Universitat de LleidaNormativa

Llengües

Pla de Llengües UdL 2024-2026

Resum generat amb intel·ligència artificial

Per a què serveix la norma?
El Pla estableix la política lingüística de la Universitat de Lleida, promovent l’ús del català com a llengua pròpia, i fomenta el multilingüisme i el plurilingüisme. Defineix objectius generals i específics que asseguren drets lingüístics, qualitat dels textos i conscienciació de la comunitat universitària. A més, contempla accions concretes per millorar la docència, la recerca i la gestió institucional en llengües oficials i de treball. L’objectiu final és garantir la protecció i el manteniment del català dins de totes les àrees universitàries.
A qui va dirigida la norma?
El pla s’adreça a tota la comunitat universitària: estudiants, professors, personal docent i no docent, membres del PTGAS i del PDI, així com als responsables administratius i la direcció de la Universitat. També inclou a les persones que interactuen amb la UDl, com interns, col·laboradors externs i usuaris de les webs institucionals. La seva implementació es fonamenta en la participació activa de cada col·lectiu. Tots els actors tenen un paper clau en l’assoliment dels objectius lingüístics.
Com s'aplica aquesta norma?
El pla es aplica mitjançant una sèrie d’accions definides per objectius específics, com ara la promoció de la docència en català, l’augment de recursos multilingües i la gestió de webs en totes les llengües oficials. S’estableixen indicadors d’assoliment i s’implementen sistemes de monitorització, formació i acreditació de coneixements lingüics. Es desenvolupen programes de formació per al PTGAS i el PDI i es duen a terme campanyes d’acollida lingüística. La governança del pla recau a la Comissió de Política Lingüística, que supervisa el seguiment i l’adequació continuada de les accions.

Pot contenir errors o omissions. Consulteu sempre el text íntegre de la norma.

Índex del document

Pla de llengües 2024-2026

Pla de llengües 2024-2026

Amb el vistiplau de la Comissió de Política Lingüística del 12 d’abril de 2024 i aprovat pel Consell de Govern del 20 de juny de 2024 (Acord 158/2024)

Universitat de Lleida Lleida, 2024

Índex

    1. Introducció….7
    1. Llengües oficiais i llengües de treball….9
    1. Objectius generals i específics….11
    1. Accions….13
    1. Plans d’actuació específics….19
  • 5.1. Pla d’acollida lingüística i cultural de l’estudiantat, el PDI i el PTGAS de la UdL….20
  • 5.2. Pla per a la millora de les competències en terceres llengües de l’estudiantat de la UdL….26
  • 5.3. Gestió de les llengües a l’aula….30

Introducció

Aquest pla comprèn la planificació de la política lingüística de la Universitat de Lleida (UdL) i constitueix una continuació dels plans de política lingüística desenvolupats anteriorment. Incorpora les accions que les universitats catalanes han consensuat per al foment de la llengua catalana i per al desenvolupament de les competències en terceres llengües, acordades pel Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i que han quedat recollides en el Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya, en el Pla per a la millora de les competències en terceres llengües en el sistema universitari de Catalunya, iniciats el 2022 pel Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, i en la Guia per a l’elaboració de plans per a l’increment de la docència en català a les universitats de Catalunya, establerta per al període 2023-2025. Així mateix, en la seua elaboració s’han tingut en consideració els treballs duts a terme per la Xarxa Vives d’Universitats.

Pel que fa al recorregut intern del document, s’ha elaborat tenint en compte les propostes aportades per la Comissió de Política Lingüística (CPL), on tenen representació tots els col·lectius de la UdL.

Es vertebra al voltant de tres eixos: l’establiment de la llengua catalana com la llengua de la institució i el seu manteniment i protecció, el foment del coneixement i l’ús de les llengües oficials a Catalunya i la pro moció del plurilingüisme i el multilingüisme. Aquest punt de partida comporta diferents reptes. D’una banda, suposa comprometre’s amb la societat en la protecció del català, el seu ús i manteniment en totes les esferes universitàries, per tal de garantir l’accés al coneixement, a la recerca i la transferència del coneixement i a la gestió en la llengua pròpia. De l’altra, implica atendre la importància que tenen el coneixement i l’ús de diferents llengües, en tant que són un factor clau per aconseguir l’objectiu d’excel·lència que necessita la Universitat, tant per al desenvolupament personal i professional de tota la comunitat universitària com per captar i fidelitzar talent i contribuir al foment de la vocació internacional de la UdL.

El Pla s’estructura en cinc objectius generals, que són promoure i consolidar l’ús del català en tots els àmbits de la UdL, impulsar el multilingüisme i el plurilingüisme entre la comunitat universitària, garantir els drets i deures lingüístics de la comunitat universitària, augmentar la qualitat lingüística dels textos produïts a la UdL i conscienciar la comunitat universitària de la importància de la política lingüística. Aquests objectius contenen diverses actuacions, definides a partir dels indicadors d’assoliment.

El període d’aplicació és del juny de 2024 al juny de 2026 i el seu seguiment anirà a càrrec de la CPL.

Llengües oficials i llengües de treball

Segons els Estatuts de la UdL, el català és la llengua oficial pròpia i institucional de la UdL i, per tant, la d’ús normal en les seues activitats, sens perjudici dels drets que es deriven del que estableixen l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la legislació vigent pel que fa a l’oficialitat del castellà i l’occità, denominat aranès a Aran.

També tenen un reconeixement oficial explícit la llengua de signes catalana i la llengua de signes espanyola, d’acord amb la legislació vigent.

Les llengües oficials i l’anglès, com a llengua internacional, són llengües de treball de la UdL d’acord amb la distribució de funcions que marca la legislació o la política de comunicació de la Universitat.

D’acord amb l’estatus que té cada llengua, el català és la llengua d’ús normal en les actuacions institucionals, administratives i de funcionament intern. En les comunicacions que s’adrecen a col·lectius específics o segons les finalitats i els destinataris, es poden usar, si escau, les altres llengües de treball.

Tots els webs de la UdL han de tenir versió en català. Com a regla general, el web institucional també ha de tenir versions en castellà, anglès i occità.

Objectius generals i específics

Amb aquest pla, la UdL vol dotar-se d’un marc estratègic per establir la seua política lingüística, a partir de la definició de cinc objectius generals, que determinen les seues línies d’actuació, són transversals i impliquen tant l’àmbit institucional i administratiu com l’acadèmic, en les seues vessants de docència i recerca.

Aquests objectius són:

  1. Promoure i consolidar l’ús del català com a llengua pròpia de la UdL

  2. Impulsar el multilingüisme i el plurilingüisme entre la comunitat universitària

  3. Garantir els drets i deures lingüístics de la comunitat universitària

  4. Garantir la qualitat lingüística dels textos produïts a la UdL

  5. Conscienciar la comunitat universitària de la importància de la política lingüística

Aquests objectius es desglossen en els objectius específics següents:

Objectiu 1. Promoure i consolidar l’ús del català com a llengua pròpia de la UdL

1.1. Enfortir l’ús del català en els diferents àmbits: docència i altres activitats acadèmiques, recerca i transferència del coneixement, administració i usos institucionals

1.2. Garantir el coneixement suficient del català i l’acreditació del nivell dels diferents col·lectius, d’acord amb el marc legal

1.3. Millorar l’acollida lingüística i cultural de l’estudiantat, el PDI i el PTGAS

Objectiu 2. Impulsar el multilingüisme i el plurilingüisme entre la comunitat universitària

2.1. Incloure l’occità i la llengua de signes catalana en els webs institucionals de la UdL i en les activitats de la comunitat universitària

2.2. Vetllar pel manteniment dels webs institucionals en les llengües oficials i, si escau, en les llengües de treball

2.3. Augmentar el coneixement de les terceres llengües, especialment de l’anglès, entre els membres de la comunitat universitària i garantir l’acreditació de coneixements en aquestes llengües de tots els col·lectius, d’acord amb la regulació establerta

2.4. Donar suport a la qualitat lingüística d’accions de recerca i transferència

Objectiu 3. Garantir els drets i deures lingüístics de la comunitat universitària

3.1. Iniciar l’establiment d’un protocol per a recollida, anàlisi i gestió de dades sobre els usos lingüístics

3.2. Reforçar la visibilitat de la Bústia de consultes, reclamacions i propostes sobre els usos i els drets lingüístics a la UdL

3.3. Vetllar pel compliment dels principis de transparència i seguretat lingüístiques en la docència

Objectiu 4. Garantir la qualitat lingüística dels textos produïts a la UdL

4.1. Sistematitzar el servei de revisió, correcció i traducció de documents institucionals i administratius i de webs institucionals en les llengües oficials, en anglès i, si escau, en altres llengües de treball

4.2. Dissenyar accions de formació específica per millorar l’autonomia lingüística del PTGAS i el PDI

4.3. Oferir recursos multilingües per donar suport als membres de la comunitat universitària en l’elaboració de textos

Objectiu 5. Conscienciar la comunitat universitària de la importància de la política lingüística

5.1. Implicar els diferents col·lectius en les accions relacionades amb la política lingüística de la UdL

5.2. Vincular la política lingüística a la responsabilitat social de la UdL

Accions

E n l es g rae l l es s eg ü e nts es d etal l e n l es acc i o n s d i ss e nyad es pe r a l ’ass o l i m e nt d e cad a o bj ecti u es pecíf i c i e l s s e u s i n d i cad o rs .

1.d a d c P e l e o r Ua l geln catl osnli oom dL ua aàl da eur pr c r l i ò o ú' p m s i aO b j e gcuti en er al
1.1.sos u i i coeenix ececa rr es a atlr deetifrn otEnfrir scouttniin ,ed atmn sea t irnfr csa atttivi sbs àtmi: s de cú ll' sal smini ècni cdèa doc aaàtl t a è r m n e ca de qi ci n ói l u a el e i s s,O b j e cs euti pseccsífi
1.1.4.ds aaattminiriv. escessco aautttl iniin pGseeeaaútrnir lrfrn' gs eeal in l de caaàttll st e ói n1.1.3.ess docos e caa ttirln j p dseedca aaautr l r' és deo daaa trv l millr ececseècaa t rr irnfrni psebocóaaauImlr llri' aàtl. có dceatiril' e cooca lnv e caaaàtnl deeaat mril s at a s i òri de a1.1.2.doces e caaàttnnl. ebocó coeccaa llri irr' j coocò dsaaauttnvri' osbcaaatMillrr l viiilizi ó deeati mri pe ar ó dea l a sl1.1.1.gcos deaauu ttilinr. p, docèc esecaaniilm pees de caaútVllrr ll' e eestnn l eaàatln lA c c i o sn
- - -s N E N ob o al o er bm bor bm sú l' e dr' cóai e dr' d a a ee ll ccoi de di cest gesün s de dni ecsutrri e caatn guvl per àl cai a l' ó ú i s f or de m ll a e c n ói g ü e s- -c N c N on o on o ov bm ov bm còat e dr còat e dr ri e ri e a solli· a solli· cds cuti cdsuti r ocn ebu edi des d e e s n e c n da c a a d a- - -a N c N c N ss o on o on o gin bm ov bm ov bm autr e dr còat e dr còat e dr e e ri e ri e se af cèdr a solli· a solli· cdesat psot ti ii cds cuti cdsuti r goli ocn ebu da edi des e d l e e e s n s e a l n a l-N o bm e dr' h oesr docetn s en ca t al àI n d ci da osr d ssa' oetlimn
1.2. Garantir el coneixement suficient del català i l'acreditació del nivell dels diferents colectus, d'accord amb el marc legal1.2.1. Enfortir l'oferta de català amb el manteniment de grups de diferents nivells.- Nombre de cursos duts a terme- Nombre d'inscrits- Nombre d'aptes
1.2.2. Dissenyar, junt amb la Gerència, un pla de formació del PTGAS que inclogui accions específiques per a la formació en català.- Disseny del pla- Nombre de cursos proposats- Nombre d'inscrits- Nombre d'aptes
1.2.3. Elaborar un itinerari formatiu en català per al PDI adreçat especificament a l'acreditació de coneixements.- Disseny de l'itinerari- Nombre de cursos proposats- Nombre d'inscrits- Nombre d'aptes
1.2.4. Fer el seguiment del compliment de l'acreditació de coneixements de català del PDI.- Nombre de personnes acreditades i nivells assolits
1.3. Millorar l'acollida lingüística i cultural de l'estudiantat, el PDI i el PTGAS1.3.1. Desenvolupar el Pla d'acollida lingüística i cultural per a l'estudiantat, el PDI i el PTGAS, que inclogui els estudiants de doctorat i el personal dels centres de recerca.- Nombre d'accions del programa implementades
1.3.2. Dissenyar una campanya específica per al manteniment del català en els processos d'acollida.- Disseny de la campanya- Nombre d'accions de la campanya desenvolupades
1.3.3. Actualitzar la figura del voluntari lingüístic i millorar-ne la formació.- Definició de les functions del Voluntariat Linguistic- Nombre de voluntaris- Nombre de voluntaris participants en les activitats de formació- Nombre de voluntaris participants en les activitats d'acollida- Grau de satisfacció dels voluntaris
2.un en el m Im eiv etr pul utlil pul sri a l ril in sa t i g r àr co gn üi e ai um üsi sm l ni m e t e i a tO b je cuti g e en arl
2.3.gecó esbeaaautt rlilr , coecs dcodba aautllirm l· ' gees deos esü tt llnl q coeees eeses auttnixmnn gcedcó deaaaattrnir lrii' coesaàau utttmninivriri i ee esebes deatnrl mmr l gp, esece deèsaatilmn lnl' g, deeseceeseesü t lrr lln ge e coeeeauttAmnrlnixmn2.2.g eesees deebaü tn l llnrll g,,ees ocs s escaaüu llnfiil ii ebsscos eesautt w iniinln l peeee deaatttVllrl mnnimnl s2.1.coesaàau utttmninivriri Ud eescs de aaatttL in livi l ebsscos deaautt w iniinl l g de ses c e esaaaatinlnnl gcoeocceàaauutInlr li i l lln'O b j e pcs eseccsutiífi
23..3.gp d deèsuutnrinr. '' gg q,èseco cecó aaauunl inli lri cedcó e docèc e aaatriinnin yp,ocócoea aaat frmimnmn i p peseo deaau uDnvlrnl23..2.esdaauttt lin. ' qessescedcó de aaautt nivll i lrii' oes dcodbaa at frmivrm' g, eeceeseesccos aü tnrr llnin dee de coeeestl nivllnixmn gg q, Udeco do aaaauu lL inli lin geceesees deesdaüu tttrr lln lin' po dees coeèces eat millr lmnin p peseo eeaa aauDnvlrl Plr l s a i t23..1.esecesss deessaa utttt l ni lni. geceesees ecó deüu trr llnn fni qp pccos esecesees a auinífir l g q pGSeeco auurl PTA inli g p deocó eeesaa uünl frmin lln y j, Gssebeèca aaautDinrnm lrni,2.2.1.ebs w. eeesó desaatt mnnimn i l rviil p, QOc deeaaa autt lfiinlirl' j p,sboocoba a uutttElirnrlnm2.1.2.deececseècaaa t rr irnfrni. scos eescsa aauttttt iniinl in livi g ses c eesccosaaaa atinlnn lin gpeecó ee deaautt inrrin lln p psboocoea aa uttElirnrlr l2.1.1.Uscos dedaautt iniinl lL. esó occ desebsaat vriinl w g pbcoesseaaautPlirrrivmn lA c c i o sn
- - -oN o fr oN de oN bm am bm o fr bm e der cói e der cóami e der poessosceds aattrfrri q poessose coaurfr hn poessosscse atrfr inri l pml s a e c t c at oi l n a s- - - - - - -oN de' oN oef oN oN oN oN ec r oN bm àx bm etr bm bm bm bm olli bm e dar' esmn e drin' pser l e der e dar' e drin' e der st e der peses coocòe aatt lnvri scses coocò aattri lnvr geauln coocòes deeaàtnvrixm' pess csos autlr scss csos autrilr pp csosoossautrr poes desee aut trvrm i s esi sn niv o el f l cii s a l s- - -oN oN oN bm bm bm e dar' e drin' e der pest scstri pp csosoossautrr-oN bm e der ebsessat w rvi-oN bm e dar' pcesbeecó aatttm inrri-oN bm e der ebsbesó occ at wm vrii aanI n dci da os dr' ssoeatlimn
2.4.e r lin D c g o e ü n r í a c s r a ti s i c u t a p r a d o n a' tr sf c a e c l èr oi a n n q c s u ai d al e ti a t
2.4.1.g deecec eèsa a rrnnl. peebocó dee aaaaat PDIr llri mri' pOe coocòes de soa auttfrirnvrirl l2.3.6.deesscosutttifrn iniin. ees dcedcó oc deàaaatxmnriifiil' Uccedés ded a aaa a tirrv lL gg p soce eeeaaauutt i linnrli qe coesaaaàauu u ttttl lmninivriri p coes de cobocóeaanvnillrir· gee esa aauttMnnir imnrl2.3.5.dcedcóaatrii. ' cee de coocòesatt linrmnnvri' pp deecó deesaaàrrixmn i' geeses de csosüu lln i nivll ir gpoe des de deesautt lfrrifrn' gcedcóbe de aa aautt iriim lmn' oesccos deocóa aaMillrr lin frmi2.3.4.g eès annl. pGeebocó de o aaar llril TF TFM' gg see deessses aauuttimn linr i p deocóeseaaa at frmi i mrilrl Oeesd csos aaauutttfrir linr'
- -e d S e d S n a' o n a' o a ju lli· a ju lli· gnl st cti gnl st cti è p u è p u s e d s e d co aar l s cocen co aar l sebdu r err ddi err es cc es cc a l ó dei es a l ó dei es co t t n e c e v s o s o si n si c v a i o i t d c d ò ar' at ar' eri t ò t s i r i c i c l e l e s e s s- -N N o o m m br br e e s d de conv e coenv eni sni s i m catnii atnin s g u t s- - -N N N o o o m m m br br br e e e d d d pesat' scstinri' e csour ps or posat s- - -N N N o o o m m m br br br e e e d d d pesat' scstinri' e csour ps or posat s
3.eustnivri e coda l eeudsr li Gaatrnir à m n e ri u g l s a ni ü at stí dr t i e c t s s iO b gjeceuti n e r a l
3.3.d i V o s e cècani ggeeauüttr lin p pecatllrlrini sí p qti di u e es a tr e n n l ps a a ècrn ai3.2.a l s c R o o e UdL be essos url i ,sesecautnl rl çosbaafrr l vii e m ili sl ca att dr oi d et sn e l s l i a in pr B g o ú sütíi post sati cs es de a3.1.s a In o r i be essos url l ,ecoda aàllinli cesbaatir llim' in si e gü i tn í g d s e ' cti sti un s ó p d or e t dda ocol es pe rO b j e c ti ps eseccuífi s
33..1.ge daaaauu llnvl' p dcó deatimrii l' qesesoseüt lin r g deeseesü l lln bo docaa uElrrn cói. doa atliv aa l' eum cè es aul tn cni aa l qu per a l e i l el e r a l a n c a g u g u ll e a i s t ói3.2.1.os es coec tttllli· Sseaaatttimizr l su. o infr am cói en vi a d a a3.1.1.esdcdos dal inir ysse baa uDinrn ee r sea coll de dai da. d es a m bA c c i o sn
- -d A E ocu cci bal etmn os de dnif ocó dearil sóui doc d u e m l e n t- - -N N d N om om eut om be de cor be de cor see a trm be dccari' sunl sunl osn et et d s s e r r d e e i s b uf ol u s t d i e e ó s s-E sat be detlimn sl in d ci a d o r sI n d cai dos dsar' soli m e n t
4.por glin Gar d ü a u í n tï st ti s i r a ca a l a l d q e u U sl a d l t i L e at x t t o sO b ject i u g e en ar l
4.3.deeos ttx coes eeboaàaau utttmninivririn ll' p do sosebes dea aautnrrl mmr l g pOeecsoseseuuütfrir rr mlilinr ar c i ó4.2.gGS esc deaütA il PDI liníil PT p p esecceoooaaautífir millrr lnmi' ysseccos deocóa aaDinrin frmi a4.1.gesees deeb aaüt tlr llnrll g,,, ocs eès s esc ea aaufiilnnl iin gebsscos eeseauütt w iniinln l lln scosdss dea aauutttt iniinl iminiri i coeccódccó de doceauu trri irim ,Sse e see deesóaatttimizrlrvi rvii es tn sO b j e pcs eseccsutiífi
43..1.oseb des auttll w lIni' p desecsos dsoul rrin o coaaauttInfrmr lmni deet Lln bes ail ill es utnivri geü joatr àari s -.4.2.1.de cd coecaautlli. · ecodesbesaa a rlinm l yssecs ea aatttDinrivi ecesst ni qpsecuífi sat es4.1.1.ebsscosautt w iniinl. scosda autt iniinl imini coeccódccóau trri iri psb cesea attElirririr ssauttri i de docu esóa l rvii de emn , t sA c c i o sn
- -N E o al m b b o er arr d u e n ecsu rr ecu rll os dee r c u sr o s- - -N N N o o o m m m b b b er er er d d d a' in' a' pest scstri catttivi psor p o s a d e s- - -N N E o o st m m a b b bl er er im d d e a' e tn ccosin pecotii de ctri eat rli sen r esri z b a u d d e e s sI n d ci a d or s d' ssoali etmn
5.glin pim univ Con ü o e s csatíi càtrni sàtriri eccini a a a d d r l e e a l a a l co po m l u í t n i i c t a a tO b jecti u geen ar l
5.2.a l a l Vi UdL pesa r caunlr l o a san pol b í il ti atti ca s lin oci gü al sí t d ci e a5.1.lin e rl co Im gscütíi coaain ecutlli· pcalir a d s el de es en s di l a l f a l e e Ud pa s a ern L ol cc st ctíi oin a sO b j e ct s esui p ecíf i c s
5.2.2.l i pdes o de aaautiivrl. p,esoesb dcsss aaauuttrnmifil vil g Uscs dedesa aütiníi lL l des ees de coeeesàtlxmnnixmn gpssedcó des csosaaaauutArr lilr'5.2.1.l geesüln. jg ppoeces deee deaatttrrnn' ssoccos o es e aaatttiinnin ,C OGobobsaa allrrmN·5.1.4.cauutlrl. gocodsca aaaaüt vlr llli liníi i' yp pe ce doaaaaaaa utRlizrnmnrnr5.1.3.l dsóuifi. gsos desscsee uütt ir liníi i frn- q cosesésees sobeuüttnl m frnr gs deeess deaauüttttIni Lln l lli' bcceb dea aaa auuttPlir ilizrl w5.1.2.i ee dsóu frnifi. - g U sobe essosscsd aa uütrl liníi lL gees ddescdesa aaaüutt Llnliz bceb des dea auutttPlirl w lIni'5.1.1.l gscaütiníi. poocó sobeocaaatMillrr l infrmirlíi aA c c i o n s
-dda' satE pcóaati be detlimn pesaut-poPr oses cotn sdedesair- -oNm eaRli be dccari' có deatzi os de dunif yp caaa lmn s a i ó- -oNm oNm be dccari' be de cor os de dunif sesecutnl r s ol i li ó d e s- -oNm oNm be dccari' be de dar os de dunif desc aauttli s z i a ó d e s-eatrli oNm desaz be dccari' os de dunif s i óI n dcai dos dsar' soetlimn

Plans d’actuació específics

Per tal de facilitar el desenvolupament del Pla de llengües, s’han articulat tres plans d’actuació específics:

• Pla d’acollida lingüística i cultural de l’estudiantat, el PDI i el PTGAS de la UdL

Pla per a la millora de les competències en terceres llengües de l’estudiantat de la UdL

Gestió de les llengües a l’aula

5.1. Pla d’acollida lingüística i cultural de l’estudiantat, el PDI i el PTGAS de la UdL

1. Introducció

El Pla d’acollida lingüística i cultural de l’estudiantat, el PDI i el PTGAS de la UdL s’emmarca en el Pla de llengües de la UdL per al període 2024-2026 i incorpora els acords de les universitats catalanes en el Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya, així com els acords presos en el marc de la Xarxa Vives d’Universitats.

El seu objectiu principal és establir mecanismes per facilitar la incorporació a la comunitat universitària de les persones procedents de fora del domini lingüístic català. Els seus destinataris són l’estudiantat, el PDI, el PTGAS, així com el personal investigador i tècnic que s’incorpora als centres i grups de recerca.

El seguiment d’aquest pla anirà a càrrec de l’Àrea de Dinamització de l’Institut de Llengües.

2. Estructura del Pla

Després d’una breu anàlisi del context, el Pla s’estructura en tres eixos, que contenen els objectius específics i diferents accions amb els respectius indicadors d’assoliment. El primer eix, Informació, vol millorar el contingut i la difusió de les accions d’acollida lingüística i cultural que duu a terme l’Institut de Llengües per a tots els membres de la comunitat universitària que provenen de fora de l’àmbit lingüístic català i els serveis que estan implicats en la seua acollida. El segon, Formació i acreditació, té com a objectiu dissenyar i implementar activitats formatives i avaluatives específiques per a tots els col·lectius per ajudar-los a iniciar-se en l’ús de la llengua catalana, o a millorar-ne el nivell, i a integrar-se en la societat catalana. El tercer eix, Extensió de l’ús, pretén oferir eines que ajudin a incrementar l’ús del català més enllà dels àmbits acadèmics o administratius.

3. Anàlisi del context

En aquest apartat s’exposen les activitats que actualment es duen a terme per tal de facilitar l’acollida dels diferents col·lectius:

1. Oferta formativa específica

Pel que fa a l’acollida lingüística i cultural dels membres de la comunitat universitària nouvinguts, cada semestre s’ofereixen cursos de català de nivell A1 de 35 hores en modalitat intensiva (abans de l’inici de les classes) i extensiva (durant el semestre).

Aquests cursos poden tenir continuïtat, també de manera semestral, amb els nivells següents:

• A2 (50 hores)

• B1 (70 hores)

A més a més, l’oferta formativa inclou el curs Píndoles, per als nivells de B1 i B2, adreçats especialment al professorat que ha d’acreditar el nivell C1 de català.

Complementàriament, la Universitat ofereix al llarg del semestre cursos de castellà fins al nivell B2.

2. Activitats d’acollida lingüística i cultural

L’Institut de Llengües i el Vicerectorat d’Internacionalització de la UdL organitzen, a l’inici de cada semestre, una setmana de benvinguda per als estudiants de mobilitat, que inclou activitats de coneixement del territori i de la cultura.

Al llarg del curs acadèmic, el Voluntariat Lingüístic de la UdL, format per membres de l’estudiantat, el PTGAS i el PDI, prepara activitats per donar a conèixer la llengua i la cultura catalanes i per visitar llocs interessants del territori lleidatà i català.

A més a més, altres unitats i centres de la UdL tenen protocols específics per a l’acollida del seu personal.

4. Objectius i accions

Eix 1. Informació

Objectiu 1.1. Millorar la informació sobre les activitats d’acollida i la seua difusió

Acció 1.1.1. Reestructurar la secció “Acollida lingüística i cultural” del web de l’Institut de Llengües i actualitzar-la.

Acció 1.1.2. Reforçar la visibilitat del web d’acollida lingüística i cultural entre totes les unitats implicades en la recepció d’estudiants, PTGAS i PDI de mobilitat.

Acció 1.1.3. Fer arribar informació específica als centres on es detecta un nombre més gran d’estudiants regulars vinguts de fora de l’àmbit de parla catalana.

Acció 1.1.4. Fer arribar informació personalitzada als estudiants de mobilitat i al PDI i el PTGAS que s’incorpori a la UdL.

Acció 1.1.5. Involucrar tots els col·lectius universitaris en l’acollida lingüística i cultural dels membres nouvinguts a partir del disseny i implementació d’una campanya de sensibilització específica.

Objectiu 1.2. Estendre les activitats d’acollida als estudiants de doctorat i al personal dels centres de recerca

Acció 1.2.1. Establir un protocol per a l’acollida dels estudiants de doctorat i del personal dels centres de recerca.

Acció 1.1.2. Col·laborar amb el programa Iberus Connect per incloure les accions d’acollida en el programa d’acompanyament dels doctorands internacionals.

Eix 2. Formació i acreditació

Objectiu 2.1. Dissenyar un recorregut formatiu per als estudiants internacionals que permeti l’accés a la formació en català durant tota la seua estada

Acció 2.1.1. Ampliar l’oferta de cursos presencials i intensius de nivell A1 de català al començament de cada semestre i garantir, d’acord amb els recursos disponibles, l’oferta de cursos de nivell A2.

Acció 2.1.2. Facilitar l’accés a materials per a l’aprenentatge en línia.

Acció 2.1.3. Promocionar les accions de formació bàsica en origen per a futurs estudiants internacionals.

Objectiu 2.2. Reforçar l’oferta formativa actual per a tots els col·lectius

Acció 2.2.1. Oferir els cursos d’acollida al PDI i el PTGAS de nova incorporació.

Acció 2.2.2. Incloure els cursos inicials de català al pla formatiu dels doctorands.

Acció 2.2.3. Oferir formació específica per al professorat que ha d’acreditar el nivell de català, amb el disseny de grups ad hoc amb especial suport a les destreses orals per a la docència.

Objectiu 2.3. Reforçar el suport a la docència en català

Acció 2.3.1. Col·laborar en el desenvolupament de recursos per a l’aprenentatge de català inicial del sistema universitari català.

Acció 2.3.2. Incrementar els recursos per a la correcció de materials docents en català i augmentar-ne la difusió.

Acció 2.3.3. Incorporar com a suport a l’acollida les eines de traducció automàtica que prepara el sistema universitari català, en la mesura que es consideri adequat.

Eix 3. Extensió de l’ús

Objectiu 3.1. Promocionar la secció Voluntariat per la Llengua dins del Voluntariat Lingüístic i potenciar la figura del voluntari per la llengua

Acció 3.1.1. Planificar xarrades informatives als campus per donar a conèixer el Voluntariat Lingüístic, en general, i la figura del voluntari per la llengua, en particular.

Acció 3.1.2. Visibilitzar les activitats que duen a terme els voluntaris per la llengua, a partir de la seua difusió, especialment a les xarxes socials i als mitjans de comunicació.

Objectiu 3.2. Formar el Voluntariat Lingüístic

Acció 3.2.1. Millorar la formació del Voluntariat Lingüístic amb tallers específics i amb l’accés a cursos o tallers que es duguin a terme a la UdL per dotar-los de les eines adequades per fer la seua tasca.

Acció 3.2.2. Oferir formació a la secció Voluntariat per la Llengua amb tallers per donar a conèixer els recursos existents per a la pràctica del català en les parelles lingüístiques.

Acció 3.2.3. Facilitar la participació de membres del Voluntariat Lingüístic en la Trobada del Voluntariat Lingüístic Universitari que es fa anualment.

Objectiu 3.3. Incrementar l’oferta d’activitats per practicar català fora de l’àmbit acadèmic

Acció 3.3.1. Millorar la visibilitat del Voluntariat Lingüístic, sobretot en els moments clau del procés d’acollida.

Acció 3.3.2. Potenciar la Borsa d’Intercanvi Lingüístic com a exemple d’acollida i internacionalització.

Acció 3.3.3. Assignar voluntaris lingüístics a l’alumnat dels nivells A2, B1 i B2 de català per conversar fora de l’aula.

E n l es tau l es s eg ü e nts s ’es pec i f i q u e n e l s i n d i cad o rs q u e es ti n d ran e n co m pte pe r a l ’ass o l i m e nt d e l es acc i o n s q u e s ’ h an d e d es e nvo l u par.

Eix 1. Informació

1.2.p al E eosr ess estn n t d a u r l di e ee c dsln eas dtn ecs at liv etr o d ati s ct st e d or d' e r at i ca c o e al ll car dai1.1.l di e M usfi cs a oillr ó ti a v r ti l cas dat' oa infrm olli cai d ó a i o s a l br s e e uaO b j e c usti e s p eccsífi
1.2.2.yp dcoe de docodsecosaaaaaatttmnmnrn inrninl. ' g pcoeesccos dcod e eo aaaaau inlr linllinlrrm' g p pC Cobob eobesoeceaa aaautllrrmlrrm Irnnr·1.2.1.p de doco deeso des cees deececaaatttr ilrnllnr rr. p psboocoecod des esdsa aaaa uuttttElirnrlr lllilin'1.1.5.p sesbcó eseccaatniiliziífi. yypp de dsseeecó d c deaaaaautlin i imlmninmn' gg psc c desebesosaa aaüuuuuttt liníi ilrll mmr nvinr ocos es coecsess ecoaaauu u ttttInvlrrlllinivririn llli· ' t d i r a1.1.4.UdL. qpGS deob ee scooa a aautt mili il PDI il PTAinrri l' pebocóesods esds aaaaaa aauttt Frrrir infrmirnlizlin1.1.3.g ps deo deb de caàaaaaaauttt vin fr lmirlln. ' gg deecobeés desdsesaaaa uuuttttn nmr mrnin rlr' pebocó eseccs cees o es aaaa atFrrrir infrmiífilnrn1.1.2.p,GSececó desds deobaautttt riin PTA i PDI mili. ' p c eeoesesscdes eaaaauu utt tttt ilrlnr lni imlin l gçeosb deeb dcodscaaaaaaütttRfrr l viiilil wlli liníi'1.1.1.g deeb des deeesc aaaauüutttttl w lIni Lln ilizrl. - ' geesc seccócodsc caaaauuüuuttttRrrr liAlli liníi ilr " a l"A c c i o sn
- - - -oaut vln obNmr csosur obNmr obNmr obNmr ggscss aütri liníiin e desds deauttinl' pescs a aattt i livir e desds deauttinl' e deeoseau rnin rli e de coes eaurrnvi at g por goar g por datz st aarm deam aarm es a s in m s b c tri s a l s- - - -gsüt liní obNmr csosur obNmr obNmr obNmr gcss aatiin e de docodsatrn i pescs a aattt i livir e de docodsatrn i e deeoseau rnin rli e de coes eaurrnvi PDI goar PDI i datz st b am v deam sctnri es ol s s u a n sl at ri- -aauAvl eatRliz ypcó de caaai lmn pcó de caaaai lmn a ya-obNmr e de coes eaurrnvi st-des cel obNmr estnr e de coes eaurrnvi s at l es dir e c ci o n s-obNmr e dccoseaatin rliz' desa- -desaD Csanvi coseseb a inll w esebaa att rlizl wI n cdadi eoos dasstrlimn'

Eix 2. Formació i acreditació

2.3.e caaàtnl çeoaRfrr el pou s tr a a d l co è n ci a2.2.pecu aatl çeoaRfrr ar o l' os tt eatfr el o f s r col· atmi ecl av t ui s2.1.ou dat trn éccas a l' ecat inrni ouat frmi yessaDin at a l on pe ur ea s l o frm qasl asrl ecn r ua ca eu es or i t r esat eón perm udai geut da ca eti stn t al àO b j pe ecussti ec csífi
2.3.3.qde aaut. q,es c eese es cosdeaaaàaa uuuttnivririln l mrniri q pp dedccóocee e ssea aàaaaauuu ttttrimirrlim ppcoo co socodes eesa a aaautInrrrmr llli lin'2.3.2.ges doces e cee dsóaaaaà aaauutttt mrilnnl imnrn lifi. - pcee esecsose coeccó dea aautInrmnrl rrr lrri2.3.1.caaàtl. gpeee de cc de sseesaaaaàaaa uttttt lrnnl iniillimnivrir' p pCobo e e deseoe deecsoseaaa auutllrrnlnvlmn rrr· i2.2.3.docècaa lni. pp pdocb esec soes deseses ose a aa aautt hmilr lrrlr y gp, dced ee de cb e dsse deaaaaà auttrirl nivlllmlinr' qp p pOeocó esecceoessoeaa aaautfrir frmiífirlrfr h s a2.2.2.docodsatrn. pcoe es csoscs de co daaaà aaauuuttInlrlr iniillll frmi el s2.2.1.pcoocóa inrri. OGSe es csos dcod deoaa aaufrirlrllil PDI i PTA nv'2.1.3.pes esdsecos aaaauuuttttr frin inrninl. goocoesccos deocó bsc e oea aaàaPrminr lin frmiinri n2.1.2.g ppcccéseseeee eaaa aaa aaatttt Filir l mrilr lrnnn lín'' i a.2.1.1.de csos deeur nivll A2. gp,, dcodb esecsos dsobesoeaaa auttrnirrml rrinil lfr'' çe de c coee de cd seesaaà aaaattt nivll A1llmnmnmr p poe de csosesecsess deaaauuttAmlir lfrrrnil i inni' a e iA c c i o sn
- -N N obm obm e doesrhr' g qe dsses eè saaauutrinrnh'' u s at-j a P sut ecer ge dcee de docaaattttninrmn l' i ó d el s- -N N obm obm e deesesaaaatttr mril rliz e deeosedesaautr rnin rliz- -N N obm obm e dscstrinri' gpe des oesutrrfr-N obm e de docodsscss ca attrrn inril u r so s- -N N obm obm e dscss csos autrinrilr' e de csos oesutrrfr- - -e S In A sduti geui ofrm cautl Us ded e desaattn lLní e deesccosede aaattmn lin rliz có edss esdaaa aauuuttinvil fri có deocóebaaa atizi l infrmil w s n t pel s s-d' In coall ofrm gd des deeesauüttti lIni Lln' pcó esecccosebaaa aiífi inll w- -N N obm obm e dscss csos autrinrilr' e de csos oesutrrfrI n d cadi eoos dasstrlimn'

Eix 3. Extensió de l’ús

3.3.èc aadm caaàtl f c dattivi' eecInrm ci oa dr past atnr l eàbt lmi' pecatrri eoatfr' c a r3.2.güst Liní oaFrmr ci eol V uaattlnri3.1.geua lln gua d fir güst Liní e ds dinl ouat Vln cooPrm eol vl pci i ou Vl patri oainr puatnri ecoatnir aattnri eear l Ll ecca s li e l n ó r a g l u a aO b j e ecussti pecíf csi
3.3.3.aau ll. ' p,es de ce coeso deaaàaat nivll A2 B1 i B2lrnvrr fr ggssosscs desaa aaauüutttAinr vlnri liníi llmnl'3.3.2.p eee dcodecocóaaaaattxmllli i inrninlizi. ' goecos decsc coaaaa aütttPnir l BrInrnvi Liníim'3.3.1.p sobeo e esoes c deocés dcodaaautttrnl mmnllrlli' g,osb deoscaaaaauütttttMillrr l viiilil Vlnri Liníi.3.2.3.q Uese eseaa aauuttnivriri fnlmn. ggsc eobd deoscaaaaaüuütttt Liníin l Trl Vlnri Liníi ppcccó deebes deoaaaaaaauttttFilir lriii mmrl Vlnri3.2.2.gq peseessesaüut lrll liníi. p pecsos esesecc de c e aaàaaaàutttt rrxinr lrilln g pebese do coèe esa aaa au t Llnmllrrnrnixrl pOeocó seccóoea aaaaauttfrir frmi li Vlnrir l3.2.1.q pes eesdedesee sesc aaaaaauu t linr fr l. g q p Ue es deede doos de a aaauuu ttinrm lLrrl- pes eseccsbccés csos oesa aa aau t tllrífi im lrllr' goocó deoscbaaaaa auütttMillrr l frmil Vlnri Liníim3.1.2.coccóaumnii. jp eseceeses socsss dea aaa aattilmn l xrxil il min g p p,,osee de se dsóaaa aaaauuuutt vlnrir l llnrir lifi qsbescse deee esa aa auutttt tViiilizr livinrml3.1.1.pcaautrilr. ggg p,,ee deoee eaaaaaauuutnrl i l firl vlnrir l llnn g, do coèe eosc ea aaauütttnrnixrl Vlnri Liníin p pcdesoess cseaaaaa aautPlnifir xrr infrmivlmrA c c i o sn
- -pobe deobdes deeseesaa tNmrr lrll pobe deees esbeesaattNmrrlllr- - - -g qeceeseese dees aüuuuu t ttttrr llnrm lIni' ppobe decs deos eesaaaattNmrriin l Brn l gpobe des esbesauttNmrrlr geau lln gq pobe deeesses esbeeaaüutttNmrrll liníilr ppobe decs eosaaaattNmrriinn l Br de Ll c ativi pse en att ar g s c ü e a e n d s a-gcs dees sees de bed aaaauttttivi lmnnvin g q pobe deosscsecaauüutttNmr vlnri liníirii pen en e l s- -p pocó deobde desoaaaaaau tttVlri lrrrl vln ppce eobdaaaat triinn lr g Uobe deosscs dedaauüttNmr vlnri liníi lL sari qeu- - -p pocó deocóe desoaaaaautVlri l frmirrl vln obe deosscssesa aautt tNmr vlnri inrilllr es dseea aut tTllrrm satri- - -p pocó deocóe desoaaaaautVlri l frmirrl vln obe deosscssesa aautt tNmr vlnri inrilllr es dseea aut tTllrrm satri- - -eestxrn jobe deocesss de coc aauttNmr níil minmni p pce deesbccosaautIm lliin pobe debccoseses soca aaauNmrliin l xrxil cóai s t in er n s i- - -gobe deosscso aaauutttNmr n inril Vlnri Lin obe dsssesattNmrin' obe dedesaaNmr xrr scütíiI n ecoodads dasstirlimn'
5.2. Pla per a la millora de les competències en terceres llengües de l’estudiantat de la UdL

1. Introducció

Amb les últimes regulacions sobre el coneixement de llengües a la universitat i atesa la importància dels idiomes per a la seua formació i futura vida professional, la UdL vol encoratjar tots els estudiants —de grau, màster i doctorat— perquè millorin el seu nivell de competència lingüística d’una tercera llengua.

Actualment, d’acord amb el que estableix la Normativa de terceres llengües als estudis de grau de la Universitat, excepte en els graus que tenen requisits específics, els estudiants han d’acreditar com a mínim un nivell equivalent al B1 del Marc europeu comú de referència (MECR). Tot i això, l’objectiu establert en el Pla de llengües de la UdL és que els seus estudiants puguin progressar en la seua competència en terceres llengües, especialment l’anglès, sigui quin sigui el seu nivell en entrar a la universitat, i acreditar-ne el nivell amb l’accés a certificacions oficials.

Aquesta proposta s’emmarca, així mateix, en el Pla per a la millora de les competències en terceres llengües en el sistema universitari de Catalunya del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

2. Objectius i estructura del Pla

Seguint aquesta premissa, l’objectiu general d’aquest pla és posar a l’abast dels estudiants eines per millorar el seu nivell d’una tercera llengua durant el seu pas per la universitat i incentivar-ne l’aprenentatge i l’acreditació, a partir de diferents accions que els permetin augmentar les seues competències lingüístiques.

Aquest objectiu es desglossa en diferents objectius específics:

  1. Fer una diagnosi i anàlisi de les competències en terceres llengües dels estudiants de la UdL

  2. Millorar l’accés a la informació de les activitats formatives que s’ofereixen des de l’Institut de Llengües

  3. Incrementar la proposta formativa disponible i adequar-la a les necessitats dels estudiants

  4. Ampliar les opcions d’acreditació en terceres llengües

A partir de les dades sobre el nivell d’anglès dels estudiants de nou ingrés obtingudes el curs 2023-2024 i el treball fet amb els centres, aquests objectius es pretenen desenvolupar a través d’un seguit d’accions estructurades en tres fases: Diagnosi i anàlisi, Informació i formació i Acreditació.

3. Accions

Fase 1. Diagnosi i anàlisi

Objectiu 1.1. Fer una diagnosi i anàlisi de les competències en terceres llengües dels estudiants de la UdL

Acció 1.1.1. Administració d’una prova diagnòstica en llengua anglesa als estudiants de primer curs.

Tots els estudiants de primer curs podran fer un test diagnòstic d’anglès, que es farà, d’acord amb els centres, a l’inici del curs acadèmic. Aquesta prova serà preferentment en línia i els resultats, que seran vàlids com a prova de col·locació per als cursos de l’Escola d’Idiomes de l’Institut de Llengües, arribaran instantàniament als estudiants.

Acció 1.1.2. Facilitació d’una prova de col·locació d’anglès, francès, italià i alemany.

De totes les llengües que, d’acord amb la normativa vigent, permeten acreditar el coneixement d’una tercera llengua en finalitzar el grau, la UdL facilitarà un test de col·locació d’alemany, anglès, francès i italià perquè els estudiants puguin saber quin nivell tenen d’aquestes llengües.

Acció 1.1.3. Anàlisi de les dades i detecció de necessitats.

L’Institut de Llengües analitzarà els resultats de les proves diagnòstiques, que es consideraran en el disseny de la seua proposta formativa. Per tal de complementar aquesta oferta general, l’Institut de Llengües es posarà en contacte amb els centres per estudiar les necessitats específiques detectades i establir, si escau, itineraris formatius ad hoc per poder aconseguir una millora del nivell competencial dels estudiants.

Fase 2. Informació i formació

Objectiu 2.1. Millorar l’accés a la informació de les activitats formatives que s’ofereixen des de l’Institut de Llengües

Acció 2.1.1. Dissenyar accions específiques per a la difusió de les activitats de formació en llengües de l’Institut de Llengües.

A banda de les campanyes ja establertes, l’Institut de Llengües dissenyarà activitats de difusió específiques d’acord amb els centres, preferentment en aquells en els quals s’hagi documentat un nivell de llengua inferior en la prova diagnòstica dels estudiants de primer curs.

Acció 2.1.2. Incidir en la difusió de les beques per a la formació en idiomes.

Per incentivar la inscripció dels estudiants en els cursos de nivell, es farà difusió específica de les opcions de beques que s’ofereixen per cursar i acreditar els nivells de llengua, en col·laboració amb els consells de l’estudiantat de centre.

Objectiu 2.2. Incrementar i diversificar les propostes formatives

Acció 2.2.1. Ampliar l’oferta formativa de llengua general.

Quant a l’oferta de llengües i nivells, el Pla proposa un increment significatiu de l’itinerari formatiu en anglès, augmentant el nombre de grups i horaris en els nivells B1, B2.1 i B2.2, mantenint els nivells

C1.1, C1.2 i C2.1 i introduint el nivell C2.2, amb la voluntat d’oferir almenys un grup de cada nivell i que els estudiants puguin disposar d’un itinerari formatiu en llengua anglesa complet a l’Escola d’Idiomes. En relació amb la modalitat d’aprenentatge, s’alternarà la presencialitat i la semipresencialitat amb la plataforma d’aprenentatge autònom.

Pel que fa a l’alemany, el francès i l’italià, el Pla proposa la conservació dels nivells inicials, amb la voluntat d’anar teixint un itinerari formatiu en aquestes llengües, sempre que sigui possible. En el cas de l’italià, degut a l’alta demanda de mobilitat sortint amb destinació a universitats italianes, es dissenyaran accions formatives específiques perquè els estudiants puguin assolir el nivell d’italià recomanat.

Quant a les llengües amb tradicionalment menys demanda, com el portuguès, el xinès, el japonès o el rus, entre d’altres, es faran propostes formatives, de manera alternada, d’introducció a la llengua i cultura i de nivells inicials.

Acció 2.2.2. Oferir cursos i materials específics per al seguiment de les assignatures i per a l’elaboració del TFG o TFM en anglès.

A banda de les possibilitats exposades en l’acció 2.2.1, centrades en la llengua general, l’Escola d’Idiomes implantarà els materials elaborats conjuntament pels serveis lingüístics universitaris catalans per contribuir a la millora de les competències dels estudiants en llenguatge acadèmic. Així, s’oferirà formació específica a través d’un curs per al seguiment de matèries impartides en anglès i s’impartiran cursos per a l’elaboració i presentació del TFG o TFM en anglès, per tal de donar als estudiants eines per preparar el treball de fi de grau o de màster en anglès, tant des del punt de vista del llenguatge escrit acadèmic com del de la presentació oral.

Acció 2.2.3. Mantenir un repositori de recursos per a l’aprenentatge de llengües.

Aquesta acció pretén reorganitzar, progressivament, el material que l’Escola d’Idiomes posa a disposició de la comunitat universitària a través de la pàgina web o de l’Espai de llengües de la Biblioteca Jaume Porta, perquè pugui donar suport a l’aprenentatge lingüístic, amb seccions, com a mínim, per a l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià.

Acció 2.2.4. Incentivar la figura de les parelles lingüístiques per a la pràctica de llengües.

Des de l’Àrea de Dinamització de l’Institut de Llengües es promocionaran les parelles lingüístiques per tal que els estudiants puguin millorar les seues competències, especialment les orals, amb el contacte amb parlants d’altres llengües.

Acció 2.2.5. Elaborar un catàleg d’activitats fora de l’aula.

Es millorarà la visibilitat de les activitats fora de l’aula que duu a terme l’Institut de Llengües, a través de l’elaboració d’un catàleg d’activitats disponible al web.

Fase 3. Acreditació

Objectiu 3.1. Ampliar les opcions d’acreditació oficial en terceres llengües

Acció 3.1.1. Millorar la difusió de les opcions d’acreditació oficial que ofereix la UdL.

Es reforçarà la informació sobre l’acreditació del nivell de terceres llengües en tots els canals de difusió que s’adrecen a l’estudiantat amb accions conjuntes amb els centres i els consells de l’estudiantat.

Acció 3.1.2. Augmentar el nombre de convocatòries d’acreditació d’anglès.

Pel que fa a les proves que certifiquen un nivell, s’incrementarà el nombre de convocatòries dels certificats propis de la UdL (nivells B1 i B2 CertAcles) i s’ampliarà l’oferta de nivells al nivell C1 CertAcles. D’altra banda, s’oferiran altres possibilitats d’acreditació mitjançant proves multinivell. L’increment d’oferta busca garantir que els estudiants puguin accedir a alguna prova amb una periodicitat mensual.

Acció 3.1.3. Col·laborar amb altres institucions i entitats per oferir proves acreditatives.

Es mantindran els convenis de col·laboració actuals amb institucions d’acreditació de llengües i s’estudiarà l’establiment de convenis nous per posar a l’abast de la comunitat universitària proves oficials a Lleida.

Objectiu 3.2. Oferir formació específica per a l’acreditació oficial

Acció 3.2.1. Dissenyar cursos específics de preparació per als exàmens oficials.

Es dissenyaran cursos específics per a la preparació dels exàmens acreditatius oficials, especialment d’anglès.

5.3. Gestió de les llengües a l’aula

1. Llengua d’impartició de la docència i llengua d’avaluació

En la gestió de la llengua d’impartició de la docència i la llengua d’avaluació hi ha dos principis rectors: el principi de transparència i el principi de seguretat lingüística.

Pel que fa al primer, d’acord amb el marc normatiu vigent, la llengua o llengües en què s’ha d’impartir una assignatura és una informació pública i vinculant que apareix a les guies docents de les matèries i que l’estudiant ha de conèixer abans del període de matrícula.

La llengua d’impartició de la docència de què s’informa és la llengua en què s’imparteix la classe i es redacten els exàmens i altres proves d’avaluació, independentment de la bibliografia o dels materials de l’assignatura, que poden ser en altres llengües.

Quant a la llengua d’avaluació, tal com s’indica en la Normativa de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de graus i màsters, l’enunciat de les activitats d’avaluació escrites s’ha de redactar en la llengua d’impartició de la docència que s’hagi fet pública a través de la guia docent de l’assignatura i l’estudiant pot emprar en la seua resposta qualsevol de les llengües oficials de la UdL, excepte que en la guia docent s’especifiqui que la llengua en què s’imparteix l’assignatura és determinant per a l’avaluació dels coneixements (especialment en els estudis filològics o lingüístics). El professor o professora també ha d’indicar en la guia docent si l’estudiant pot respondre les proves escrites en una altra llengua diferent de les oficials de la UdL o de la impartició de l’assignatura, sempre que es garanteixi la capacitat d’avaluació. En les proves orals són aplicables els mateixos criteris.

En aplicació del segon principi, el de seguretat lingüística, la llengua d’impartició de la docència no es pot modificar, ja que el canvi generaria inseguretat lingüística tant en el professor com en els estudiants de l’assignatura, que veurien afectats els seus drets lingüístics.

2. Drets i compromisos

  1. Els centres han d’informar l’estudiant de la llengua d’impartició de la docència amb anterioritat al període de matrícula.

  2. Aquesta informació ha de constar a les guies docents, ha de ser pública i és vinculant.

  3. La publicació de la llengua d’impartició dona seguretat lingüística, tant a l’estudiant que s’hi matricula com al professorat que la imparteix.

  4. Si es produeixi un canvi de la llengua d’impartició, el centre ha de fer pública la llengua en què s’impartirà.

  5. El professorat té el dret d’escollir la llengua oficial (català o castellà) de la docència i a utilitzar-la oralment i per escrit, excepte que en els casos en què la llengua en què s’imparteix l’assignatura és determinant per a l’avaluació dels coneixements.

  6. L’estudiant té el dret de disposar d’informació sobre la llengua d’impartició de l’assignatura prèviament a la matrícula.

  7. L’estudiant té el dret d’utilitzar la llengua oficial que triï tant en les comunicacions orals com escrites, independentment de la llengua oficial (català o castellà) en què s’imparteix l’assignatura, excepte en els casos en què la llengua en què s’imparteix l’assignatura és determinant per a l’avaluació dels coneixements.

  8. En les assignatures impartides en català o castellà, l’estudiant pot utilitzar una tercera llengua a classe oralment i per escrit, si compta amb l’acord previ del professorat que imparteix l’assignatura.

  9. El professorat es compromet a mantenir la llengua d’impartició durant tot el període docent.

  10. L’estudiant es compromet a respectar la llengua d’impartició de l’assignatura publicada a la guia docent i a no demanar canvi de llengua.