrar llurs recursos. h) Col·laborar en l'elaboració de la proposta de recursos humans i materials necessaris per dur a terme llurs funcions. i) Totes les orientades al compliment adequat de llurs finalitats o les que els atribueixen els Estatuts i els reglaments de la Universitat i la legislació vigent. ##### Article 33. Composició Són membres d'un institut universitari: a) El personal investigador propi. b) El personal acadèmic assignat pels departaments que hi està adscrit temporalment. c) El personal acadèmic en formació de l'institut. d) El personal d'administració i serveis que hi està destinat. ##### Article 34. Creació, modificació i supressió 34.1 La iniciativa per a la creació, la modificació o la supressió d'un institut correspon al Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció o d'almenys un departament o un centre docent. 34.2 La sol·licitud de creació o modificació ha d'anar acompanyada d'un informe en el qual han de constar almenys els punts següents: a) Justificació de la conveniència de la creació o la modificació. b) Finalitats de l'institut i delimitació del seu àmbit d'actuació. c) Exposició de les línies de recerca i, si escau, de les activitats docents que ha de dur a terme. d) Estudi econòmic dels recursos materials i personals i de les despeses de funcionament. 34.3 El Consell de Govern ha de sotmetre la proposta a un període d'informació durant el qual els centres docents, els departaments i altres instituts propis tenen accés a l'expedient i poden fer-hi al·legacions. 34.4 Un cop estudiats els informes i les al·legacions presentats, l'acord del Consell de Govern s'ha de trametre al Consell Social, que l'ha d'elevar, al seu torn, al departament competent en matèria d'universitats. ##### Article 35. Dret d'audiència Els instituts propis han de ser escoltats preceptivament en tots els casos en què llurs funcions es vegin directament afectades. ##### Article 36. L'Institut de Ciències de l'Educació 36.1 L'Institut de Ciències de l'Educació és un institut propi que té com a objectius la formació permanent del professorat, la innovació i la millora de la seua activitat docent i la promoció de la recerca en l'àmbit de l'educació. 36.2 L'Institut ha d'elaborar el seu reglament, que ha d'aprovar el Consell de Govern. ##### Secció 3a Els instituts conjunts ###### Article 37. Els instituts conjunts 37.1 Els instituts conjunts poden ser interuniversitaris, consorciats o adscrits. 37.2 La creació d'instituts interuniversitaris correspon al departament competent en matèria d'universitats i requereix la formalització d'un conveni entre la Universitat de Lleida i la resta d'universitats afectades. L'acord de creació i la signatura del conveni requereixen l'acord del Consell de Govern i del Consell Social. 37.3 També es poden crear instituts en forma de consorci, mitjançant conveni i d'acord amb la normativa vigent. 37.4 En cas d'adscripció d'entitats de recerca científica o de creació artística, de caràcter públic o privat, com a instituts universitaris, la proposta ha d'anar també acompanyada del corresponent conveni d'adscripció, que ha de ser aprovat pel Consell de Govern i pel Consell Social i s'ha de sotmetre al departament competent en matèria d'universitats. Secció 4a Els parcs cientificotecnològics ###### Article 38. Els parcs cientificotecnològics La Universitat de Lleida pot participar en parcs cientificotecnològics de caràcter universitari o interuniversitari, que apleguin centres de recerca seus o d'altres universitats, d'empreses i d'altres institucions, que tinguin els objectius principals següents: a) Promoure i facilitar la recerca. b) Facilitar el contacte i la col·laboració entre la universitat i l'empresa i la difusió dels resultats de la recerca universitària a la societat. c) Crear empreses tecnològicament innovadores. d) Estimular la cultura de la qualitat, de la recerca i de la innovació entre les institucions del parc i entre les empreses que hi estiguin vinculades. ### TÍTOL SEGON. Els òrgans de govern i representació #### Capítol 1 Disposicions generals ##### Article 39. Òrgans de govern i representació Els òrgans de govern i representació de la Universitat de Lleida són: a) Òrgans col·legiats d'àmbit general: el Claustre, el Consell de Govern, el Consell Social, la Junta Consultiva, el Consell de Degans i Directors d'Escola i el Consell de Directors de Departament. b) Òrgans unipersonals d'àmbit general: el rector o rectora, els vicerectors, el secretari o secretària general i el gerent o la gerent. c) Òrgans col·legiats d'àmbit particular: les juntes de facultat, les juntes d'escola, els consells de departament, els consells d'institut i les comissions d'estudis. d) Òrgans unipersonals d'àmbit particular: els degans i els directors d'escola, els vicedegans i els vicedirectors d'escola, els directors de departament i els directors d'institut, els secretaris de facultat o d'escola i els secretaris de departament. ##### Article 40. Criteris d'actuació Els òrgans de govern i representació de la Universitat exerceixen les competències que els atribueixen aquests Estatuts i la resta de la normativa vigent cercant la unitat d'acció institucional, per tal de servir la missió i els fins comuns de la Universitat. ##### Article 41. Condicions per als càrrecs unipersonals 41.1 La dedicació a temps complet i un any d'antiguitat a la Universitat de Lleida són requisits per a l'accés als òrgans de govern acadèmics de caràcter unipersonal. 41.2 No es pot ocupar simultàniament més d'un càrrec unipersonal. ##### Article 42. Acords dels òrgans col·legiats 42.1 En les reunions dels òrgans de govern de la Universitat no s'admet la delegació de vot. 42.2 Els acords dels òrgans col·legiats s'adopten per majoria simple, a favor de la proposta que té més vots a favor que en contra, tret dels casos en què una norma legal o reglamentària exigeix una majoria qualificada. ##### Article 43. Participació electoral dels membres de la comunitat universitària 43.1 La participació en els processos electorals dels diversos membres de la comunitat universitària requereix en tot cas una vinculació estable amb la Universitat durant un període d'almenys un any o, en el cas dels estudiants, que s'hi hagin matriculat en almenys un curs acadèmic. 43.2 Els estudiants de tercer cicle que tenen alhora la condició de personal acadèmic es consideren personal acadèmic a l'efecte de determinar llur participació i llur representació en els òrgans de govern. #### Capítol 2. Òrgans col·legiats d'àmbit general Secció 1a El Claustre ##### Article 44. Definició i funcions 44.1 El Claustre és el màxim òrgan representatiu de la Universitat de Lleida. 44.2 Són funcions del Claustre: a) Elaborar i aprovar les propostes de reforma dels Estatuts de la Universitat i vetllar per llur compliment. b) La convocatòria extraordinària d'eleccions al càrrec de rector, d'acord amb el procediment establert en aquests Estatuts. c) L'elecció dels membres del Consell de Govern en representació del Claustre. Cada col·lectiu elegeix la seua representació d'entre els seus membres. d) Aprovar les línies generals d'actuació de la Universitat, especialment en els àmbits de l'ensenyament, la recerca i l'administració. e) Debatre i aprovar, si escau, l'informe anual del rector o rectora i aprovar les resolucions que estimi convenients. L'informe ha d'incloure, com a mínim, un resum de l'activitat docent i d'investigació i les línies generals del pressupost, de la programació pluriennal i de la memòria econòmica. f) Informar la comunitat universitària i manifestar públicament l'opinió d'aquesta en els temes que cregui oportuns, d'acord amb els objectius i les funcions de la Universitat. g) Elaborar i aprovar el seu reglament. h) Crear les comissions que consideri oportunes i elegir-ne els membres. i) Elegir el síndic o síndica de greuges, d'acord amb el que preveuen aquests Estatuts. j) Aprovar la creació, la modificació i la supressió de departaments, a proposta del Consell de Govern i amb l'informe previ del Consell Social. Formular propostes normatives, que ha de traslladar al Consell de Govern. k) Totes les altres que li atribueixen aquests Estatuts. ##### Article 45. Composició 45.1 El Claustre està format per 250 membres, distribuïts de la manera següent: a) El rector o rectora. b) Els vicerectors, el secretari o secretària general i el gerent o la gerent. c) Els degans i els directors de centre. d) Els directors de departament. e) Els directors dels instituts universitaris propis. f) El president o presidenta de la Junta de Personal Acadèmic i el president o presidenta del Comitè d'Empresa del personal acadèmic. g) El president o presidenta de la Junta de PAS Funcionari i el president o presidenta del Comitè d'Empresa del PAS. h) Una representació del professorat doctor amb vinculació permanent a la universitat, la qual, juntament amb el professorat d'aquest sector que sigui membre nat del Claustre, ha de sumar 128 persones, amb una distribució proporcional entre els diversos departaments. i) Una representació de la resta del personal acadèmic, la qual, juntament amb els membres d'aquest sector que siguin membres nats del Claustre, ha de sumar 32 persones, amb una distribució proporcional entre els diversos departaments. j) Una representació de l'estudiantat, que ha de sumar 65 persones, de manera proporcional al nombre de persones matriculades en cada centre, inclòs l'estudiantat de doctorat. k) Una representació del personal d'administració i serveis, la qual, juntament amb els membres d'aquest col·lectiu que siguin membres nats del Claustre, ha de sumar 25 persones, amb una distribució proporcional al nombre de personal funcionari i de personal laboral. 45.2 El Consell de Govern ha d'elaborar la normativa per a l'elecció i la distribució proporcional dels membres del Claustre. La representació del personal acadèmic és elegida per departaments; la de l'estudiantat, per centres; i la del personal d'administració i serveis, en una elecció única per la totalitat de membres del col·lectiu. 45.3 Per a la determinació de la proporcionalitat en la representació del personal acadèmic, les persones amb règim de dedicació a temps parcial equivalent a cinc o més hores setmanals equivalen a la meitat d'una dedicació a temps complet i les persones amb una dedicació a temps parcial inferior a l'assenyalada equivalen a la quarta part. 45.4 El Claustre es renova cada quatre anys, llevat de la representació de l'estudiantat, que es renova cada dos anys. La normativa electoral ha de regular el procediment de substitució de les vacants. 45.5 Si un cop elegit el Claustre es produeix un increment en el nombre de membres nats, la condició de claustral d'aquests nous membres no es fa efectiva fins que no hi hagi una vacant en el col·lectiu corresponent. ##### Article 46. Règim de sessions 46.1 El Claustre s'ha de reunir, convocat pel rector o rectora amb el temps suficient que determini el reglament d'aquest òrgan, en: a) Sessió ordinària, almenys una vegada a l'any i en període lectiu. b) Sessió extraordinària, a iniciativa del mateix rector o rectora, del Consell de Govern o a petició del 20% dels claustrals. En aquest darrer cas cal que entre les persones que formulin la petició hi hagi representants de dos col·lectius com a mínim. 46.2 Per a la constitució del Claustre cal la presència de la majoria absoluta de claustrals en primera convocatòria, o del 40% en segona convocatòria. Secció 2a El Consell de Govern ##### Article 47. Definició i competències 47.1 El Consell de Govern és l'òrgan col·legiat de govern de la Universitat. Estableix les línies estratègiques i programàtiques de la Universitat i les directrius i els procediments per a llur aplicació, i exerceix les funcions previstes en la llei i en aquests Estatuts. 47.2 Són competències del Consell de Govern: a) Elaborar i aprovar el seu reglament. b) Aprovar la creació, la fusió, la modificació, la supressió i la denominació dels departaments. c) Aprovar els reglaments dels departaments, els centres i els instituts propis. d) Elegir la seua representació en el Consell Social i la representació de la Universitat en el Consell Interuniversitari de Catalunya. e) Aprovar els plans d'estudis per ser tramesos a les institucions legalment competents i impulsar i emetre informes sobre la creació de nous ensenyaments i titulacions. f) Iniciar el procediment per a la creació, la fusió, la modificació o la supressió de facultats, escoles, instituts universitaris i altres centres de recerca, sens perjudici de les competències del Consell Social, i emetre els informes preceptius que, d'acord amb la legalitat vigent, li siguin requerits. g) Aprovar els plans generals d'investigació, la programació dels ensenyaments i les directrius de l'activitat docent. h) Aprovar els criteris per a les convalidacions de títols i per a l'establiment d'estudis i de títols propis d'acord amb la normativa vigent. i) Determinar els criteris d'accés a la Universitat i la capacitat dels centres d'acord amb la programació universitària general i la normativa vigent. j) Elaborar la planificació de la Universitat i aprovar la dels ensenyaments, sens perjudici de les competències atribuïdes legalment al Consell Social. k) Elaborar el pressupost i la memòria econòmica per sotmetre'ls a l'aprovació del Consell Social. l) Acordar transferències de crèdits pressupostaris d'acord amb aquests Estatuts i la legislació aplicable. m) Acordar la creació, d'acord amb les previsions pressupostàries, i la convocatòria de les places de personal de la Universitat. n) Establir els criteris i les regles per a la selecció, la contractació i la promoció del personal de la Universitat, d'acord amb la legislació vigent. o) Establir la política de beques pròpies i d'ajuts a l'estudi de la Universitat, sens perjudici de les competències del Consell Social. p) Crear les comissions previstes en aquests Estatuts i d'altres que estimi convenients per millorar l'exercici de les seues funcions, i també els òrgans d'assessorament o consulta que serveixin de suport a les activitats docents, de recerca, culturals o assistencials de la Universitat. q) Aprovar la creació i la supressió dels serveis universitaris a què fan referència els articles 164 i 165 d'aquests Estatuts i aprovar-ne el reglament. r) Aprovar les normes de matriculació i altra normativa acadèmica i el règim disciplinari de l'estudiantat i del personal de la Universitat, d'acord amb la normativa vigent. s) Autoritzar, fer el seguiment i, si escau, denunciar els convenis de creació o adscripció de centres o instituts o altres que impliquin la participació de la Universitat en altres entitats, i els acords i convenis de col·laboració i intercanvi entre la institució i altres universitats o entitats públiques o privades, i ser informat de la resta de convenis, sens perjudici de les competències del Consell Social. t) Vetllar perquè tots els òrgans i els àmbits universitaris serveixin amb eficàcia la missió i les funcions de la Universitat de Lleida -en particular pel que fa a la qualitat de l'ensenyament, la recerca i els serveis universitaris i a les condicions de treball i de convivència de tot el col·lectiu universitari-, i prendre totes les iniciatives que consideri necessàries per aconseguir aquestes finalitats. u) Desenvolupar una política de professorat i de personal d'administració i serveis d'acord amb les previsions estatutàries i elaborar la planificació pluriennal de les necessitats de personal. v) Assistir el rector o rectora en les seues funcions. w) Adoptar mesures per afavorir la mobilitat dels membres de la comunitat universitària. x) Adoptar mesures i establir procediments per a l'avaluació dels ensenyaments i del personal de la Universitat. y) Exercir totes les altres funcions que li atribueixen els presents Estatuts. ##### Article 48. Composició El Consell de Govern, que s'ha de reunir com a mínim un cop cada dos mesos, el componen: a) El rector o rectora, que el convoca i el presideix; el secretari o secretària general, que n'és el secretari o secretària; i el gerent o la gerent. b) Quinze membres de la comunitat universitària designats pel rector o rectora, escoltats la Junta de Personal Acadèmic, el Comitè d'Empresa del personal acadèmic, el Consell de l'Estudiantat, la Junta de PAS Funcionari i el Comitè d'Empresa del PAS. En aquest total hi ha d'haver membres de l'estudiantat, del personal d'administració i serveis i del professorat. c) Set degans i directors d'escola. d) Vuit directors de departament o institut propi, elegits pel Consell de Directors de Departament. e) Vuit representants del personal acadèmic, escollits pels membres claustrals d'aquest col·lectiu, que garanteixin una representació dels diferents àmbits del coneixement. f) Vuit claustrals representants de l'estudiantat, elegits per l'estudiantat claustral. g) Quatre claustrals del personal d'administració i serveis, elegits pels representants d'aquest col·lectiu al Claustre, de manera que quedi garantida una representació del personal funcionari i del laboral. h) Tres membres del Consell Social no pertanyents a la comunitat universitària, elegits en la forma que estableix el seu reglament. ##### Secció 3a El Consell Social ###### Article 49. Definició El Consell Social és l'òrgan de participació de la societat en la Universitat de Lleida. Té les competències de programació i gestió, econòmiques i pressupostàries, i relatives a la comunitat universitària que es preveuen en l'article següent. ###### Article 50. Competències 50.1 Corresponen al Consell Social les competències de programació i gestió següents: a) Col·laborar amb el Consell de Govern en la definició dels criteris i els objectius del planejament estratègic de la Universitat. b) Proposar al departament competent en matèria d'universitats, amb l'informe previ del Consell de Govern, la implantació o la supressió d'ensenyaments conduents a l'obtenció de títols universitaris oficials, i també la creació, la supressió, l'adscripció, la desadscripció i la reordenació dels centres docents universitaris i dels instituts universitaris de recerca. c) Acordar, a iniciativa del departament competent en matèria d'universitats i amb l'informe previ del Consell de Govern, la creació, la modificació i la supressió dels ensenyaments conduents a l'obtenció de títols universitaris oficials i dels centres docents i els instituts universitaris de recerca. d) Contribuir a la supervisió i l'avaluació de la qualitat, del rendiment i de la viabilitat econòmica i social de la Universitat, en col·laboració amb l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, i participar-hi. e) Aprovar la constitució, la modificació i l'extinció d'entitats jurídiques per a la promoció i el desenvolupament de les finalitats de la Universitat, i aprovar la participació de la Universitat en altres entitats. f) Aprovar els projectes de concert entre la Universitat i les institucions sanitàries. g) Promoure vincles de col·laboració mútua entre universitats i amb entitats socials representatives. 50.2 Corresponen al Consell Social les competències econòmiques, pressupostàries i patrimonials següents: a) Promoure la participació de la societat en l'activitat de la Universitat, especialment en el seu finançament, i fomentar les relacions entre la Universitat i el seu entorn cultural, professional, econòmic, social i territorial. b) Estimular la inversió en recerca de les empreses i llur col·laboració en la recerca universitària. c) Participar en la determinació dels criteris bàsics per a l'elaboració del pressupost de la Universitat i, a proposta del Consell de Govern, aprovar-lo. d) Supervisar les activitats de caràcter econòmic, fer el seguiment del pressupost i aprovar, a proposta del Consell de Govern, la programació i la despesa pluriennal de la Universitat, i també prendre les mesures pertinents per assegurar el compliment dels criteris amb què s'ha elaborat el pressupost. e) Aprovar el balanç i la memòria econòmica, el compte de resultats i la liquidació del pressupost de la Universitat de l'exercici anterior i els comptes anuals de les entitats que en depenguin, d'acord amb la normativa vigent. f) Acordar les propostes d'operacions d'endeutament i d'aval que la Universitat presenti al departament competent en matèria d'universitats, perquè siguin autoritzades pel Govern de la Generalitat, d'acord amb la normativa vigent, i vetllar pel compliment de les condicions de les operacions esmentades i de la normativa aplicable. g) Acordar les transferències de crèdit d'operacions de capital a operacions corrents, amb la conformitat prèvia del departament competent en matèria d'universitats. h) Acordar, a proposta de l'òrgan competent de la universitat, les sol·licituds de crèdit extraordinari o suplements de crèdit, sempre que s'hagi de fer una despesa que no pugui ser ajornada per a l'exercici següent i per a la qual no hi hagi crèdit consignat en el pressupost, o bé sigui insuficient o no ampliable. L'acord n'ha d'establir el finançament. i) Aprovar els preus dels ensenyaments propis de la Universitat, els dels cursos d'especialització, amb llurs possibles exempcions i bonificacions, i els dels serveis de la Universitat. j) Vetllar pel patrimoni de la Universitat i aprovar la desafectació dels béns de domini públic de la Universitat, d'acord amb el que estableix la legislació aplicable. k) Autoritzar el rector o rectora a adoptar els acords d'adquisició, disposició i gravamen de béns immobles i, a partir dels límits que aprovi el Consell Social, dels béns mobles de la Universitat, els títols de valor i les participacions socials. l) Ser informat, directament per la Universitat o mitjançant altres entitats, de la formalització dels contractes i els convenis que comporten despeses o ingressos per a la Universitat. 50.3 Corresponen al Consell Social les competències respecte a la comunitat universitària següents: a) Designar i fer cessar com a membres del Consell de Govern de la Universitat tres membres del Consell Social, d'entre els nomenats com a persones representatives de la societat catalana. b) Acordar, si s'escau, dins dels límits que fixi el Govern de la Generalitat i a proposta del Consell de Govern de la Universitat, l'assignació singular i individual de retribucions addicionals per mèrits docents, de recerca i de gestió al personal docent i investigador funcionari i contractat. c) Aprovar la relació de llocs de treball del personal d'administració i serveis de la Universitat, i les modificacions i la despesa que comporten. d) Determinar els llocs als quals correspon l'assignació d'un complement específic amb l'import del dit complement, i fixar la quantia total destinada a l'assignació del complement de productivitat i les gratificacions extraordinàries, i aprovar els criteris per assignar-los i distribuir-los i les quantitats de les indemnitzacions per raó de servei. e) Informar sobre els convenis col·lectius del personal laboral de la Universitat, abans de formalitzar-los. f) Estudiar i acordar, si escau, la proposta de nomenament del gerent o la gerent presentada pel rector o rectora, i aprovar-ne, d'acord amb el rector o rectora, les condicions del contracte. g) Promoure, en tots els àmbits de la comunitat universitària, la participació dels estudiants en els òrgans de govern de la universitat, i també la divulgació de llur tasca. h) Acordar, a fi de garantir la no-exclusió de cap estudiant per raons econòmiques, la política de beques, d'ajuts i de crèdits per a l'estudi i la recerca que, si escau, atorgui la Universitat amb càrrec als seus pressupostos, d'acord amb els principis de publicitat, concurrència i objectivitat. i) Aprovar les normes que regulen el progrés i la permanència dels estudiants a la Universitat, atenent les característiques dels diferents estudis, de manera que evitin la discriminació dels estudiants. j) Promoure la col·laboració entre la Universitat i altres entitats públiques o privades, amb la finalitat de completar la formació dels estudiants i les persones titulades de la Universitat i de facilitar-ne l'accés al món del treball. k) Vetllar per la correcta inserció laboral dels titulats de la Universitat. 50.3 A més de les esmentades anteriorment, corresponen al Consell Social les altres funcions que li atribueixen aquests Estatuts i la normativa vigent. ###### Article 51. Composició 51.1 El Consell Social està format per quinze membres, dels quals sis són representants del Consell de Govern i nou són representants dels interessos socials, d'acord amb la legislació vigent. ###### 51.2 Componen la representació del Consell de Govern: a) El rector o rectora, el secretari o secretària general i el gerent o la gerent, que en són membres nats. b) Un membre del personal acadèmic, un membre de l'estudiantat i un membre del personal d'administració i serveis elegits pel Consell de Govern d'entre els seus membres per un període de quatre anys. Si es produeix una baixa i no s'ha designat cap suplent, el Consell de Govern ha d'elegir immediatament un nou membre. 51.3 Els representants dels interessos socials són designats d'acord amb el que preveu la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya. ###### Article 52. El president o presidenta 52.1 El president o presidenta del Consell Social és nomenat o separat per acord del Govern de la Generalitat, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria d'universitats, d'entre els membres del Consell Social representatius de la societat catalana. El mandat és de quatre anys i és renovable per un únic període de la mateixa durada. 52.2 El president o presidenta exerceix les funcions pròpies de la presidència d'un òrgan col·legiat i, en concret, les que li són encomanades per la legislació vigent, pel reglament d'organització i funcionament del Consell Social i per la resta de la normativa vigent. ###### Article 53. El secretari o secretària 53.1 La secretaria és l'estructura administrativa bàsica de suport al Consell Social. El secretari o secretària és nomenat i separat pel president o presidenta i exerceix les funcions pròpies de la secretaria d'un òrgan col·legiat i, en concret, les que li són encomanades per la legislació vigent i pel reglament d'organització i funcionament del Consell Social. 53.2 Els òrgans de la Universitat han de facilitar a la secretaria del Consell Social la informació i l'accés a la documentació necessària perquè pugui acomplir adequadament les seues funcions. ###### Article 54. Funcionament El Consell Social s'ha de dotar del seu propi reglament interior, que pot preveure la constitució de comissions mixtes amb la participació de representants d'altres òrgans de govern de la Universitat o membres de la comunitat universitària. En el primer supòsit, la composició d'aquestes comissions ha de ser aprovada també per l'òrgan de govern que hi participi. Secció 4a La Junta Consultiva ###### Article 55. Definició La Junta Consultiva és l'òrgan ordinari d'assessorament del rector o rectora i del Consell de Govern en matèria acadèmica. ###### Article 56. Funcions Són funcions de la Junta Consultiva: a) Informar sobre les propostes de nous ensenyaments, plans d'estudis i programes de doctorat. b) Informar sobre les necessitats de places de professorat permanent d'acord amb les necessitats acadèmiques i les derivades de la planificació estratègica. c) Informar sobre els criteris generals de foment de l'activitat investigadora. d) Emetre propostes i informar sobre els criteris i procediments d'avaluació del personal acadèmic, els ensenyaments i la recerca. e) Mediar en els casos en què sigui requerida pel rector o rectora. f) Les altres que, d'acord amb la legalitat vigent i aquests Estatuts, li són encomanades pel Consell de Govern i pel rector o rectora. ###### Article 57. Composició 57.1 Integren la Junta Consultiva: a) El rector o rectora, que la presideix. b) El secretari o secretària general, que n'és el secretari o secretària. c) Vint membres del personal acadèmic permanent de la Universitat nomenats pel Consell de Govern per períodes de quatre anys renovables entre els catedràtics contractats o el professorat funcionari amb almenys dos sexennis de recerca i dos quinquennis de docència reconeguts, o entre investigadors amb mèrits acreditats per avaluacions positives, de manera que es garanteixi una representació equilibrada entre els diversos àmbits del coneixement. d) Els antics rectors que estiguin en servei actiu a la Universitat de Lleida. 57.2 El Consell de Govern ha d'aprovar una normativa per a l'elecció de la Junta Consultiva, en la qual, per a un màxim de cinc membres, es poden establir excepcions a l'exigència de dos sexennis de recerca del professorat funcionari per a determinats àmbits del coneixement. ###### Article 58. Funcionament 58.1 El secretari o secretària general convoca les sessions de la Junta Consultiva amb el vistiplau del rector o rectora, que en fixa l'ordre del dia. 58.2 Per a la constitució vàlida de les sessions cal la presència del president o presidenta i el secretari o secretària, o les persones que deleguin, i almenys la meitat dels components de la Junta. 58.3 La Junta Consultiva funciona en ple i en les comissions que acordi constituir. Secció 5a Altres òrgans col·legiats d'àmbit general ###### Article 59. El Consell de Directors de Departament El Consell de Directors de Departament és un òrgan d'informació, consulta i debat. El presideix el rector o rectora i l'integren els directors de tots els departaments i els instituts propis de la Universitat. El Consell s'ha de dotar del seu reglament. ###### Article 60. El Consell de Degans i Directors d'Escola El Consell de Degans i Directors d'Escola és un òrgan d'informació, consulta i debat. El presideix el rector o rectora i l'integren tots els degans de les facultats i els directors d'escola de la Universitat. El Consell s'ha de dotar del seu reglament. #### Capítol 3. Òrgans unipersonals d'àmbit general Secció 1a ##### El rector o rectora ##### Article 61. Definició, elecció i mandat 61.1 El rector o rectora és la màxima autoritat acadèmica de la Universitat, en té la representació, n'exerceix la direcció, el govern i la gestió, desenvolupa les línies d'actuació aprovades pels òrgans col·legiats d'àmbit general i n'executa els acords. Li corresponen les competències que li atribueixen els presents Estatuts i la legislació vigent. 61.2 La comunitat universitària elegeix el rector o rectora entre els funcionaris del cos de catedràtics d'universitat que prestin serveis a temps complet a la Universitat, mitjançant elecció directa i sufragi universal lliure i secret. 61.3 La durada del mandat del rector o rectora és de quatre anys i es pot optar a la reelecció consecutivament una sola vegada. Després d'haver cessat en el càrrec, pot gaudir d'un any sabàtic si ha esgotat almenys un mandat complet. ##### Article 62. Procediment ordinari d'elecció 62.1 El vot per elegir el rector o rectora és ponderat per sectors de la comunitat universitària, de manera que el vot conjunt del professorat doctor pertanyent a cossos docents universitaris té el valor del 51%; el de la resta de personal acadèmic, el 13%; el de l'estudiantat, el 26%; i el del personal d'administració i serveis, el 10%. 62.2 Per a la determinació del vot ponderat del personal acadèmic, les persones amb règim de dedicació a temps parcial equivalent a cinc o més hores setmanals equivalen a la meitat d'una dedicació a temps complet i les persones amb una dedicació a temps parcial inferior a l'assenyalada equivalen a la quarta part. 62.3 La Junta Electoral ha de determinar en cada procés electoral, després de l'escrutini dels vots, el valor corresponent al vot vàlidament emès en cada sector, d'acord amb els percentatges establerts en l'apartat anterior. 62.4 És proclamat rector o rectora, en primera volta, el candidat o candidata que aconsegueix el suport proporcional de més de la meitat dels vots vàlidament emesos, un cop aplicades les ponderacions anteriorment previstes. Si cap candidatura no assoleix aquesta majoria, s'ha de fer una segona votació a la qual només poden concórrer els dos candidats que hagin rebut més vots ponderats en la primera votació. En la segona volta és proclamat rector o rectora el candidat o candidata que obté més vots ponderats. En el cas d'una sola candidatura, es fa únicament la primera volta, en la qual el candidat o candidata és proclamat rector o rectora si té més vots ponderats a favor que vots ponderats en blanc. 62.5 Si cap candidatura no assoleix la majoria requerida en l'apartat anterior, s'ha d'iniciar de bell nou el procés electoral. 62.6 El cessament ordinari del rector o rectora es produeix pel compliment del període per al qual és elegit o per dimissió. 62.7 En cas de vacant, produïda per dimissió o per una altra causa, assumeix les funcions del rector o rectora un vicerector o vicerectora d'acord amb el que es preveu en l'apartat segon de l'article 66. ##### Article 63. Procediment extraordinari d'elecció 63.1 El Claustre pot convocar, amb caràcter extraordinari, eleccions al càrrec de rector a iniciativa d'un terç dels seus membres i amb l'aprovació de dos terços dels seus membres. L'aprovació de la iniciativa comporta la dissolució del Claustre i la cessació del rector o rectora, que continua en funcions fins que el nou rector o rectora no prengui possessió. 63.2 Un cop formalitzada la sol·licitud, s'ha de convocar el Claustre, amb caràcter extraordinari, en el termini màxim d'un mes. El rector o rectora s'ha d'abstenir de presidir el Claustre i decidir sobre la persona que l'hagi de substituir en aquesta funció. El Claustre s'ha de constituir en sessió única i ha de sotmetre la proposta a votació secreta. 63.3 Si s'aprova la iniciativa s'han de convocar eleccions al càrrec de rector i al Claustre en el termini màxim d'un mes. 63.4 Si no s'aprova la iniciativa cap dels signataris no pot participar en la presentació d'una altra iniciativa d'aquest caràcter fins passat un any des que s'hagi fet la votació. ##### Article 64. Competències Són competències del rector o rectora, a més de les esmentades en l'article anterior: a) Representar la Universitat davant dels poders públics i les entitats privades, i representar administrativament i judicialment la Universitat en tota mena de negocis i actes jurídics. b) Expedir els títols de la Universitat de Lleida. c) Presidir els actes de la Universitat als quals assisteix, amb l'excepció dels casos en què la presidència correspon al cap de l'Estat, al president del Govern de l'Estat o al president de la Generalitat de Catalunya. d) Convocar i presidir el Claustre i el Consell de Govern. e) Nomenar i remoure els vicerectors i el secretari o secretària general. f) Nomenar el gerent o la gerent i altres càrrecs de govern de la Universitat d'acord amb el que preveuen aquests Estatuts. g) Nomenar el professorat dels cossos docents universitaris i el personal funcionari d'administració i serveis de la Universitat. h) Signar els contractes del personal acadèmic i el personal d'administració i serveis de la Universitat. i) Nomenar els membres dels tribunals i les comissions de selecció per a l'accés i la provisió de places de personal de la Universitat i els membres de la Comissió de Reclamacions, d'acord amb el procediment establert en aquests Estatuts. j) Autoritzar les despeses i els pagaments de la Universitat, d'acord amb el que preveuen aquests Estatuts. k) Exercir la direcció del personal d'administració i serveis de la Universitat. l) Exercir la potestat disciplinària d'acord amb la normativa vigent. m) Resoldre els recursos contra les resolucions i els acords dels òrgans de la Universitat dels quals és superior jeràrquic i els recursos contra les seues resolucions i contra els actes dels òrgans que presideix, en representació d'aquests. n) Presentar l'informe anual al Claustre previst en l'article 44.2.e). o) Exercir totes les facultats de govern i administració derivades del seu càrrec que li atribueixen els presents Estatuts i la legislació vigent, i les no atribuïdes expressament als altres òrgans. ##### Article 65. El Consell de Direcció El Consell de Direcció és l'equip de govern de la Universitat. El rector o rectora està assistit per un Consell de Direcció, integrat, a més, pels vicerectors, el secretari o secretària general i el gerent o la gerent. D'acord amb la naturalesa política del Consell, no hi ha obligació d'aixecar acta de les sessions. ##### Secció 2a Altres òrgans unipersonals d'àmbit general ###### Article 66. Els vicerectors 66.1 Els vicerectors són professors doctors que dirigeixen i coordinen les activitats d'àrees determinades i exerceixen les atribucions que el rector o rectora els delega. 66.2 En cas de vacant, absència o malaltia, el rector o rectora és substituït pel vicerector o vicerectora que hagi designat. Si no s'ha fet cap designació, correspon assumir les funcions del rector o rectora al vicerector o vicerectora de més categoria acadèmica que tingui més antiguitat. 66.3 En cas d'abstenció o recusació, el rector o rectora és substituït per la persona que designi el Consell de Govern. ###### Article 67. El secretari o secretària general 67.1 El secretari o secretària general és un funcionari públic del grup A que presta serveis a la Universitat. Actua com a secretari o secretària del Claustre, del Consell de Govern i de la Junta Consultiva. És la persona fedatària de llurs acords, aixeca acta de totes les reunions d'aquests òrgans i exerceix les responsabilitats de custòdia documental, registre i arxivament. 67.2 El secretari o secretària general pot delegar les seues funcions. 67.3 La Secretaria General ha de garantir la publicitat dels acords de la Universitat. ###### Article 68. El gerent o la gerent 68.1 El gerent o la gerent té a càrrec seu la gestió dels serveis administratius i econòmics, sota la direcció del rector o rectora i d'acord amb les normes que s'estableixin. També exerceix, per delegació del rector o rectora, la direcció del personal d'administració i serveis. 68.2 El rector o rectora proposa el gerent o la gerent i el nomena d'acord amb el Consell Social. El gerent o la gerent no pot desenvolupar tasques docents a la Universitat. #### Capítol 4. Òrgans d'àmbit particular Secció 1a Govern dels departaments ##### Article 69. Òrgans dels departaments El reglament dels departaments ha de preveure, si més no, l'existència d'un consell de departament, un director o directora i un secretari o secretària. ##### Article 70. El consell de departament 70.1 El consell de departament és l'òrgan superior de govern dels departaments. S'ha de reunir com a mínim dos cops a l'any. 70.2 Integren el consell de departament: a) El director o directora i el secretari o secretària del departament. b) El personal acadèmic doctor que és membre del departament. c) La resta de personal acadèmic del departament amb dedicació a temps complet. d) Una representació del personal acadèmic del departament no comprès en els apartats anteriors. e) Una representació de l'estudiantat de doctorat. f) Una representació de l'estudiantat de les titulacions de primer i de segon cicle en les quals imparteix docència el departament. g) Una representació del personal d'administració i serveis destinat al departament de fins al 12%. 70.3 El percentatge de participació de l'estudiantat de primer, segon i tercer cicle, en conjunt, no pot ser inferior al 26 % del total de membres del Consell ni superior al 28%. ##### Article 71. Competències del consell ###### 71.1 Són competències del consell de departament: a) Elaborar el reglament del departament. b) Elaborar i aprovar la planificació anual de docència i de recerca del departament i vetllar pel seu compliment. c) Garantir la realització de la docència encarregada al departament. d) Planificar les despeses del departament, aprovar els criteris de distribució del pressupost anual i supervisar l'administració de les dotacions pressupostàries corresponents. e) Elegir i remoure el director o directora del departament, d'acord amb el que s'estableix en el reglament. f) Determinar les necessitats de places de professorat i personal investigador, fer les corresponents sol·licituds de convocatòria i proposar les necessitats del personal d'administració i serveis. g) Informar de la provisió de places i participar en els procediments de selecció del personal acadèmic, d'acord amb el que preveuen aquests Estatuts. h) Conèixer i aprovar l'activitat investigadora i acadèmica dels seus membres, vetllar per la seua qualitat i emetre'n informes, segons s'escaigui. i) Aprovar l'informe anual d'avaluació i seguiment del departament. j) Promoure els ensenyaments de tercer cicle. k) Les altres que li atribueixen els Estatuts o el reglament. 71.2 El reglament dels departaments pot preveure un òrgan permanent, elegit pel consell conservant els percentatges de representació d'aquest i amb les competències específiques que li delegui, que s'haurà de reunir com a mínim un cop cada dos mesos. ##### Article 72. El director o directora 72.1 El director o directora de departament té la representació del departament, n'exerceix la direcció, la gestió ordinària i la coordinació i executa els acords del seu consell. 72.2 El consell de departament elegeix el director o directora de departament entre el professorat doctor amb vinculació permanent a la Universitat i amb dedicació a temps complet que són membres del departament. Si no n'hi ha, en els departaments constituïts sobre les àrees de coneixement a què es refereix l'apartat tercer dels articles 58 i 59 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, poden ser elegits directors o directores el personal funcionari no doctor dels cossos docents universitaris o el professorat contractat doctor. El nomenament correspon al rector o rectora.” 72.3 La durada del mandat del director o directora de departament és de tres anys i només es pot renovar consecutivament una vegada. 72.4 Si s'exhaureixen els mecanismes previstos en el reglament per a l'elecció del director o directora sense que s'hagi presentat cap candidatura o cap no hagi assolit la majoria requerida, la designació correspon al Consell de Govern. En aquest cas regeixen també les limitacions previstes en l'apartat anterior. 72.5 El reglament ha de preveure, a més dels aspectes previstos en els apartats anteriors, les normes en cas de vacant i el procediment per a la presentació de moció de censura. ##### Article 73. Competències del director o directora Són competències del director o directora de departament: a) Representar el departament. b) Presidir les reunions del consell de departament i executar-ne els acords. c) Coordinar i impulsar les activitats investigadores i acadèmiques del departament. d) Dirigir la gestió pressupostària i administrativa del departament. e) Dirigir la planificació d'activitats investigadores i acadèmiques del departament i la distribució de la càrrega docent dels seus membres i promoure iniciatives per millorarne el funcionament. f) Vetllar pel compliment de les tasques docents del personal acadèmic del departament i adoptar les iniciatives escaients. g) Totes les altres funcions relatives als departaments que no estan expressament atribuïdes al consell. ##### Article 74. El secretari o secretària El secretari o secretària és la persona fedatària dels acords del consell de departament i hi exerceix les funcions d'arxivament, registre i custòdia documental. És nomenat entre el personal acadèmic a temps complet del departament i remogut del seu càrrec pel director o directora, a qui assisteix en l'exercici de les seues funcions. Secció 2a Govern dels centres ##### Article 75. La junta de facultat o escola 75.1 El reglament dels centres docents ha de preveure l'existència d'una junta de facultat o junta d'escola i un equip de govern, integrat pel degà o degana o director o directora, almenys un vicedegà o vicedegana o vicedirector o vicedirectora, i un secretari o secretària. 75.2 Així mateix, es poden crear comissions delegades de la junta i un òrgan permanent elegit per aquesta amb funcions específiques delegades, que conservi els percentatges de representació establerts en l'article següent. 75.3 En tot cas, el reglament ha de preveure l'existència d'una comissió d'estudis, presidida pel vicedegà o vicedegana o vicedirector o vicedirectora amb funcions de cap d'estudis i integrada per una representació paritària del personal acadèmic i l'estudiantat, que exerceix competències delegades de la junta en temes de docència i pot actuar coordinadament amb la Comissió d'Avaluació i Seguiment de la Docència. Es pot establir més d'una comissió d'estudis per cada centre, segons els ensenyaments que s'hi ofereixen. ##### Article 76. Composició de la junta 76.1 La junta de facultat o escola és l'òrgan col·legiat de representació i govern ordinari de les facultats i escoles. El reglament ha de determinar el nombre de membres que integren la junta. ###### 76.2 Formen la junta de facultat o escola: a) El degà o degana o director o directora i el secretari o secretària del centre/l'equip de govern del centre, fins a un total de cinc persones, que en són membres nats. b) Una representació del professorat doctor amb vinculació permanent a la universitat que imparteix docència en el centre, equivalent almenys al 51% de les persones membres de la junta, incloses les que en són membres nates. c) Una representació de la resta de personal acadèmic que hi imparteix docència, equivalent a almenys el 12 % de la junta. d) Una representació de l'estudiantat de primer i segon cicle, que ha de ser el 28 % del total de membres de la junta. e) El personal d'administració i serveis que presta serveis al centre quan no superi el 9% dels membres de la junta, o una representació en el percentatge esmentat. 76.3 La junta es reuneix com a mínim dos cops cada any. El reglament ha de determinar el procediment de convocatòria ordinària o extraordinària, a petició d'una part dels membres de la junta. 76.4 No es pot ser alhora membre de més d'una junta de centre. ##### Article 77. Competències de la junta Són competències de la junta de facultat o escola: a) Elegir i remoure el degà o degana o director o directora. b) Elaborar el reglament de règim intern. c) Aprovar l'informe anual d'avaluació i seguiment del centre. d) Supervisar la gestió dels òrgans de govern del centre. e) Elaborar els plans d'estudis i proposar-ne les modificacions, i proposar les noves titulacions, d'acord amb la normativa vigent. f) Elaborar la planificació pluriennal dels ensenyaments del centre en la forma que estableixi. g) Promoure activitats de formació permanent, especialització i extensió universitària. h) Aprovar el pla docent del centre i garantir-ne la publicitat. i) Avaluar la qualitat de la docència a partir dels criteris establerts pels òrgans d'àmbit general competents. j) Planificar les despeses del centre, aprovar els criteris de distribució de les quantitats assignades en el pressupost i supervisar l'administració de les dotacions pressupostàries corresponents. ##### Article 78. El degà o degana o director o directora 78.1 El degà o degana o director o directora té la representació del centre, n'exerceix les funcions de direcció i gestió ordinària i executa els acords de la junta i altres òrgans de govern. 78.2 La junta elegeix el degà o la degana o el director o la directora entre el professorat doctor amb vinculació permanent a la Universitat, adscrit al centre amb dedicació a temps complet. Si no n'hi ha, en els centres que tinguin la consideració d'escola universitària també poden presentar-hi candidatura el personal funcionari no doctor dels esmentats cossos o el professorat contractat doctor. El nomenament correspon al rector o rectora. 78.3 La durada del mandat del degà o degana o director o directora és de tres anys i només es pot renovar consecutivament una vegada. 78.4 Si s'exhaureixen el mecanismes previstos en el reglament per a l'elecció del degà o degana o director o directora sense que s'hagi presentat cap candidatura o cap no hagi assolit la majoria requerida, la designació correspon el Consell de Govern. En aquest cas regeixen també les limitacions previstes en l'apartat anterior. 78.5 El reglament ha de preveure, a més dels aspectes previstos en els apartats anteriors, les normes en cas de vacant i el procediment per a la presentació de moció de censura. ##### Article 79. Competències del degà o degana o director o directora Són competències del degà o degana o director o directora: a) Representar el centre. b) Convocar i presidir la junta de centre i executar-ne els acords. c) Dirigir i coordinar les activitats del centre. d) Dirigir la gestió administrativa i pressupostària del centre. e) Proposar a la junta les línies d'actuació del centre i impulsar la planificació pluriennal dels ensenyaments del centre. f) Vetllar pels processos d'acreditació dels ensenyaments i avaluació de la qualitat de la docència i per l'execució de les mesures correctores. g) Convocar els directors dels departaments que imparteixen docència en el centre i planificar i coordinar l'execució del seu pla docent. h) Nomenar l'equip de govern del centre, d'acord amb el seu reglament. i) Qualsevol altra funció que li atribueixin aquests Estatuts. j) Les altres competències referides als centres que no han estat expressament atribuïdes a altres òrgans. ##### Article 80. L'equip de govern dels centres 80.1 L'equip de govern del centre, nomenat pel degà o degana o director o directora, té com a mínim un vicedegà o vicedegana o vicedirector o vicedirectora amb funcions de cap d'estudis, que té la responsabilitat d'elaborar el pla docent, i un secretari o secretària, que actua com a fedatari i exerceix les responsabilitats de custòdia documental, registre i arxivament. Els vicedegans o vicedirectors són nomenats entre el personal acadèmic permanent a temps complet adscrit al centre. El secretari o secretària pot ser nomenat també entre els funcionaris del grup A o B que prestin serveis a la facultat o escola. 80.2 El Consell de Govern estableix les directrius per a l'elaboració dels reglaments de centre i fixa, d'acord amb la normativa aplicable, el nombre màxim de membres de l'equip que poden rebre un complement retributiu, tenint en compte el nombre d'ensenyaments impartits en el centre. ##### Article 81. Les comissions d'estudis Són funcions de les comissions d'estudis: a) Coordinar l'elaboració del pla docent i supervisar-ne l'acompliment. b) Vetllar per l'actualització dels plans d'estudis i proposar-ne, si escau, la modificació. c) Estudiar les necessitats de recursos docents per garantir un funcionament òptim dels ensenyaments i fer les propostes que considerin convenients. d) Participar en l'avaluació de la qualitat de la docència en els termes que prevegi la junta del centre, i promoure mesures que tendeixin a millorar-la. Secció 3a Govern dels instituts universitaris ##### Article 82. El consell d'institut 82.1 El consell d'institut és l'òrgan representatiu i de govern dels instituts universitaris propis. Formen el consell d'institut: a) El personal investigador propi. b) El personal acadèmic permanent adscrit a l'institut. c) Una representació de la resta del personal acadèmic adscrit a l'institut. d) Una representació de l'estudiantat dels cursos que s'hi imparteixen. e) Una representació del personal d'administració i serveis adscrit a l'institut. 82.2 El reglament interior ha de fixar els percentatges de representació en els casos anteriorment previstos. ##### Article 83. Competències del consell d'institut Són funcions del consell d'institut: a) Elegir el director o directora de l'institut i elevar la proposta al rector o rectora per al nomenament. b) Elaborar el reglament interior, que ha de ser aprovat pel Consell de Govern. c) Elaborar i aprovar la memòria d'activitats de l'institut i establir els seus plans de recerca i docència. d) Informar dels plans individuals d'investigació i docència dels seus membres i dels contractes corresponents. e) Determinar les necessitats de places de personal investigador, personal docent adscrit i personal d'administració i serveis. f) Informar de l'adscripció de professorat i personal investigador a l'institut. g) Planificar la utilització dels recursos econòmics i establir les directrius per administrar-los. h) Programar anualment les activitats de l'institut. i) Qualsevol altra funció relativa a l'institut que en aquests Estatuts sigui atribuïda al consell. ##### Article 84. El director o directora 84.1 El director o directora d'institut universitari exerceix la direcció i la coordinació de les activitats dels instituts propis. 84.2 El rector o rectora nomena, a proposta del consell en la forma prevista en el reglament de l'institut, el director o directora entre el personal acadèmic funcionari o permanent doctor amb dedicació a temps complet que està adscrit a l'institut. 84.3 La durada del mandat del director o directora d'institut és de tres anys i es pot optar a la reelecció consecutivament només una vegada. El nomenament correspon al rector o rectora. 84.4 El director o directora ha de nomenar almenys un secretari o secretària entre el personal propi o adscrit a l'institut. ##### Article 85. Competències del director o directora Correspon al director o directora d'institut: a) Representar l'institut. b) Dirigir i coordinar les activitats de l'institut. c) Convocar i presidir el consell d'institut i executar i fer complir els seus acords. d) Dirigir la gestió administrativa i pressupostària de l'institut. e) Les altres funcions relatives a l'institut que ni els Estatuts ni el seu reglament atorguin a altres òrgans. ##### Article 86. Govern de l'Institut de Ciències de l'Educació 86.1 El Consell de l'Institut de Ciències de l'Educació l'integren, a més del director o directora, que el presideix, el professorat adscrit a l'Institut de manera estable, una representació dels departaments de la Universitat elegida entre ells, i uns representació del personal d'administració i serveis que hi estigui destinat. Els directors dels departaments afins a l'Institut en són membres nats. 86.2 El rector o rectora en nomena el director o directora després d'escoltar el Consell de l'Institut. ##### Article 87. Govern dels instituts conjunts La composició i les funcions dels òrgans de govern dels instituts conjunts consorciats, adscrits o de caràcter interuniversitari s'han de determinar en el conveni, sens perjudici de l'aplicació supletòria de les previsions d'aquests Estatuts sobre els instituts propis en tot allò que no contradigui el conveni. En tot cas, el nomenament del director o directora s'ha de fer amb l'acord del rector o rectora i pel temps que s'estipuli. ### TÍTOL tercer. L'estudi i la recerca #### Capítol 1. Organització de l'estudi ##### Article 88. Els ensenyaments Els ensenyaments són unitats d'estructuració de la docència i l'estudi que, integrant un conjunt de matèries ordenades segons un pla d'estudis, garanteixen l'assoliment d'uns coneixements propis d'una formació superior i permeten d'obtenir els corresponents títols i diplomes. ##### Article 89. Modalitats dels ensenyaments 89.1 La Universitat de Lleida ofereix ensenyaments adreçats a l'obtenció de títols oficials i ensenyaments propis conduents a l'obtenció d'altres títols o diplomes, d'acord amb el que preveuen aquests Estatuts. 89.2 La Universitat de Lleida pot impartir el esmentats ensenyaments tant de manera presencial com no presencial o semipresencial. El Consell de Govern ha d'aprovar una normativa general dels ensenyaments no presencials i semipresencials. ##### Article 90. Ensenyaments vinculats a títols oficials Els ensenyaments universitaris que condueixen a l'obtenció de títols oficials, amb validesa per a tot el territori de l'Estat, s'estructuren com a màxim en tres cicles. El rector o rectora atorga els títols en nom del cap de l'Estat. ##### Article 91. Ensenyaments propis 91.1 Són ensenyaments propis els que habiliten per a l'obtenció de títols no oficials organitzats per la Universitat de Lleida amb l'aprovació prèvia del Consell de Govern i el Consell Social, d'acord amb la normativa aplicable. 91.2 La Universitat pot organitzar, a més, com a ensenyaments d'especialització professional, cursos de mestratge, postgrau i especialització, que habiliten per a l'obtenció dels respectius diplomes. 91.3 Aquests ensenyaments poden tenir caràcter interuniversitari i poden ser desenvolupats en col·laboració amb altres institucions o entitats mitjançant convenis. ##### Article 92. Formació al llarg de la vida La Universitat realitza la funció de formació superior al llarg de la vida mitjançant l'organització d'activitats que permeten la formació i l'actualització de coneixements i habilitats a les persones titulades per la mateixa Universitat o per altres centres d'ensenyament superior i, en general, a totes les persones que compleixin els requisits que s'estableixin per accedir a les activitats esmentades. ##### Article 93. Activitats d'extensió universitària La Universitat de Lleida pot organitzar activitats d'extensió universitària, d'acord amb el que preveu l'article 168 d'aquests Estatuts. La Universitat de Lleida també pot organitzar cursos de perfeccionament i formació permanent del professorat de tots els nivells educatius i del personal d'administració i serveis. En els supòsits previstos en aquest precepte la Universitat pot lliurar els corresponents certificats. ##### Article 94. Plans d'estudis 94.1 Les propostes de plans d'estudis dels diversos nivells d'ensenyament superior conduents a l'obtenció de títols oficials amb validesa a tot el territori espanyol, han de ser aprovades pel Consell de Govern, d'acord amb les directrius generals dictades per l'Administració a l'efecte d'homologació. La sol·licitud efectuada pel centre docent ha d'anar acompanyada d'una memòria en la qual hi ha d'haver un estudi econòmic i una previsió dels recursos humans i materials necessaris per posar en marxa el nou pla. L'esmentada sol·licitud s'ha d'enviar a la Generalitat de Catalunya, la qual n'ha d'emetre un informe favorable en tot allò que afecta la valoració econòmica i la seua adequació als requisits establerts en la normativa vigent. Finalment, el pla d'estudis proposat s'ha d'enviar al Consell de Coordinació Universitària perquè en verifiqui l'adequació a les directrius generals corresponents. 94.2 Per a l'elaboració dels plans d'estudis de noves titulacions no impartides fins al moment en cap dels centres de la Universitat de Lleida, la iniciativa pot partir del mateix Consell de Govern o bé de qualsevol centre docent, departament o institut universitari, i ha de contenir la memòria en els termes establerts en l'apartat anterior. ##### Article 95. Doctorat 95.1 Els ensenyaments conduents a l'obtenció del títol de doctor es fan a través de programes de doctorat organitzats i desenvolupats per departaments o instituts d'acord amb la normativa vigent, amb l'elaboració d'un treball original d'investigació (tesi doctoral). 95.2 La Universitat fomenta l'organització de programes de doctorat interuniversitaris. 95.3 La tesi doctoral es fa sota la direcció d'un doctor o doctora, amb l'autorització prèvia del departament. El rector o rectora nomena el tribunal que ha de jutjar la tesi doctoral, segons la proposta realitzada per la Comissió de Doctorat amb l'informe previ del departament corresponent. La Comissió de Doctorat ha d'establir els mecanismes necessaris per garantir la publicitat de les tesis doctorals i del procediment. ##### Article 96. La Comissió de Doctorat 96.1 El Consell de Govern elegeix la Comissió de Doctorat. És presidida pel rector o rectora o la persona que delegui i està integrada per professors doctors que hagin dirigit tesis doctorals aprovades, que tinguin almenys dos sexennis reconeguts de recerca o acreditació equivalent d'acord amb el que estableixi la normativa aprovada pel Consell de Govern, i que siguin representatius dels diferents àmbits científics. L'elecció de la Comissió de Doctorat requereix la majoria absoluta del Consell de Govern. ###### 96.2 Són competències de la Comissió de Doctorat: a) Establir les directrius genèriques per a l'elaboració dels programes de doctorat. b) Aprovar i fer pública la relació de programes de doctorat per a cada any acadèmic, a proposta dels departaments o els instituts responsables. c) Avaluar els programes de doctorat. d) Informar les tesis doctorals abans de ser llegides. e) Aprovar la composició dels tribunals que han de jutjar les tesis doctorals. f) Proposar al Consell de Govern la normativa relativa als premis extraordinaris de doctorat. g) Les altres funcions que li assignen aquests Estatuts i la normativa vigent, i les que li pugui delegar el Consell de Govern amb relació als ensenyaments de tercer cicle. ##### Article 97. Doctorat honoris causa La Universitat de Lleida pot atorgar el títol de doctor honoris causa a persones rellevants en l'àmbit científic, acadèmic, artístic, cultural o social. La proposta per a la concessió pot emanar del rector o rectora, del Consell de Govern, dels centres o dels departaments, i ha d'anar acompanyada d'una justificació raonada dels motius que fan la persona candidata mereixedora de la distinció. El Consell de Govern fixa els criteris i el procediment per a la concessió del títol. ##### Article 98. Convalidacions Les sol·licituds de convalidació dels estudis corresponents als diversos nivells dels ensenyaments superiors realitzats per membres de l'estudiantat en altres centres o universitats són resoltes per la Comissió de Convalidacions de la Universitat, que ha d'examinar el contingut dels programes de les assignatures aprovades i el pla d'estudis que s'ha de seguir. Aquesta comissió està presidida pel rector o rectora o el vicerector o vicerectora que delegui i la integren tots els caps d'estudis de la Universitat i un estudiant elegit pel Consell de l'Estudiantat. A aquest efecte, el Consell de Govern n'ha d'aprovar la normativa interna d'acord amb els criteris generals que hi siguin aplicables. ##### Article 99. La Comissió d'Avaluació i Millora de la Docència 99.1 La Comissió per a l'Avaluació i Millora de la Docència vetlla per la qualitat de la docència a la Universitat de Lleida. La presideix el rector o rectora o el vicerector o vicerectora que delegui. A aquest efecte impulsa tota mena d'iniciatives i mesures destinades a potenciar la tasca educativa del professorat i l'actualització dels coneixements, en particular mitjançant la promoció d'intercanvis i d'estades en altres institucions universitàries i acadèmiques. 99.2 La Comissió supervisa els criteris d'organització i seguiment de les dedicacions universitàries i vetlla per llur compliment, promou i difon eines d'avaluació, avalua els resultats de les enquestes d'opinió de l'estudiantat i d'altres procediments que s'estableixin. 99.3 La Comissió és l'òrgan competent per conèixer les reclamacions que puguin presentar els membres de la comunitat universitària sobre el desenvolupament de la docència, amb relació a les quals pot demanar, si ho creu convenient, informes als centres i als departaments i proposar les mesures que cregui adients. 99.4 La Comissió ha de ser escoltada a l'hora de fixar els criteris per atorgar els complements de docència o els conceptes retributius a què fan referència els articles 55.2 i 69.3 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats o altres que pugui preveure la llei, i ha d'emetre els informes individuals que li siguin sol·licitats. 99.5 En la seua actuació, la Comissió pot demanar la col·laboració dels òrgans de la Universitat i d'institucions externes o persones expertes. A aquest efecte, el Consell de Govern ha d'establir els mecanismes de coordinació i consulta adients amb els centres i els departaments. 99.6 El Consell de Govern regula el funcionament de la Comissió d'Avaluació i Millora de la Docència i en fixa la composició, en la qual hi ha d'haver una representació paritària de personal acadèmic de diferents àmbits del coneixement i d'estudiants proposats pel Consell de l'Estudiantat. També n'és membre, amb veu però sense vot, un representant del personal acadèmic de la Universitat designat pels òrgans de representació unitària. #### Capítol 2. La recerca ##### Article 100. Principis 100.1 La política de recerca de la Universitat és la base del procés de creació de coneixements i una condició necessària per a l'exercici d'una activitat docent de qualitat. La recerca és, per tant, un dret i un deure del professorat. 100.2 A aquest efecte, la Universitat adopta un conjunt de mesures de suport i foment de la recerca per tal d'estimular les persones que s'inicien en la investigació i afavorir la creació de grups de recerca i la formació del professorat. En aquest sentit, proporciona, segons les possibilitats econòmiques, els recursos humans i materials necessaris per assolir aquestes finalitats. La Universitat fomenta especialment la realització de programes de tercer cicle i de tesis doctorals. 100.3 La Universitat estimula la innovació científica, l'actualització, la mobilitat del personal investigador, el treball pluridisciplinari i la difusió dels resultats de la investigació. 100.4 La Universitat de Lleida, mitjançant els seus òrgans de govern, garanteix que no s'hi duu a terme cap projecte d'investigació amb finalitats militars. ##### Article 101. Els departaments, els centres de recerca, els instituts i els grups de recerca Els departaments, els centres de recerca i els instituts són les unitats bàsiques en què es duu a terme la recerca. Es poden organitzar en grups de recerca d'acord amb llur normativa interna. La Universitat els dóna el suport necessari per al desplegament de l'activitat investigadora. ##### Article 102. Relacions institucionals i de cooperació La Universitat de Lleida estimula la formalització d'acords i convenis amb altres universitats i centres de recerca, i també amb entitats públiques i privades que li permetin d'assolir més fàcilment els objectius de la seua política de recerca, d'acord amb el que preveuen aquests Estatuts. ##### Article 103. La Comissió de Recerca El Consell de Govern ha de constituir una Comissió de Recerca, presidida pel vicerector o vicerectora que tingui assignats els afers de recerca i formada per un màxim de vuit membres del personal acadèmic doctorat de diferents àmbits del coneixement, un membre de l'estudiantat de doctorat i un membre del personal d'administració i serveis que participi en tasques de recerca. El Consell de Govern ha d'establir el procediment d'elecció dels membres de la Comissió. ##### Article 104. Competències de la Comissió de Recerca Són competències de la Comissió de Recerca: a) Vetllar per la realització dels objectius fixats en aquests Estatuts en l'àmbit de la recerca. b) Elaborar i proposar al Consell de Govern els criteris generals de la política de recerca de la Universitat. c) Conèixer l'activitat investigadora dels departaments i els instituts a partir de fonts pròpies i externes, fer-ne el seguiment i difondre-la. d) Conèixer els convenis i els contractes relatius a la investigació i el desenvolupament i fer-ne el seguiment. e) Elaborar criteris per a l'assignació d'ajuts a la recerca i altres mitjans de suport, i traslladar al Consell de Govern les propostes de concessió. f) Qualsevol altra competència que li atribueixin els presents Estatuts o els reglaments que aprovi el Consell de Govern. ##### Article 105. Difusió de l'activitat investigadora La Comissió de Recerca ha d'adoptar les mesures oportunes perquè els grups de recerca dels departaments, centres de recerca i instituts universitaris puguin fer públics llurs projectes i línies d'investigació, així com els recursos personals i materials de què disposin i els resultats de llur tasca investigadora. ##### Article 106. Propietat intel·lectual i industrial 106.1 El Consell de Govern ha d'adoptar les mesures adients per a la protecció de la propietat intel·lectual dels treballs elaborats pels membres de la comunitat universitària. 106.2 La Universitat pot cedir la titularitat de les invencions i obtencions vegetals i animals als membres de la comunitat universitària que les hagin produït, amb reserva d'una llicència no exclusiva, intransferible i gratuïta. Els beneficis derivats de la invenció o de l'obtenció s'han de compartir amb la Universitat en la proporció que determini el Consell de Govern. El Consell ha de regular també el procediment de comunicació a la Universitat de les iniciatives de les persones productores amb vista a l'adopció de les mesures oportunes referents a la protecció de les invencions o obtencions. ### TÍTOL quart. El personal acadèmic #### Capítol 1 Disposicions generals ##### Article 107. Composició El personal acadèmic de la Universitat de Lleida, que es regeix pels presents Estatuts i les normes que els desenvolupen, la legislació general universitària i la normativa que la desenvolupa, i la resta de normativa vigent que li sigui aplicable, està integrat per funcionaris dels cossos docents universitaris, pel personal docent i investigador contractat i pel personal acadèmic en formació. ##### Article 108. Drets Són drets del personal acadèmic de la Universitat de Lleida: a) La llibertat acadèmica, que es concreta en les llibertats de càtedra i d'investigació. b) Formar grups d'investigació i rebre, en funció de les disponibilitats pressupostàries, els ajuts i les subvencions que puguin afavorir l'activitat investigadora. c) Disposar dels mitjans necessaris per al desenvolupament de les funcions docents i de recerca i per a l'actualització dels seus coneixements. d) Participar en els òrgans de govern i en la gestió de la Universitat, i tenir accés a la informació sobre aquesta gestió, a través dels mecanismes previstos en aquests Estatuts i la normativa complementària. e) Associar-se lliurement per defensar els seus interessos laborals, acadèmics o professionals, i realitzar activitats sindicals. f) Utilitzar les instal·lacions i els serveis universitaris segons el que estableixen els òrgans de govern de la Universitat. ##### Article 109. Deures Són deures del personal acadèmic de la Universitat de Lleida: a) L'exercici de l'activitat docent i d'investigació i els que es deriven del fet de pertànyer a la Universitat de Lleida, d'acord amb aquests Estatuts i altra normativa aplicable. b) Contribuir a l'acompliment dels objectius de la Universitat de Lleida i a millorar-ne el funcionament com a servei públic i la imatge pública. c) L'actualització i la renovació dels seus coneixements amb relació a la seua activitat docent i investigadora. d) Complir les normes estatutàries i l'altra normativa interna de la Universitat. e) L'assumpció de les responsabilitats que es deriven dels càrrecs per als quals s'ha estat elegit o designat, tant en el si de la Universitat com davant de terceres persones. f) Respectar, conservar i fer conservar el patrimoni de la Universitat. ##### Article 110. Tipologia 110.1 A l'efecte d'aquests Estatuts, integren el personal acadèmic de la Universitat de Lleida: a) El professorat universitari funcionari: els catedràtics d'universitat, el professorat titular d'universitat, els catedràtics d'escoles universitàries i els titulars d'escoles universitàries. b) El personal docent i investigador contractat permanent: els catedràtics, el professorat agregat i, si s'escau, el professorat col·laborador permanent. c) El personal docent i investigador contractat temporal: el professorat lector, el professorat col·laborador, el professorat associat, el professorat visitant i el professorat emèrit. d) El personal investigador. e) El personal acadèmic en formació: els ajudants i els becaris d'investigació, sempre que gaudeixin d'una beca concedida per un organisme públic per a la formació de personal investigador, o de qualsevol altra beca homologada pel Consell de Govern. 110.2 Aquesta classificació té caràcter instrumental i la seua aplicació s'ha d'efectuar, en tot cas, d'acord amb la normativa vigent, i especialment amb els efectes que es deriven de les classificacions establertes en els articles 29.2, 42, 59 i 68 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya. #### Capítol 2. El professorat universitari funcionari ##### Article 111. Concepte El professorat universitari funcionari, juntament amb la resta de professorat permanent de la Universitat, ha de garantir el desenvolupament de les seues activitats acadèmiques. Té plena capacitat docent i, si té el títol de doctor, plena capacitat investigadora. ##### Article 112. Aprovació de les places de personal funcionari 112.1 La selecció del professorat universitari funcionari es regeix per la legislació general universitària, per la normativa que la desenvolupa i per aquests Estatuts. 112.2 El Consell de Govern, a proposta de la Comissió de Personal Acadèmic i amb l'informe previ del departament i del centre afectats, dels quals almenys un ha de ser favorable, aprova (amb indicació del cos, l'àrea de coneixement i l'adscripció departamental) les places que han de ser proveïdes per concurs d'accés entre habilitats, en atenció a les necessitats docents i investigadores de la Universitat de Lleida. Aquesta ho ha de comunicar als òrgans que, d'acord amb la normativa vigent, tenen atribuïda la competència sobre el procés d'habilitació. 112.3 Als efectes previstos en l'apartat anterior s'entén per centre afectat el centre en què s'ha d'impartir el major nombre de crèdits de l'àrea de coneixement. En cas de dubte sobre quin és el centre afectat s'ha d'escoltar el Consell de Degans i Directors d'Escola. ##### Article 113. Convocatòria del concurs d'accés 113.1 La selecció del professorat universitari funcionari es fa entre habilitats del corresponent cos de conformitat amb el que disposa la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, a través del procediment regulat en els articles següents. 113.2 Els concursos d'accés de les places comunicades als òrgans competents als efectes d'habilitació són convocats mitjançant resolució del rector o rectora, la qual ha de tenir el contingut mínim següent: a) Plaça objecte del concurs: categoria o cos a què pertany, àrea de coneixement i adscripció departamental. b) Si escau, activitats docents i investigadores que haurà de desenvolupar qui obtingui la plaça, referides almenys a una matèria de les que es cursin per a l'obtenció de títols de caràcter oficial. c) Característiques que han de complir les sol·licituds i terminis i llocs per presentar-les. d) Composició de la comissió que ha de resoldre el concurs. e) Fases en què es desenvoluparà el concurs. f) Normes sobre presentació de documents i sobre nomenaments, de conformitat amb el que estableixen aquests Estatuts. 113.3 En la resolució es poden especificar les necessitats de la Universitat pel que fa a les activitats docents i investigadores i el perfil de la plaça convocada, si així ho ha acordat el Consell de Govern. En cap cas no es pot fer referència a determinacions que puguin vulnerar els principis d'igualtat, mèrit i capacitat per a l'accés a la funció pública o que estableixin restriccions als drets dels funcionaris reconeguts per les lleis. 113.4 Els habilitats que sol·liciten prendre part en el concurs han de presentar, en la forma i en el moment que determina la convocatòria, un currículum amb referència específica als mèrits que volen al·legar i un breu projecte docent i investigador, adequat al perfil i a les necessitats i activitats expressades en la convocatòria. En les places de professorat d'escoles universitàries el projecte ha de ser exclusivament docent. 113.5 La convocatòria del concurs s'ha de publicar en el DOGC i en el BOE. ##### Article 114. La comissió de selecció 114.1 Els concursos d'accés a les places de professorat universitari funcionari els resol una comissió constituïda amb aquesta finalitat, integrada per cinc membres: un president o presidenta, un secretari o secretària i tres vocals. Almenys el president o presidenta o el secretari o secretària han de ser de la Universitat de Lleida i almenys dos dels membres de la comissió han de pertànyer a una altra universitat o centre públic de recerca. La comissió pot tenir l'assessorament d'algun expert extern. 114.2 El rector o rectora nomena els cinc membres de la comissió, així com el mateix nombre de suplents, amb l'acord previ del Consell de Govern o la comissió que aquest delegui, a proposta del departament, segons els criteris següents: a) Els membres de les comissions encarregades de resoldre els concursos per a l'accés al cos de catedràtics d'universitat han de ser catedràtics d'universitat de la mateixa àrea de coneixement o d'àrees afins amb dos o més sexennis de recerca i dos o més quinquennis de docència. b) Els membres de les comissions encarregades de resoldre els concursos per a l'accés al cos de professors titulars d'universitat o al de catedràtics d'escola universitària han de pertànyer al mateix cos de què es tracti o a un altre d'equivalent o superior categoria de la mateixa àrea de coneixement o d'àrees afins i han de tenir reconeguts almenys un sexenni de recerca i un quinquenni de docència. En tot cas, les comissions han de ser presidides per un catedràtic o catedràtica d'universitat amb almenys dos sexennis de recerca i dos quinquennis de docència. c) Els membres de les comissions encarregades de resoldre els concursos per a l'accés al cos de professors titulars d'escola universitària han de pertànyer al mateix cos o a un altre de superior categoria de la mateixa àrea de coneixement o d'àrees afins i han de tenir reconeguts almenys un sexenni de recerca i un quinquenni de docència. En tot cas, les comissions han de ser presidides per un catedràtic o catedràtica d'universitat, un catedràtic o catedràtica d'escola universitària o un professor o professora titular d'universitat amb almenys un sexenni de recerca i un quinquenni de docència. 114.3 La proposta del departament ha de contenir una relació, sense indicació de cap ordre de prioritats, de deu persones que poden integrar la comissió de selecció, d'entre les quals la Comissió de Personal Acadèmic ha de fer al Consell de Govern la proposta de designació dels membres titulars i suplents, en atenció a llurs mèrits acadèmics i a l'adequació a la plaça, i dels membres que han de fer les funcions de president o presidenta i de secretari o secretària. Tanmateix, en cas que la proposta hagi estat aprovada per una majoria qualificada de dues terceres parts dels membres del consell de departament, aquesta pot explicitar els cinc membres titulars i els cinc membres suplents i és vinculant, si s'adapta a la legalitat vigent, per a la Comissió de Personal Acadèmic. 114.4 En les places assistencials d'institucions sanitàries vinculades als cossos docents universitaris, la Universitat només designa tres membres de la comissió, dels quals almenys un ha de ser professor de la Universitat de Lleida. Els altres dos membres són designats d'acord amb el que preveu la normativa vigent. Els integrants de la comissió designats per la Universitat han de tenir la mateixa categoria acadèmica i els mateixos mèrits docents i investigadors exigits en l'apartat segon d'aquest precepte per formar part de les comissions que resolen la resta de concursos d'accés. ##### Article 115. Resolució del concurs 115.1 En el moment de constituir-se, la comissió ha de determinar els criteris de valoració dels mèrits, d'acord amb la convocatòria, i els ha de fer públics. 115.2 Un cop rebudes les sol·licituds dels candidats, la comissió examina la documentació amb els mèrits al·legats i convoca els candidats a una entrevista en audiència pública en la qual la comissió pot demanar-los aclariments sobre llurs mèrits i sobre els projectes per desenvolupar a la Universitat de Lleida. Un cop fetes totes les entrevistes, la comissió valora els mèrits i l'adequació dels candidats a les necessitats i els objectius de la Universitat i proposa al rector o rectora, motivadament i amb caràcter vinculant, una relació dels candidats per ordre de preferència per al nomenament. En cap cas no pot transcórrer més de tres mesos entre la data de publicació oficial de la convocatòria i la resolució de la comissió. 115.3 La proposta de la comissió ha de ser notificada a tots els concursants d'acord amb el que estableixen les normes generals sobre el procediment administratiu. 115.4 La persona proposada en primer lloc ha d'acreditar, en el termini de vint dies hàbils a partir del següent a la notificació de la proposta de la comissió, que compleix els requisits per a l'accés a la funció pública docent universitària i, en particular, els establerts en la normativa reguladora del sistema d'habilitació i el règim dels concursos d'accés. Si el concursant o la concursant requerit no presenta la documentació esmentada, el rector o rectora nomena el concursant o la concursant següent, i així successivament fins a exhaurir la relació de candidats proposats per la comissió. 115.5 El nomenament s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el BOE. A partir de la data d'aquesta darrera publicació el candidat o candidata nomenat té un termini de vint dies per a la presa de possessió, moment en el qual adquireix la condició de funcionari del cos docent universitari corresponent. ##### Article 116. Impugnació de la proposta de la comissió 116.1 La resolució de la comissió encarregada de resoldre el concurs pot ser impugnada davant del rector o rectora, en el termini màxim de deu dies hàbils des de la notificació individualitzada. 116.2 La Comissió de Reclamacions és l'òrgan competent per conèixer la reclamació esmentada en l'apartat anterior. Aquesta comissió està integrada per set catedràtics d'universitat amb almenys dos sexennis de recerca i dos de docència, pertanyents a diversos àmbits del coneixement, designats pel Consell de Govern per períodes de quatre anys renovables. 116.3. El rector o rectora, a iniciativa pròpia o a proposta d'un altre òrgan de la Universitat, pot demanar un pronunciament de la Comissió de Reclamacions si té dubtes raonables sobre la legalitat del procediment, i s'ha d'atenir a l'acord de l'esmentada comissió. ##### Article 117. Interinatges Si s'ha de proveir interinament alguna plaça de professorat funcionari, la selecció es fa mitjançant concurs públic i s'ajusta als principis d'igualtat, mèrit i capacitat. Les comissions de selecció, aprovades pel Consell de Govern a proposta del departament, estan formades per cinc membres del professorat universitari permanent de la mateixa categoria o superior -dels quals almenys un no ha de ser de la Universitat de Lleida- i de la mateixa àrea de coneixement o, excepcionalment, d'àrees afins. #### Capítol 3. El personal docent i investigador contractat ##### Article 118. Selecció 118.1 El Consell de Govern, a proposta de la Comissió de Personal Acadèmic i amb l'informe previ del departament i del centre afectats, dels quals almenys un ha de ser favorable, aprova les places que s'han de convocar per a professorat docent i investigador contractat, amb indicació de la categoria i modalitat contractual, del departament o la unitat a què s'adscriuen i de les activitats que s'han de dur a terme. 118.2 La selecció de professorat contractat es fa mitjançant concurs públic i s'ajusta als principis d'igualtat, mèrit i capacitat en els termes que preveu la normativa aplicable. Les convocatòries i les comissions de selecció són aprovades pel Consell de Govern a proposta del departament. Les comissions estan formades per cinc professors de qualsevol nacionalitat, amb el mateix nombre de membres suplents, dels quals almenys el president o presidenta o el secretari o secretària han de ser membres de la Universitat de Lleida i almenys dos han de ser externs. Els membres de les comissions han de ser de la mateixa àrea de coneixement o d'àrees afins i de categoria funcionarial o contractual equivalent o superior a la de la plaça. Han de tenir la condició de professors permanents tots els membres de les comissions de selecció de professorat permanent i almenys tres dels membres de les comissions de selecció de professorat temporal. En el cas de professorat funcionari s'han de complir les mateixes condicions pel que fa a mèrits reconeguts de recerca i de docència exigides en l'apartat segon de l'article 114. 118.3 La proposta del departament s'ha de fer en la forma prevista en l'apartat tercer de l'article 114. 118.4 Als efectes previstos en aquest article es considera que la categoria de catedràtic contractat és equivalent a la de catedràtic d'universitat, la de titular d'universitat o catedràtic d'escola universitària a la d'agregat i la de col·laborador permanent a la de titular d'escola universitària. 118.5 Les comissions valoren en tots els casos la capacitat docent i, si escau, investigadora dels candidats i l'adequació de llur currículum i llur projecte acadèmic a les necessitats de la Universitat, i proposen un màxim de tres candidats per ordre de preferència. La proposta de la comissió té efectes vinculants. 118.6 En el cas de les places vinculades o concertades amb altres institucions o entitats, la composició de les comissions s'ha d'adequar al que disposi el conveni, que ha de preveure en tot cas la participació dels òrgans de govern de la Universitat en la forma prevista en aquests Estatuts i l'exigència de categoria superior o equivalent de llurs membres. ##### Article 119. Proves per a la selecció del professorat permanent 119.1 Els concursos per a la selecció de professorat contractat permanent comprenen la realització de dues proves en audiència pública. La primera prova consisteix en la presentació que fan els concursants de l'historial i el projecte docent i investigador, seguida d'un debat amb la comissió. En el cas del professorat col·laborador permanent no s'exigeix el projecte investigador. La segona prova consisteix en l'exposició, seguida de debat entre la comissió i els concursants, d'un tema elegit per aquests relacionat amb les activitats docents indicades en la convocatòria de la plaça. En els concursos per a catedràtics contractats la segona prova consisteix en l'exposició d'un treball d'investigació, també seguida de l'esmentat debat. 119.2 El Consell de Govern pot regular un procediment per contractar professorat permanent mitjançant una convocatòria restringida a persones que tinguin ja la categoria de la plaça o categoria funcionarial equivalent, en el qual es pot prescindir de les proves previstes en l'apartat anterior. ##### Article 120. Selecció del professorat temporal Els concursants a les places de professorat contractat temporal han de presentar un currículum i un breu projecte docent i, si escau, investigador. Si ho creu convenient, la comissió pot decidir mantenir una entrevista amb els concursants per demanar-los aclariments sobre els mèrits al·legats i sobre llur projecte. ##### Article 121. El professorat contractat doctor 121.1 La Universitat pot contractar com a catedràtics, en els termes previstos en la legislació vigent i en la forma establerta en els articles anteriors, doctors amb una carrera docent i investigadora consolidada. 121.2 La Universitat pot contractar com a professorat agregat, en els termes previstos en la legislació vigent i en la forma establerta en els articles anteriors, doctors amb una provada capacitat docent i investigadora. ##### Article 122. El professorat lector 122.1 El professorat lector és el professorat ajudant doctor contractat entre doctors amb almenys dos anys d'experiència en tasques docents i/o investigadores predoctorals o postdoctorals en centres no vinculats a la Universitat de Lleida en els termes previstos en la legislació vigent. L'acreditació dels dos anys d'activitat docent o de recerca en situació de desvinculació de la Universitat es considera acomplerta si els estudis de doctorat han estat cursats íntegrament en una altra universitat, la qual ha expedit el títol de doctor. 122.2 El professorat lector desenvolupa tasques docents i investigadores en règim de dedicació a temps complet. La contractació del professorat lector es fa per un període de dos anys prorrogables per altres dos com a màxim, amb l'informe favorable del departament. ##### Article 123. El professorat col·laborador 123.1 La Universitat de Lleida pot contractar professors col·laboradors per impartir ensenyaments només en les àrees de coneixement que estableix el Govern estatal, entre llicenciats, arquitectes i enginyers o diplomats universitaris, arquitectes tècnics i enginyers tècnics que reuneixen els requisits exigits legalment. 123.2 La contractació de professors col·laboradors es pot fer amb caràcter temporal, amb una durada màxima d'un any prorrogable, o, si escau, permanent. La renovació del contracte requereix l'informe favorable del departament i de la comissió d'estudis del centre. Cas que algun dels dos informes no sigui favorable, la Comissió de Personal Acadèmic n'emet l'informe definitiu. ##### Article 124. El professorat associat 124.1 La Universitat pot contractar com a professors associats en règim de dedicació a temps parcial especialistes de reconeguda competència que acreditin que desenvolupen normalment llur tasca professional, en l'àmbit en què hagin d'impartir docència, fora de l'activitat acadèmica. 124.2 La contractació del professorat associat és temporal, amb una durada màxima d'un any renovable. El procediment per a la renovació és el previst en l'article anterior. ##### Article 125. El professorat visitant 125.1 El professorat visitant és el personal investigador o docent contractat temporalment entre professors o investigadors de reconegut prestigi procedents d'altres universitats o centres d'investigació per dur a terme tasques específiques de docència i investigació. 125.2 La contractació del professorat visitant l'acorda el Consell de Govern a proposta dels departaments, que han de justificar l'activitat i els mèrits dels candidats. Els contractes del professorat visitant tenen una durada màxima d'un any i mínima d'un mes, i es poden renovar com a màxim per un any. 125.3 La Universitat potencia especialment l'ús d'aquesta modalitat de contractació per als cursos de doctorat. ##### Article 126. El professorat emèrit 126.1 El Consell de Govern pot acordar la contractació de professorat emèrit a proposta dels departaments. 126.2 Es poden contractar com a professors emèrits els membres jubilats dels cossos de professorat universitari funcionari. 126.3 La durada dels contractes és de tres anys, prorrogables com a màxim durant tres períodes més d'un any. ##### Article 127. Altres formes de contractació 127.1 La Universitat de Lleida pot contractar per obra i servei determinat personal docent, personal investigador, personal tècnic o altre tipus de personal, per al desenvolupament de projectes concrets d'investigació i de recerca científica o tècnica o per realitzar esporàdicament activitats de suport a la docència, sempre que no es pugui fer mitjançant personal acadèmic de la Universitat mateixa, dins del marc establert per la legislació vigent i de conformitat amb el presents Estatuts. 127.2 La Universitat de Lleida pot contractar laboralment personal docent per a la substitució de professorat. El Consell de Govern ha de regular el procediment per portar a terme aquesta contractació, el qual ha de respectar en qualsevol cas els principis d'igualtat, mèrit i capacitat en l'accés als llocs de treball públics. #### Capítol 4. El personal investigador ##### Article 128. Definició 128.1 El personal investigador està integrat per totes les persones amb el títol de doctor que participen directament en tasques qualificades de recerca, a les quals es dediquen de manera principal, sens perjudici de la col·laboració en activitats docents. 128.2 La Universitat pot contractar personal investigador propi o vinculat, en aquest darrer cas en la forma que es prevegi mitjançant convenis de col·laboració amb entitats publiques o privades o centres de recerca, per a la realització de projectes de recerca o de transferència del coneixement o en qualsevol altra forma prevista per la normativa vigent. #### Capítol 5. El personal acadèmic en formació ##### Article 129. Aspectes generals 129.1 El personal acadèmic en formació està compost pels becaris graduats i els ajudants que completen llur formació. 129.2 El personal acadèmic en formació pot desenvolupar excepcionalment tasques docents relacionades amb l'àmbit de la seua recerca sense que en cap cas pugui assumir la responsabilitat docent d'una assignatura, ni que la dedicació a la docència pugui superar en cap cas els quatre crèdits per curs lectiu o el seu equivalent en el sistema europeu de crèdits. 129.3 Els òrgans de govern han de potenciar la formació dels becaris d'investigació i n'han de fomentar l'estada en altres universitats o centres de recerca, tot vetllant pel compliment de la legislació vigent. ##### Article 130. Els becaris d'investigació Es consideren becaris d'investigació les persones amb titulació superior que tenen una beca concedida per un organisme públic per a la formació de personal docent i investigador, o qualsevol altra beca homologada d'acord amb la normativa que estableix el Consell de Govern, i participen en tasques investigadores dins d'un grup de recerca o departament de la Universitat de Lleida o dins d'un institut propi, conjunt o adscrit si, en els darrers casos, el conveni així ho preveu. ##### Article 131. Els ajudants 131.1 Els ajudants són contractats entre les persones que han superat totes les matèries d'estudi pròpies del títol de doctor i han obtingut la suficiència investigadora. 131.2 La contractació d'ajudants és en règim de dedicació a temps complet i amb una durada de dos anys, prorrogables com a màxim per altres dos amb l'informe favorable del departament corresponent. 131.3 La contractació d'ajudants es duu a terme amb la finalitat principal de completar llur formació investigadora. 131.4 La contractació dels ajudants es fa a través de concurs públic i s'ajusta als principis d'igualtat, capacitat i mèrits, d'acord amb el que preveu la legislació universitària aplicable. El Consell de Govern, a proposta del departament, aprova la comissió de selecció, que té la composició establerta en l'article 118 per al professorat contractat no permanent. #### Capítol 6 Disposicions comunes ##### Article 132. Planificació 132.1 Correspon al Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció, planificar la política de personal docent i investigador, amb l'informe previ dels departaments i, si escau, dels centres, un cop escoltats els òrgans de representació del personal docent i investigador. 132.2 Correspon al Consell de Govern, a proposta del rector o rectora i escoltats la Junta de Personal Acadèmic i el Comitè d'Empresa del personal acadèmic, l'aprovació i la modificació de la relació de llocs de treball del personal docent i investigador. L'elaboració de la relació de llocs de treball del personal docent i investigador s'ha de fer d'acord amb criteris objectius, entre els quals en tot cas s'ha de tenir en compte l'activitat docent corresponent a les àrees de coneixement d'acord amb les assignatures i els grups assignats, l'activitat de recerca dels grups, de les àrees de coneixement i dels departaments i una proporció entre categories que permeti la carrera docent i la formació del professorat. La relació de llocs de treball no inclou els becaris d'investigació. 132.3 La relació de llocs de treball ha d'establir les places que s'han de proveir mitjançant concurs d'accés entre habilitats i les àrees de coneixement, i les ha de comunicar als òrgans competents en la forma i els terminis establerts en la normativa d'aplicació. 132.4 La relació de llocs de treball del personal docent i investigador es pot modificar per ampliar les places existents, minorar-les o canviar-ne la denominació, d'acord amb la normativa aplicable. El Consell Social ha d'estar informat de les modificacions. 132.5 La inclusió de places vinculades en la relació de llocs de treball del personal docent i investigador ha de tenir la conformitat de la institució sanitària concertada o entitat afectada, d'acord amb el que disposi el corresponent concert o conveni que es preveu en l'apartat segon de l'article 135 d'aquests Estatuts. ##### Article 133. Convocatòries El Consell de Govern ha de determinar almenys un cop a l'any les necessitats de personal acadèmic i ha d'aprovar, si escau, les convocatòries corresponents, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries, després d'escoltar els òrgans competents dels centres, els departaments i els instituts, i la Junta Consultiva. ##### Article 134. La Comissió de Personal Acadèmic 134.1 S'ha de constituir una Comissió de Personal Acadèmic, presidida pel rector o rectora o la persona que delegui i integrada per un màxim de dotze persones elegides pel Consell de Govern, amb la composició següent: a) Una representació del personal acadèmic del Consell de Govern. b) Dos representants de l'estudiantat del Consell de Govern. c) Un representant del personal d'administració i serveis del Consell de Govern. d) Una representació del personal acadèmic de la comunitat universitària que garanteixi la inclusió de les diferents categories, inclòs el personal acadèmic en formació, i dels diversos àmbits del coneixement. També forma part d'aquesta comissió amb veu però sense vot un membre de la Junta de Personal Acadèmic. 134.2 La Comissió informa de la contractació de professorat i la provisió de places dels cossos docents, i exerceix les altres competències previstes en aquests Estatuts i les que el Consell de Govern li delegui. ##### Article 135. Règim de dedicació 135.1 El professorat de la Universitat de Lleida desenvolupa les seues funcions preferentment en règim de dedicació a temps complet, sens perjudici de les compatibilitats previstes legalment i, en concret, de la realització de treballs científics, tècnics o artístics d'acord amb la normativa que s'aprovi a aquest efecte en el marc de la legislació universitària. 135.2 La Universitat de Lleida, d'acord amb el que preveu la normativa vigent, ha d'establir concerts amb institucions sanitàries i, si escau, amb altres entitats, que regulin el règim de dedicació a les activitats docents, assistencials i de recerca de les places vinculades i concertades. ##### Article 136. Anys sabàtics 136.1 El professorat permanent amb dedicació a temps complet pot gaudir d'un any sabàtic cada sis anys d'activitat ininterrompuda a la Universitat, per millorar o actualitzar la seua formació en centres universitaris o investigadors forans, i conserva tots els drets administratius i econòmics. 136.2 El Consell de Govern ha d'establir les condicions per a la concessió d'anys sabàtics procurant assegurar l'exercici efectiu del dret per part del professorat i que quedi garantida la docència. En tot cas, la concessió requereix un informe previ del departament. ##### Article 137. Llicències i excedències 137.1 El personal acadèmic permanent pot gaudir de llicències per fer estades d'estudis o recerca en altres universitats, centres d'investigació o entitats amb les quals la Universitat hagi subscrit algun conveni, a les quals també es pot acollir el personal acadèmic en formació. A aquest efecte, el Consell de Govern ha d'elaborar una normativa per a la concessió d'aquestes llicències, d'acord amb el que preveu la legalitat vigent i procurant en la mesura que sigui possible una equiparació entre el personal funcionari i el contractat. 137.2 Les excedències del personal acadèmic permanent es regulen pel que preveu la legislació vigent. El Consell de Govern ha de desenvolupar el procediment d'adscripció provisional en el reingrés al servei actiu de personal funcionari que hagi gaudit d'excedència voluntària. ##### Article 138. Complements retributius El Consell Social, a proposta del Consell de Govern, pot acordar l'assignació amb caràcter individual al personal acadèmic d'altres conceptes retributius en consideració als rendiments docents i de recerca. ##### Article 139. Representació sindical i negociació 139.1 El personal docent i investigador, llevat del personal becari, exerceix la seua representació en l'aspecte sindical mitjançant la Junta de Personal Acadèmic o l'òrgan que, si escau, estableixi la normativa vigent, sens perjudici dels drets sindicals reconeguts en aquests Estatuts o en l'esmentada normativa. 139.2 El personal docent i investigador pot negociar les condicions de treball per mitjà de la mesa negociadora establerta a aquest efecte per la Universitat. També es poden constituir, per acord entre les parts implicades i segons el que disposa la normativa aplicable, altres instruments de negociació en matèria laboral o sindical, de caràcter permanent o transitori. ### TÍTOL cinquè. L'estudiantat #### Article 140. Composició del col·lectiu Formen l'estudiantat de la Universitat de Lleida totes les persones matriculades en algun del seus centres o en ensenyaments de tercer cicle. #### Article 141. Drets acadèmics Són drets acadèmics de l'estudiantat de la Universitat de Lleida: a) Dedicar-se a l'estudi i rebre una formació i una docència de qualitat que estimuli l'esperit crític i la creativitat, i disposar de les instal·lacions i el material adequats. b) Rebre informació sobre els plans d'estudis i llurs objectius. c) Escollir les assignatures adients al seu currículum i rebre informació del pla docent, pel que fa a horaris, continguts i professorat responsable de les assignatures, abans del període de matriculació. d) Conèixer els criteris d'avaluació del rendiment acadèmic, que han de ser objectius. e) Accedir a la revisió de les proves d'avaluació d'acord amb el que estableix l'article 145 d'aquests Estatuts i la normativa que el desenvolupa. f) Beneficiar-se de beques i ajuts, d'acord amb aquests Estatuts i la normativa vigent. g) Participar en tasques de recerca i suport a la docència. #### Article 142. Drets de participació Dins de l'estructura organitzativa de la Universitat de Lleida, l'estudiantat té els drets següents: a) Participar en el govern de la Universitat en els termes previstos en aquests Estatuts. b) Participar en els òrgans propis de representació. c) Exercir la llibertat ideològica, d'informació, d'expressió i de reunió als campus universitaris, d'acord amb les condicions d'utilització que estableixen els òrgans competents. d) Rebre informació de les qüestions que afectin la vida universitària. e) Associar-se lliurement i crear les seues pròpies organitzacions. f) Participar en l'elaboració dels plans d'estudis. g) Participar en activitats d'extensió universitària. h) Crear cooperatives per a la prestació de serveis a la comunitat universitària. #### Article 143. Deures Són deures de l'estudiantat de la Universitat de Lleida: a) Dedicar-se a l'estudi i aprofitar-lo. b) Contribuir a la qualitat de la docència, amb la seua participació activa. c) Complir les normes estatutàries i l'altra normativa interna de la Universitat. d) Respectar, conservar i fer conservar el patrimoni de la Universitat. e) Contribuir, en cooperació amb la resta de la comunitat universitària, a l'acompliment dels objectius de la Universitat i a millorar-ne el funcionament com a servei públic. f) Assumir les responsabilitats que es deriven dels càrrecs per als quals s'ha estat elegit o designat, tant en el si de la Universitat com davant de terceres persones. #### Article 144. Drets d'informació Els òrgans de govern i gestió de la Universitat de Lleida han de facilitar a l'estudiantat de la Universitat de Lleida i als ciutadans que aspiren a formar-ne part, informació respecte a l'accés als estudis, llur organització, llur contingut i llur projecció social i laboral. #### Article 145. Revisió de les proves d'avaluació 145.1 L'estudiantat té dret a conèixer amb temps suficient la data de l'acte de revisió de les proves d'avaluació. 145.2 L'estudiantat pot reclamar contra la revisió de les proves d'avaluació davant el degà o degana o director o directora del centre, qui, d'acord amb el procediment que proposi la comissió d'estudis del centre, ha de nomenar un tribunal integrat per tres membres del professorat que no hagin participat en la impartició de la docència de l'assignatura corresponent ni en la seua avaluació. #### Article 146. El Consell de l'Estudiantat 146.1 El Consell de l'Estudiantat de la Universitat és el màxim òrgan de representació del personal discent. El Consell s'ha de dotar d'un reglament que en garanteixi un funcionament respectuós amb aquests Estatuts, que ha de ser aprovat per les dues terceres parts de l'estudiantat claustral. Així mateix, s'han de crear consells de l'estudiantat en cada centre docent, que són el màxim òrgan de representació d'aquest col·lectiu en els respectius centres. 146.2 Els pressupostos de la Universitat de Lleida han de contenir una partida específica destinada a l'estudiantat per al manteniment de les seues organitzacions i activitats universitàries. 146.3 La Universitat ha de posar a disposició dels consells de l'estudiantat i de les associacions estudiantils els espais necessaris per al desenvolupament de llurs activitats. El Consell de Govern n'ha de regular el procediment i els requisits. #### Article 147. Política assistencial i de beques 147.1 La Universitat de Lleida impulsa i promou davant les institucions o les entitats adients l'adopció d'una política assistencial amb relació als costos directes i indirectes de l'ensenyament, per tal d'evitar que ningú no quedi exclòs de la Universitat de Lleida per raons econòmiques. 147.2 La Universitat, d'acord amb les seues disponibilitats pressupostàries, ofereix beques al seu estudiantat per a la col·laboració en activitats de recerca, suport a la docència, gestió i serveis. #### Article 148. Mobilitat 148.1 Els òrgans de govern han de facilitar que l'estudiantat de la Universitat de Lleida pugui continuar els estudis en altres universitats i que persones procedents d'altres universitats puguin accedir als seus ensenyaments, en el marc dels programes que s'estableixin. 148.2 S'han de fomentar programes de cooperació per a l'accés a la Universitat de persones procedents de països en desenvolupament que afavoreixin el progrés d'aquests. #### Article 149. Les associacions d'antics alumnes La Universitat de Lleida col·labora amb les associacions d'antics alumnes i amics de la Universitat per tal de mantenir la vinculació entre la Universitat i les persones que s'hi han titulat, llur contribució a la millora de la Universitat i la participació en la vida universitària i, si escau, oferir-los suport per a llur formació permanent i llur perfeccionament professional i cultural. ### TÍTOL sisè. El personal d'administració i serveis #### Capítol 1 Disposicions generals ##### Article 150. Composició El personal d'administració i serveis de la Universitat de Lleida està constituït pel personal funcionari i el personal laboral. També en forma part el personal funcionari d'altres administracions públiques que presti serveis a la Universitat de Lleida en les condicions que estableix la llei. ##### Article 151. Funcions El personal d'administració i serveis de la Universitat de Lleida duu a terme les funcions de gestió que li corresponen, particularment en les àrees de recursos humans, organització administrativa, afers econòmics, informàtica, arxius, biblioteques, informació, serveis generals, suport, assistència i assessorament als òrgans de govern; així com altres processos de gestió administrativa, suport a la recerca i la docència, manteniment de les instal·lacions i prestació de serveis necessaris per a l'acompliment dels objectius de la Universitat. ##### Article 152. Normativa aplicable 152.1 El personal funcionari d'administració i serveis de la Universitat de Lleida es regeix per la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats i les seues normes de desenvolupament, per la legislació general de funcionaris i la de la Generalitat de Catalunya, i pels presents Estatuts i la normativa que se'n deriva. 152.2 El personal d'administració i serveis en règim laboral de la Universitat de Lleida es regeix per la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats i les seues normes de desenvolupament, per la legislació laboral, pels presents Estatuts i la normativa que se'n deriva, i pel conveni col·lectiu corresponent. ##### Article 153. Contractació per a tasques específiques La Universitat pot contractar personal per a l'execució de projectes, estudis o altres treballs específics o col·laboracions no permanents, sempre amb caràcter temporal, d'acord amb la normativa vigent. ##### Article 154. Drets Són drets del personal d'administració i serveis de la Universitat de Lleida, sens perjudici dels reconeguts per la Constitució i les lleis: a) Participar en els òrgans de govern i de gestió de la Universitat i tenir accés a la informació sobre aquesta gestió a través dels mecanismes previstos en aquests Estatuts i en la normativa complementària. b) Associar-se lliurement i realitzar activitats sindicals. c) Negociar amb la Universitat, mitjançant les persones que el representen, les condicions de treball, econòmiques, laborals i professionals. d) Disposar dels mitjans adequats per contribuir al bon funcionament del servei públic universitari i a la millora de la seua gestió. e) Assistir a les activitats de formació i perfeccionament que organitza la Universitat i participar en l'elaboració de llurs programes. f) Utilitzar les instal·lacions i els serveis universitaris d'acord amb les normes reguladores. ##### Article 155. Deures Són deures del personal d'administració i serveis de la Universitat de Lleida, a més dels establerts en les lleis: a) Procurar l'eficàcia, l'agilitat i la qualitat en la prestació dels serveis a tothom que sigui membre i usuari de la Universitat de Lleida. b) Contribuir a l'acompliment dels objectius de la Universitat de Lleida i a millorar-ne el funcionament com a servei públic i la imatge pública. c) Complir les normes estatutàries i l'altra normativa interna de la Universitat. d) Assumir les responsabilitats que es deriven dels càrrecs per als quals s'ha estat elegit o designat, tant en el si de la Universitat com davant de terceres persones. e) Participar en les activitats de formació i perfeccionament. f) Respectar, conservar i fer conservar el patrimoni de la Universitat. ##### Article 156. La Comissió de Personal d'Administració i Serveis 156.1 El Consell de Govern ha de constituir una comissió delegada de personal d'administració i serveis presidida per un vicerector o vicerectora i integrada pel gerent o la gerent, quatre representants del personal d'administració i serveis al Consell de Govern, un degà o degana o director o directora de centre, un director o directora de departament i un representant de l'estudiantat. Totes aquestes persones han de ser membres del Consell de Govern. 156.2 És funció de la Comissió de Personal d'Administració i Serveis informar el Consell de Govern de les qüestions de la seua competència que afectin el personal d'administració i serveis, sens perjudici de les funcions del Consell de Personal d'Administració i Serveis. ##### Article 157. Representació i negociació 157.1 El personal d'administració i serveis exerceix la seua representació en l'aspecte laboral i sindical mitjançant la Junta de PAS Funcionari i el Comitè d'Empresa, segons correspongui, o els òrgans que estableixi la normativa vigent, sens perjudici dels drets sindicals reconeguts en aquests Estatuts o en l'esmentada normativa. 157.2 El personal d'administració i serveis laboral pot negociar les condicions de treball per mitjà del Comitè d'Empresa. També es poden constituir, per acord entre les parts implicades i segons el que disposa la normativa vigent, altres instruments de negociació en matèria laboral o sindical, de caràcter permanent o transitori. 157.3 La Universitat de Lleida ha de constituir un Consell de Personal d'Administració i Serveis, integrat per un nombre igual de membres de la Junta de Personal Funcionari i del Comitè d'Empresa, per negociar amb la Universitat les qüestions que afecten el conjunt del col·lectiu. #### Capítol 2. Relació de llocs de treball ##### Article 158. Elaboració i contingut de la relació de llocs de treball 158.1 La Universitat de Lleida ha d'establir la relació de llocs de treball del personal d'administració i serveis. La relació és pública i ha d'especificar quins llocs es reserven al personal funcionari i quins al personal laboral. També ha d'incloure, si més no, la denominació i les característiques dels llocs, els requisits exigits per ocupar-los, el procediment de selecció i provisió, la unitat o el servei a què estan destinats i les retribucions complementàries que els corresponen. 158.2 La Gerència elabora el projecte de relació de llocs de treball amb la consulta prèvia a les diferents unitats orgàniques de la Universitat, a la Comissió de Personal d'Administració i Serveis, a la Junta de PAS Funcionari i al Comitè d'Empresa. El Consell Social aprova la relació de llocs de treball, amb l'informe previ del Consell de Govern. La relació de llocs de treball s'ha de revisar anualment i s'ha de fer pública. ##### Article 159. Plantilla 159.1 Els grups i les funcions del personal funcionari d'administració i serveis s'estructuren d'acord amb el que preveu la legislació vigent. Sens perjudici del que disposa el paràgraf anterior, la Universitat de Lleida pot establir escales pròpies de personal d'administració i serveis, respectant els grups de titulació exigits per la legislació general de la funció pública. El personal que s'integra en aquestes escales pròpies conserva, d'acord amb la legislació aplicable, els drets que li corresponen segons les seues escales d'origen. 159.2 Els grups, les categories i les funcions del personal d'administració i serveis en règim de contracte laboral són definits pels convenis col·lectius negociats pels seus representants en l'àmbit estatal o autonòmic, o bé amb la mateixa Universitat. ##### Article 160. Retribucions La Universitat retribueix el personal d'administració i serveis en els termes que estableix el pressupost anual, el qual s'adequa al que disposa la Generalitat de Catalunya en el marc de les bases que dicta l'Estat. #### Capítol 3. Selecció, nomenament i contractació del personal d'administració i serveis ##### Article 161. Selecció 161.1 La selecció del personal d'administració i serveis de la Universitat s'até als principis de publicitat, igualtat, capacitat i mèrit. 161.2 Els sistemes de selecció del personal funcionari poden ser: oposició, concurs oposició o concurs. Les convocatòries s'han de publicar d'acord amb la legislació aplicable i han de contenir, si més no, els requisits que han de reunir les persones aspirants, la composició dels tribunals, el procediment de selecció i qualificació, les proves que cal realitzar i el programa de matèries exigible. Es garanteix la presència de personal funcionari en els tribunals. En cap cas els tribunals no poden estar constituïts majoritàriament per membres en actiu del mateix cos o de la mateixa escala per als quals s'ha de fer la selecció. Els tribunals de selecció del personal funcionari tenen la composició següent: a) El gerent o la gerent o la persona que delegui, que el presideix. b) La persona responsable de l'àrea de Personal o la persona que delegui, que n'és el secretari o secretària. c) Un vocal designat pel Consell de Govern que s'adigui a la categoria de la plaça objecte de la convocatòria. d) Dos vocals designats per la Junta de PAS Funcionari que s'adiguin a la categoria de la plaça objecte de la convocatòria. 161.3 La selecció del personal laboral es fa mitjançant convocatòria pública, segons els sistemes legalment establerts i d'acord amb el que estableixen els respectius convenis i amb les previsions que conté la legislació general de funció pública sobre selecció de personal laboral de les administracions públiques. ##### Article 162. Formació, promoció i mobilitat 162.1 La Universitat fomenta la formació del personal d'administració i serveis per adequar els seus coneixements a les necessitats de les tasques que ha de desenvolupar i per afavorir el perfeccionament i la promoció professional i el desenvolupament integral de la persona. Amb aquest objectiu, el Consell de Govern ha d'aprovar un pla anual de formació, escoltats la Junta de PAS Funcionari i el Comitè d'Empresa i amb l'informe previ de la Comissió de Personal d'Administració i Serveis. 162.2 La Universitat garanteix les possibilitats de promoció i millora del personal d'administració i serveis, d'acord amb el principis de mèrit i capacitat, d'igualtat i publicitat. ###### 162.3 La Universitat de Lleida garanteix el dret a la mobilitat del seu personal d'administració i serveis mitjançant les fórmules que es deriven de la legislació vigent. ##### Article 163. Provisió de llocs de treball del personal funcionari 163.1 La provisió de llocs de treball de funcionaris públics es duu a terme pel procediment de concurs, en el qual pot participar en tot cas tant el personal propi de la Universitat de Lleida com el d'altres universitats, a més del previst en la normativa vigent. 163.2 Sens perjudici del que disposa l'apartat anterior, excepcionalment es poden cobrir llocs de treball pel procediment de lliure designació. Les places de lliure designació s'han de determinar en la relació de llocs de treball de la Universitat de Lleida de conformitat amb el que disposa la normativa general sobre funció pública. ### TÍTOL SETÈ. Els serveis i l'extensió universitària #### Article 164. Concepte i finalitats La Universitat de Lleida organitza els serveis necessaris per a l'acompliment de les seues finalitats. Els serveis universitaris, que es poden establir en col·laboració amb institucions públiques o privades, estan orientats a les funcions següents: a) Suport a la docència, la recerca i la transferència de coneixements. b) Atenció a la comunitat universitària i prestació de serveis culturals i esportius. c) Promoció de la solidaritat i la cultura de la pau. #### Article 165. Creació i supressió 165.1 La creació o la supressió d'un servei universitari correspon al Consell de Govern. El Consell de Govern ha de dotar els serveis que creï d'un reglament propi. L'acord de creació ha de fer constar el règim de gestió del servei, donat cas que la Universitat no el presti directament. La posada en marxa d'un servei està condicionada a la previsió de la corresponent despesa en el pressupost de la Universitat. 165.2 Els serveis universitaris tenen un pressupost anual i públic integrat dins el pressupost de la Universitat. 165.3 S'ha de mirar d'impulsar, com a eines de suport a la recerca, els serveis d'ús comú per a tota la Universitat i els serveis que permetin una utilització òptima dels equipaments que es troben a disposició dels departaments. El Consell de Govern ha de dictar les normes generals escaients per a la constitució i el funcionament dels serveis de suport a la recerca, que han de preveure, si més no, l'aprovació d'un reglament d'usos públics de cada servei. #### Article 166. El Servei de Biblioteca i Documentació 166.1 El Servei de Biblioteca i Documentació és un centre de recursos per a l'aprenentatge, la docència, la investigació i les activitats relacionades amb el funcionament i la gestió de la Universitat en el seu conjunt. 166.2 El Servei té com a missió facilitar l'accés i la difusió del fons bibliogràfic i els recursos d'informació i col·laborar en els processos de creació del coneixement, amb la finalitat de contribuir a la consecució dels objectius de la Universitat. 166.3 És competència del Servei seleccionar i gestionar els diferents recursos d'informació amb independència del concepte pressupostari i del procediment amb el qual hagin estat adquirits o de llur suport material. 166.4 El reglament del Servei de Biblioteca i Documentació en regula l'estructura organitzativa i ha de preveure l'existència d'una Comissió General del Servei de Biblioteca i de les corresponents comissions per a cada biblioteca, amb una adequada representació de tots els col·lectius d'usuaris. #### Article 167. Servei d'acollida i informació als estudiants d'altres universitats 167.1 La Universitat de Lleida promou la mobilitat de l'estudiantat. A aquest efecte ha de crear un servei d'acollida i informació per als estudiants d'altres universitats, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries. 167.2 La Universitat promou davant les institucions públiques i privades la concessió d'ajuts econòmics per facilitar l'estada d'estudiants provinents de països en vies de desenvolupament, i ha de destinar a aquesta finalitat, quan ho estimi oportú, recursos propis. #### Article 168. Activitats d'extensió universitària 168.1 La Universitat de Lleida promou i facilita la realització d'activitats d'extensió universitària adreçades a l'estudiantat, la resta de la comunitat universitària i la societat en general, per a la difusió del coneixement, la ciència, la cultura i la cooperació internacional. 168.2 El pressupost de la Universitat ha de preveure la destinació de fons a les activitats d'extensió universitària mitjançant una partida específica, sens perjudici de procurar les aportacions d'altres institucions públiques o privades. 168.3 Cada curs acadèmic el vicerectorat corresponent ha de fer públiques les convocatòries d'ajuts per a la realització d'activitats d'extensió universitària. #### Article 169. Residències universitàries 169.1 La Universitat pot acordar la creació de residències pròpies o col·legis majors que promoguin la formació cultural i científica dels residents, que es regeixen per un reglament que aprova el Consell de Govern amb l'informe previ del Consell Social. Les residències pròpies i els col·legis majors gaudeixen dels beneficis i les exempcions fiscals que corresponen a la Universitat. 169.2 Es poden adscriure a la Universitat de Lleida residències o col·legis majors de titularitat pública o privada, mitjançant un conveni aprovat pel Consell de Govern amb l'informe previ del Consell Social. 169.3 La Universitat de Lleida pot subscriure convenis amb altres universitats i centres de formació superior per a la utilització conjunta de col·legis majors i residències. ### TÍTOL VUITÈ. El règim econòmic i jurídic #### Capítol 1. Règim econòmic i pressupostari ##### Article 170. Autonomia econòmica i financera La Universitat de Lleida gaudeix de l'autonomia econòmica i financera que, en atenció a la seua autonomia reconeguda en la Constitució, li atorga la legislació vigent. ##### Article 171. Elaboració del pressupost 171.1 La Universitat de Lleida estableix, d'acord amb la llei, una programació pluriennal i un pressupost anual. La programació pluriennal s'ha de revisar anualment. 171.2 El pressupost de la Universitat de Lleida és anual, públic, únic i equilibrat, i comprèn el total dels ingressos i les despeses. 171.3 El gerent o la gerent prepara el pressupost. El Consell de Govern ha d'establir el procediment d'elaboració del pressupost, que ha de preveure la participació del Consell Social d'acord amb la legislació vigent i de la Comissió Econòmica en la determinació dels criteris bàsics. L'aprovació final correspon al Consell Social a proposta del Consell de Govern. ##### Article 172. Contingut del pressupost El pressupost anual conté, pel que fa als ingressos: a) Les transferències per despeses corrents i de capital fixades anualment per la Generalitat de Catalunya. b) Els ingressos en concepte de preus públics, les taxes acadèmiques i altres drets que legalment s'estableixen. El Consell Social estableix anualment els preus d'ensenyaments propis, cursos d'especialització i activitats docents en general. La Generalitat de Catalunya estableix els preus d'ensenyaments conduents a l'obtenció de títols de caràcter oficial amb validesa a tot el territori de l'Estat. S'hi han de consignar, així mateix, les compensacions corresponents als imports de les exempcions i les reduccions que legalment s'estableixen en matèria de taxes i altres drets. c) Les subvencions i els ingressos procedents de transferències d'entitats públiques o privades, així com les herències, els llegats o les donacions. d) Els rendiments del patrimoni de la Universitat i de les activitats econòmiques que desenvolupa, d'acord amb la llei i amb aquests Estatuts. e) Els ingressos derivats de contractes i convenis per a la realització de treballs científics, tecnològics o artístics o de transferència del coneixement, i els ingressos dels ensenyaments d'especialització o les activitats específiques de formació. f) El producte de les operacions de crèdit concertades la Universitat, degudament autoritzada per la Generalitat de Catalunya, per al finançament de les despeses d'inversions. ##### Article 173. Gestió del pressupost 173.1 L'estructura del pressupost, el seu sistema comptable i els documents que comprenen els seus comptes anuals s'han d'adaptar a la normativa general vigent per al sector públic i al pla de comptabilitat fixat per a les universitats per la Generalitat de Catalunya. 173.2 Els crèdits pressupostaris tenen la consideració d'ampliables llevat dels casos següents: a) El crèdit corresponent a la plantilla del personal funcionari acadèmic, excloent-ne els conceptes retributius extraordinaris previstos per la llei. b) El crèdit corresponent a la plantilla del personal funcionari no docent. 173.3 El Consell Social acorda les transferències de crèdit de despeses corrents a despeses de capital i les transferències entre els diferents conceptes dels capítols d'operacions corrents i d'operacions de capital, a proposta del Consell de Govern, amb l'informe previ del gerent o la gerent. El Consell Social pot autoritzar que el Consell de Govern aprovi, en els supòsits que estableixi, transferències que no superin una quantia determinada. El Consell Social acorda les transferències de despeses de capital a qualsevol capítol, a proposta del Consell de Govern, amb l'informe previ del gerent o la gerent i amb l'autorització de la Generalitat de Catalunya. ##### Article 174. Memòria econòmica La memòria econòmica és el document que serveix per retre comptes de l'exercici pressupostari davant dels òrgans competents. Està integrada per la liquidació definitiva del pressupost, el balanç anual i un informe de gestió dels recursos econòmics. ##### Article 175. La Comissió Econòmica 175.1 El Consell de Govern ha de constituir una Comissió Econòmica, presidida pel rector o rectora o la persona que delegui i integrada pel gerent o la gerent i una representació dels diferents col·lectius universitaris. La Comissió fa el seguiment de l'elaboració del pressupost en la forma que reglamentàriament s'estableixi. 175.2 S'ha d'informar periòdicament el Consell de Govern de la gestió econòmica i de l'estat d'execució del pressupost. ##### Article 176. Comptabilitat 176.1 La Universitat de Lleida comptabilitza les operacions d'ingrés i despesa d'acord amb els principis d'una comptabilitat pressupostària, patrimonial i analítica. 176.2 El gerent o la gerent i la Comissió Econòmica vetllen per la publicitat i la transparència de totes les operacions d'ingrés i despesa. Així mateix, tenen cura de l'establiment dels mecanismes adients per al control adequat de les despeses, les inversions i els ingressos. 176.3 La Universitat se sotmet a auditories que garanteixen la transparència i la legalitat de la actuació pressupostària. 176.4 En concloure l'exercici pressupostari, el gerent o la gerent, amb la conformitat del rector o rectora, presenta al Consell de Govern i al Consell Social la memòria econòmica i, si s'escau, el resultat de les corresponents auditories. ##### Article 177. Autorització de despeses 177.1 Correspon al rector o rectora l'autorització de les despeses i l'ordenació dels pagaments. El rector o rectora pot delegar un vicerector o vicerectora o el gerent o la gerent per assumir aquesta facultat. 177.2 Els directors de departament, els degans i els directors de centre i d'institut o altres caps d'unitat que gestionen una partida del pressupost de la Universitat, tenen la facultat d'autoritzar les despeses i l'ordenació dels pagaments corresponents a les quantitats que els han estat assignades en el pressupost de la Universitat, d'acord amb llur distribució interna acordada en els respectius òrgans col·legiats i a través dels mecanismes de gestió que estableix el Consell de Govern. #### Capítol 2. Altres recursos ##### Article 178. Convenis per a la realització de treballs de caràcter científic, tecnològic o artístic 178.1 La Universitat de Lleida, els grups de recerca que reconeix, els departaments, els centres de recerca i els instituts universitaris, i el professorat a través d'aquests o bé a través dels òrgans, centres o fundacions de la Universitat dedicats al foment i a la difusió de l'activitat investigadora i a la transferència del coneixement poden subscriure contractes i convenis amb entitats públiques o privades, tant nacionals com estrangeres, o amb persones físiques per a la realització de treballs de caràcter científic, tecnològic o artístic, i per al desenvolupament de cursos d'especialització previstos en la legislació vigent. 178.2 El Consell de Govern fixa el procediment per a la formalització dels esmentats contractes i convenis basant-se, en tot cas, en els principis d'igualtat, flexibilitat, transparència i promoció de l'activitat investigadora i de la transferència del coneixement. El rector o rectora subscriu els contractes i els convenis. La signatura del rector o rectora comporta automàticament la concessió de la compatibilitat amb la dedicació a temps complet. 178.3 Per a la gestió administrativa i comptable dels convenis i els contractes esmentats, i també per a la dels cursos i els serveis efectuats en execució dels dits contractes, la Universitat s'ha de dotar d'una unitat administrativa que actuï amb autonomia de gestió en els termes que determini el Consell de Govern, sota la dependència del vicerectorat amb competències en els afers de la recerca i la transferència del coneixement. ##### Article 179. Distribució dels recursos econòmics 179.1 El Consell de Govern regula la distribució de la part que la Universitat percep dels recursos procedents dels contractes i els convenis esmentats en l'article 178, d'acord amb els criteris següents: a) Una part s'assigna al departament, el centre de recerca o l'institut, que l'ha de destinar a la realització d'activitats d'investigació. b) Una altra part es reserva per incrementar els recursos globals que la Universitat destina a la recerca i la formació de professorat. 179.2 Els contractes o els convenis poden preveure la destinació d'una part dels recursos a la retribució de personal o a beques de formació i d'iniciació en la recerca. 179.3 En la fixació del percentatge dels recursos que ha de percebre la Universitat, el Consell de Govern ha de tenir en compte la naturalesa del treball o el servei que s'ha de realitzar i la utilització de les instal·lacions i els equips de la Universitat. 179.4 El Consell de Govern garanteix la publicitat dels recursos atorgats als departaments, els instituts o el professorat de la Universitat, sens perjudici dels deures de confidencialitat que poden derivar-se dels contractes subscrits. #### Capítol 3. Patrimoni i contractació ##### Article 180. Composició del patrimoni de la Universitat de Lleida Constitueix el patrimoni de la Universitat de Lleida el conjunt dels seus béns, drets i obligacions. ##### Article 181. Béns de domini públic 181.1 La Universitat de Lleida assumeix la titularitat dels béns de domini públic que estan afectats a l'acompliment de les seues funcions i de qualsevol altre que en el futur s'hi pugui destinar. 181.2 En cas de desafectació, els béns de domini públic dels quals la Universitat assumeix la titularitat, d'acord amb la legislació aplicable, passen a tenir la consideració de béns patrimonials de la mateixa Universitat. ##### Article 182. Tutela del patrimoni 182.1 El rector o rectora i els òrgans de govern de la Universitat de Lleida protegeixen i defensen jurídicament el patrimoni de la Universitat mitjançant els instruments que la legislació els concedeix. La Gerència n'ha de mantenir un inventari actualitzat. 182.2 La Universitat vetlla també per la gestió i la conservació del seu patrimoni documental. ##### Article 183. Règim tributari dels béns de la Universitat 183.1 Els béns afectats a l'acompliment de les finalitats de la Universitat, els actes que aquesta realitza per al desenvolupament immediat de les dites finalitats i els rendiments corresponents, gaudeixen d'exempció tributària d'acord amb el que s'estableix en la legislació aplicable. 183.2 La Universitat també té els beneficis que la legislació vigent estableix per a les fundacions o les entitats sense afany de lucre. ##### Article 184. Competències sobre el béns 184.1 Les resolucions relatives a la desafectació dels béns de domini públic requereixen l'aprovació del Consell Social, amb l'informe previ del Consell de Govern, sens perjudici del que disposa la legislació sobre patrimoni històric quan aquesta hi és aplicable. 184.2 Les resolucions relatives a la disposició i gravamen de béns immobles o de béns mobles de valor extraordinari i de títols valor i participacions socials són adoptades pel rector o rectora amb l'autorització del Consell Social, que requereix l'informe previ del Consell de Govern. ##### Article 185. Capacitat i competència per contractar La Universitat de Lleida té plena capacitat de contractar d'acord amb la legislació aplicable. El rector o rectora subscriu els contractes en què intervé la Universitat en nom i representació d'aquesta. ##### Article 186. Procediments de contractació 186.1 La Universitat de Lleida pot adquirir béns pel procediment negociat, d'acord amb el que preveu la legislació vigent. El Consell Social fixa la quantitat a partir de la qual és necessària la seua autorització. 186.2 En cas de contractació per concurs públic o subhasta, el rector o rectora n'ha d'aprovar les condicions. #### Capítol 4. Règim jurídic ##### Article 187. Potestats administratives 187.1 La Universitat de Lleida gaudeix de totes les prerrogatives i potestats pròpies de les administracions públiques, d'acord amb les normes bàsiques del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i la resta de la legislació aplicable. 187.2 La Universitat està eximida de prestar tota mena de garanties i caucions davant els organismes administratius i jurisdiccionals, d'acord amb el que estableix la legislació vigent. ##### Article 188. Règim de recursos administratius 188.1 Les resolucions del rector o rectora i els acords del Consell de Govern, el Consell Social i el Claustre exhaureixen la via administrativa i, per tant, poden ser objecte de recurs administratiu de reposició o bé poden ser impugnats directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa. 188.2 Les resolucions dels vicerectors, el secretari o secretària general i el gerent o la gerent poden ser objecte de recurs d'alçada davant del rector o rectora. 188.3 Les resolucions dels degans o directors de centre i les dels directors de departament o institut poden ser objecte de recurs d'alçada davant del rector o rectora, i el acords dels òrgans col·legiats, llevat dels previstos en l'apartat primer, davant del Consell de Govern. ##### Article 189. Constitució de fundacions, institucions i organismes 189.1 La Universitat de Lleida pot constituir fundacions, institucions o organismes a fi i efecte de contribuir al desenvolupament científic i cultural, el desenvolupament de la recerca i la transferència del coneixement. 189.2 La dotació fundacional o l'aportació al capital social i qualsevol altra aportació a les entitats que preveu l'apartat anterior, amb càrrec als pressupostos de la Universitat de Lleida, estan sotmeses a les normes que, amb aquesta finalitat, estableix la Generalitat de Catalunya. 189.3 Les entitats en les quals la Universitat de Lleida té participació majoritària en el capital o fons patrimonial equivalent estan sotmeses a l'obligació de retre comptes en els mateixos terminis i procediment que la Universitat mateixa. Amb aquest fi, han de presentar un informe econòmic i d'activitats almenys un cop cada any al Consell de Govern. #### Capítol 5. Règim disciplinari ##### Article 190. Regulació El Consell de Govern elabora i aprova, en el marc de la legislació vigent, el règim disciplinari que regula les responsabilitats en què poden incórrer els membres de la comunitat universitària. ##### Article 191. La Comissió de Disciplina 191.1 S'ha de constituir una Comissió de Disciplina, integrada per cinc membres elegits pel Consell de Govern entre persones d'acreditada experiència i coneixements en la matèria. 191.2 La Comissió de Disciplina assessora el rector o rectora en l'exercici de la potestat disciplinària que legalment li correspon, i en particular en el nomenament de les persones que han d'actuar com a instructores i, si escau, secretàries dels expedients sancionadors, nomenaments que poden recaure en algun dels membres de la Comissió. 191.3 La Comissió pot també ser consultada per qualsevol dels membres de la comunitat universitària amb relació al règim legal dels deures que els corresponen. Tant la consulta com el corresponent informe de la Comissió s'han de formular per escrit. 191.4 El Consell de Govern pot aprovar normes sobre el funcionament de la Comissió, que, en tot cas, han de garantir el respecte als principis d'objectivitat i imparcialitat en l'actuació dels seus membres. Aquests queden obligats a respectar la confidencialitat de les dades i les informacions que coneguin en virtut de llur participació en la Comissió. ### TÍTOL NOVÈ. El règim electoral #### Article 192. Sufragi 192.1 L'elecció de les persones que representen els diversos sectors de la comunitat universitària als òrgans de govern de la Universitat de Lleida es duu a terme mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. 192.2 En cap cas no es pot delegar el vot. #### Article 193. Sistema electoral El sistema electoral per a l'elecció directa de representants dels col·lectius als òrgans de govern col·legiats és el majoritari en el personal acadèmic, de manera que tots els membres de la circumscripció són electors i elegibles, i el proporcional amb presentació de candidatures en llistes tancades i no bloquejades en l'estudiantat. El personal d'administració i serveis elegeix els seus representants al Claustre segons el sistema proporcional i es regeix pel sistema majoritari en els altres casos. #### Article 194. Els electors Tenen la consideració d'electors el personal acadèmic i el personal d'administració i serveis de la Universitat de Lleida en actiu en la data de la convocatòria d'eleccions i l'estudiantat que hi estigui matriculat en la mateixa data. La Secretaria General ha de publicar almenys quinze dies abans de la data de l'elecció els corresponents censos electorals actualitzats. #### Article 195. La Junta Electoral 195.1 La Junta Electoral és l'òrgan encarregat de l'organització, el control i la proclamació dels resultats en tots els processos electorals de la Universitat de Lleida. És també l'òrgan competent per a la resolució de les impugnacions. 195.2 El Consell de Govern dicta la normativa electoral que regula els processos electorals i la composició i el funcionament de la Junta Electoral. Es pot preveure la creació de comissions electorals desconcentrades. ### TÍTOL DESÈ. La Sindicatura de Greuges #### Article 196. Nomenament i estatut 196.1 La Sindicatura de Greuges es l'òrgan encarregat de vetllar pel respecte als drets i les llibertats dels membres de la comunitat universitària, així com pel bon funcionament de les activitats i els serveis de la Universitat. 196.2 El Claustre elegeix el síndic o síndica de greuges per una majoria de dos terços dels membres presents que suposi, com a mínim, la majoria absoluta dels membres claustrals. El seu mandat és de quatre anys i pot ser reelegible consecutivament per una sola vegada. 196.3 El síndic o síndica de greuges no està sotmès a cap mandat imperatiu ni a instruccions dels òrgans o les autoritats universitàries i actua amb independència i segons el seu criteri. 196.4 El càrrec de síndic de greuges és incompatible amb l'exercici de la docència en els ensenyaments impartits pels centres de la Universitat. És també incompatible amb el desenvolupament de qualsevol altre càrrec universitari i amb la condició de membre dels òrgans col·legiats de govern. 196.5 Correspon al Claustre l'aprovació del reglament d'organització i funcionament de la Sindicatura de Greuges. #### Article 197. Funcions Correspon al síndic o síndica de greuges l'exercici de les funcions següents: a) Conèixer les queixes que li siguin presentades per irregularitats o disfuncions detectades en el funcionament de les activitats i els serveis de la Universitat o per actuacions concretes dels seus membres. b) Promoure, a iniciativa pròpia, les comprovacions sobre els assumptes que consideri oportunes per vetllar pel respecte efectiu dels drets i les llibertats dels membres de la comunitat universitària i el bon funcionament de les activitats i els serveis de la Universitat. c) Presentar als òrgans de govern els suggeriments i propostes d'actuació que cregui convenients, així com recomanacions a les unitats i els serveis universitaris. d) Actuar com a mediador en els conflictes interns que se suscitin dins de la comunitat universitària, a sol·licitud de les diferents parts implicades. #### Article 198. Tramitació de queixes i comprovacions d'ofici 198.1 Qualsevol membre de la comunitat universitària pot dirigir-se al síndic o síndica de greuges mitjançant un escrit firmat en el qual s'exposin raonadament els fets i els motius de la queixa. 198.2 El síndic o síndica de greuges pot no admetre les queixes que estiguin manifestament mancades de fonament o que siguin substancialment iguals a altres ja resoltes amb anterioritat. En tot cas, ha de motivar la inadmissió de les queixes, indicant, si escau, les vies de reclamació o recurs oportunes. 198.3 Admesa una queixa a tràmit, el síndic o síndica de greuges ha de sol·licitar la informació pertinent als òrgans i els serveis universitaris, i ha de fer totes les comprovacions que consideri necessàries per a l'aclariment de l'assumpte. A aquest efecte, tots els òrgans i serveis de la Universitat i els membres de la comunitat universitària tenen l'obligació de col·laborar amb la Sindicatura de Greuges. 198.4 Com a resultat de la tramitació de les queixes, el síndic o síndica de greuges pot formular recordatoris sobre el compliment dels deures legals als òrgans i els serveis de la Universitat que en cada cas resultin afectats, així com recomanar el canvi dels criteris d'actuació o l'adopció de noves mesures. Pot també suggerir als òrgans competents l'adopció de noves normes o la modificació de les ja existents. Si observa abús, negligència, arbitrarietat o irregularitat en la conducta d'algun membre de la comunitat universitària, li ho ha de fer notar i ho ha de comunicar a l'autoritat competent en cada cas formulant els suggeriments que consideri convenients. 198.5 El síndic o síndica de greuges pot també iniciar i prosseguir d'ofici els procediments que consideri oportuns per a l'aclariment de qüestions vinculades amb el respecte als drets i les llibertats dels membres de la comunitat universitària i amb el bon funcionament de les activitats i els serveis. En aquests supòsits és aplicable el que es disposa en els dos apartats precedents. #### Article 199. Informes al Claustre El síndic o síndica ha de presentar al Claustre un informe anual sobre les queixes rebudes i les actuacions desenvolupades durant l'any, incloent-hi la referència als supòsits més problemàtics que s'hagin plantejat. Igualment pot elaborar i presentar, a iniciativa pròpia o d'una desena part dels membres del Claustre, informes monogràfics sobre temes d'especial rellevància. TÍTOL ONZÈ La reforma dels Estatuts #### Article 200. Procediment 200.1 La iniciativa per a la reforma dels Estatuts correspon al rector o rectora, al Consell de Govern o a una quarta part dels membres claustrals, entre els quals hi ha d'haver representants de més d'un dels col·lectius de la comunitat universitària. 200.2 La proposta de reforma ha de ser motivada per escrit i ha d'anar acompanyada del text articulat alternatiu. 200.3 La reforma dels Estatuts requereix el vot favorable de les tres cinquenes parts dels membres claustrals. #### Article 201. Comissió de Desenvolupament Estatutari El Claustre ha de constituir una Comissió de Desenvolupament Estatutari, que respecti en la composició la representació proporcional dels diversos col·lectius en aquest òrgan, per promoure les modificacions d'aquests Estatuts que consideri convenients, amb competència delegada per fer les adaptacions necessàries a la legalitat. Pel que fa a aquesta competència delegada, la Comissió té capacitat decisòria si ho estimen oportú, en cada cas, almenys les dues terceres parts dels membres, sens perjudici de la facultat del Claustre de revocar-ne les decisions. Si no s'assoleix l'esmentada majoria en el si de la Comissió, les modificacions proposades han de ser elevades al Claustre. ### Disposicions addicionals #### Primera. Creació de nous centres i establiment de nous estudis .1 Abans d'adoptar un acord favorable a la creació d'un nou centre o ensenyament, la Universitat ha de constituir una comissió que informi de la conveniència de la creació, tot vetllant per l'existència dels mitjans necessaris per a la posada en marxa en condicions que permetin de garantir la qualitat del servei. .2 S'ha de tenir cura especialment de la previsió de les places necessàries de professorat i personal d'administració i serveis, dels espais, del fons bibliogràfic i de l'equipament imprescindible com a suport a la docència. #### Segona. La Comissió de Política Lingüística El Consell de Govern ha de constituir una Comissió de Política Lingüística, integrada per representants dels centres docents i dels diversos col·lectius de la comunitat universitària, per tal d'impulsar l'ús de la llengua pròpia de la Universitat i de vetllar per l'aplicació dels aspectes lingüístics previstos en aquests Estatuts. #### Tercera. Atorgament de distincions honorífiques .1 El Consell de Govern ha de dictar una normativa per a la concessió de les distincions honorífiques de la Universitat de Lleida. .2 També pot dictar una normativa reguladora de les distincions que es reconeixen a les persones que hagin desenvolupat el càrrec de rector de la Universitat i de president del seu Consell Social. #### Quarta. Protecció del medi ambient La Universitat de Lleida fomenta l'ús racional de l'energia i l'ús prioritari de materials reciclables, i vetlla pel màxim respecte al medi ambient. Cinquena Llenguatge no sexista El Consell de Govern ha d'arbitrar les mesures necessàries per revisar les normes i els textos oficials de la Universitat, a fi d'evitar els usos sexistes en el llenguatge, especialment en els títols i els diplomes emesos per la Universitat, d'acord amb les regles gramaticals existents. #### Sisena. Desenvolupament dels Estatuts El Consell de Govern ha d'aprovar les disposicions que siguin necessàries per al desenvolupament i l'aplicació d'aquests Estatuts, i n'ha de garantir la publicitat. ### Disposicions transitòries #### Primera. Elecció i constitució d'òrgans i càrrecs Els òrgans i els càrrecs de govern previstos en aquests Estatuts s'han de constituir i s'han d'elegir dins dels terminis establerts en les disposicions transitòries següents. Mentre no se'n faci la constitució o elecció, continuen en funcions els existents fins a l'entrada en vigor dels Estatuts. #### Segona. Constitució del Claustre i del Consell de Govern En el termini màxim de quatre mesos després de la publicació d'aquests Estatuts en el DOGC s'ha de constituir el Claustre, i en el termini màxim d'un mes des de la constitució d'aquest ho ha de fer el Consell de Govern. #### Tercera. Adaptació dels reglaments de règim intern de facultats, escoles, departaments i instituts Les facultats, les escoles, els departaments i els instituts han d'adaptar llurs reglaments de règim intern a la legalitat vigent i al que disposen aquests Estatuts. El Consell de Govern provisional els ha d'aprovar en el termini màxim de tres mesos després de la publicació d'aquests Estatuts en el DOGC. #### Quarta. Constitució dels consells de departament i les juntes de facultat o escola En el termini de quatre mesos després de la publicació d'aquests Estatuts en el DOGC s'han de constituir els consells de departament i les juntes de facultat o escola d'acord amb les disposicions d'aquests Estatuts. Les eleccions per a la formació de les juntes de centre s'han de fer simultàniament amb les eleccions al Claustre. #### Cinquena. Pròrroga de mandats .1 Es prorroguen els càrrecs unipersonals elegits o designats d'acord amb els anteriors Estatuts fins que esgotin el mandat per al qual van ser elegits o designats, sempre que compleixin les condicions establertes per la legislació vigent per ocupar el càrrec. .2 Els mandats dels càrrecs electes complerts d'acord amb els anteriors Estatuts es tenen en compte a l'hora de computar el límit màxim de dos mandats de permanència en el càrrec que estableixen aquests Estatuts. .3 Els representants electes de l'estudiantat als òrgans de govern queden prorrogats fins que expiri el període per al qual van ser elegits. #### Sisena. El personal ajudant .1 Les persones que en entrar en vigor la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats tinguin un contracte d'ajudant poden romandre en la mateixa situació fins a l'extinció del contracte i de la renovació eventual, d'acord amb la legislació que els era aplicable. .2 A partir d'aquest moment, aquestes persones es poden vincular a la Universitat en alguna de les categories de personal contractat que preveu la legislació vigent i de conformitat amb el que s'hi estableix, amb l'exclusió de la d'ajudant. Això no obstant, cas que tinguin el títol de doctor, per contractar-les com a lectors no els és aplicable el que disposen l'article 50 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats i l'article 49.3 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya sobre la desvinculació de la universitat durant dos anys. Tampoc no els és aplicable el que disposa l'article 47.1.c de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya sobre la desvinculació de la universitat durant dos anys per ser contractat amb caràcter permanent. #### Setena. El professorat associat .1 Les persones que en entrar en vigor la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats tinguin un contracte de professor associat poden romandre en la mateixa situació, d'acord amb la legislació aplicable, fins a la finalització del contracte. .2 Això no obstant, se'ls poden renovar els contractes esmentats d'acord amb la legislació que els era aplicable, sense que la permanència en aquesta situació es pugui prolongar més de quatre anys des de l'entrada en vigor de la llei esmentada. .3 A partir d'aquell moment, només es poden contractar en els termes que preveuen la legislació vigent i aquests Estatuts. Això no obstant, cas que els professors associats tinguin el títol de doctor, per contractar-los com a lectors no els és aplicable el que disposen l'article 50 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats i l'article 49.3 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya sobre la desvinculació de la universitat durant dos anys. Tampoc no els és aplicable el que disposa l'article 47.1.c de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya sobre la desvinculació de la universitat durant dos anys per ser contractat amb caràcter permanent. #### Vuitena. Adaptació del professorat contractat i el personal ajudant Els òrgans de govern de la Universitat han de promoure la signatura de convenis amb l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya per al reconeixement de la validesa de les avaluacions positives de l'ANEP obtingudes per a professor o professora titular d'universitat en el marc del programa MIRAFOR per les persones que, a l'entrada en vigor d'aquests Estatuts, tinguin un contracte de professorat associat o ajudant d'acord amb la legislació anterior, a fi que puguin ser contractades en la categoria de professorat agregat d'acord amb el procediment establert en aquests Estatuts sense necessitat de disposar d'un nou informe favorable o avaluació externa que exigeix la legislació vigent; o, si l'avaluació positiva obtinguda ha estat per a la categoria de professor titular d'escola universitària, a fi que puguin ser contractades com a professorat col·laborador permanent en les condicions anteriorment descrites si l'avaluació positiva s'ha referit a una de les àrees de coneixement per a les quals és legalment adequada aquesta categoria. #### Novena. Altre professorat amb avaluació positiva Els òrgans de govern també han de promoure la signatura dels convenis esmentats en la disposició anterior amb relació als professors que en el marc del programa MIRAFOR hagin obtingut una avaluació positiva de l'ANEP i que per raons diverses no hagin pogut participar en l'esmentat programa, a fi que es consideri realitzada l'avaluació als efectes d'una eventual contractació com a professorat permanent equivalent a la categoria per a la qual hagin estat avaluats. #### Desena. Adaptació del personal ajudant i el professorat contractat o interí .1 Per a l'adaptació del personal ajudant i el professorat contractat o interí en el moment d'entrar en vigor aquests Estatuts i que estava contractat o nomenat en el moment d'entrar en vigor la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, és necessària una avaluació externa en els termes previstos legalment. A més, s'ha de fer una avaluació interna a partir de la informació subministrada pels departaments i les mateixes persones afectades, d'acord amb el procediment i el calendari que estableix el Consell de Govern, escoltades la Comissió de Personal Acadèmic i la Junta de Personal Acadèmic. El professorat amb avaluació interna positiva pot accedir a la categoria contractual que li permet la legislació vigent. .2 Atesos els resultats de les avaluacions externa i interna, la situació acadèmica de les persones afectades i les disponibilitats pressupostàries, el Consell de Govern ha de proposar al Consell Social una convocatòria extraordinària de concursos públics, en la qual s'ha d'especificar la categoria, l'àrea de coneixement i el departament al qual hagi d'estar adscrita cada plaça. Aquests concursos són resolts per comissions de tres membres amb un procediment que estableix el Consell de Govern, escoltades la Comissió de Personal Acadèmic i la Junta de Personal Acadèmic de la Universitat. En aquests concursos es té en compte, com a mèrit rellevant, el resultat positiu de l'avaluació a què es refereix el paràgraf anterior d'aquesta disposició. Onzena Fundació 700 Aniversari En el termini màxim de sis mesos el Consell de Govern ha d'estudiar una reforma dels Estatuts de la Fundació del 700 Aniversari per fer arribar, si s'escau, les propostes corresponents al Consell Social. #### Dotzena. Competències residuals El Consell de Govern Provisional ha de dictar les normes que calgui per resoldre les situacions transitòries en tot allò que no hagi estat previst en aquestes disposicions. ### Disposició derogatòria En el moment de l'entrada en vigor d'aquests Estatuts resten expressament derogats els Estatuts aprovats el 27 d'octubre de 1994 i publicats en el DOGC núm. 2000, de 20.1.1995. Disposicions finals #### Primera. Entrada en vigor Aquests Estatuts entren en vigor el mateix dia de la publicació en el DOGC. #### Segona. Disposició del 700 Aniversari de la Universitat Tot i que no s'ha de considerar reprensible el fet que les institucions humanes canviïn al ritme que canvien els temps, no obstant això, perquè res d'antic no es perdi completament, no consentim que ens sigui lícit que, si en el futur es lleven, s'afegeixen o es modifiquen estatuts i ordinacions continguts en el present volum, que no per això han d'ésser esborrats d'aquest llibre, sinó que, observats mentre ha plagut, aquests, tot i derogats, romandran escrits per a la memòria de l'avenir, de manera que, si mudats els temps s'escaigués de modificar-los més d'una vegada, d'aquests i d'aquells se'n pugui estatuir més fàcilment allò que sigui més profitós (Estatuts de l'Estudi General, 1300).